EDITORIAL: La infantilització d’alguns Programes Sèniors de les nostres universitats
Hem llegit una notícia explicada en aquest LO CAMPUS DIARI titulada: Recerca de la Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull: “Els programes universitaris sènior milloren la salut física i mental dels majors de 50 anys”, i el que expliquen és una excel·lent noticia, perquè a més de tenir impacte en la salut física i mental, en les dones sèniors estudiants, que són majoria en aquests programes, estudiar les allibera dels mandats de gènere imposats socialment i millora l’autoestima.
Quasi no hagués calgut cap recerca, cap publicació acadèmica i cap referència periodística, perquè només cal entrar en una aula plena de sèniors o colar-se en una rotllana de discussió de sèniors en bars, claustres i jardins universitaris, per copsar l’entusiasma d’aquests honorables estudiants. Són els protagonistes d’un envelliment actiu, que només potser que positiu i beneficiós per a tothom, sobretot per a ells i elles.
Només deixeu-nos fer uns comentaris constructius:
En algunes universitats els seus Programes Sèniors són d’un nivell de divulgació massa de base, massa senzills. La universitat no pot substituir la divulgació d’Ateneus i Cursos de tot tipus, que per exemple ofereixen les associacions o entitats culturals, cíviques i recreatives. Caldria oferir un nivell intel·lectual més alt. I sobretot fa mal el grau d’infantilització i paternalisme que algun servei universitari tracta acadèmicament els sèniors.
Són SÈNIORS però no idiotes. Simplement són estudiants majors d’edat, gent gran, pre i post jubilats.
L’altre comentari que volem fer, lliga en el nivell acadèmic dels estudis ofertats i la seva metodologia.
És sabut que les universitats de parla catalana ofereixen diferents fórmules per atendre als sèniors. Fonamentalment són quatre models:
Un són els Ensenyaments específics que són Plans d’estudis dissenyats i implementats per la universitat específicament per a persones sèniors.
L’altre model són els Programes integrats en el que l’estudiantat sènior cursa assignatures amb l’estudiantat oficial de titulacions reglades oficials. Poden ser assignatures soltes i no és necessari realitzar tot un curs.
També hi ha els Programes Mixtes que són aquells en els que es combinen Ensenyaments Específics i Programes Integrats, que ja hem comentat.
I per últim hi ha les anomenades “Aules d’Extensió Universitària” que ofereixen activitats de tipus cultural, no organitzades com estudis universitaris. Aquestes “Aules” són unes històriques institucions que han fet molta i bona feina.
Nosaltres, que sempre ens ha agradat més el Programa Integrat per a sèniors, anem més lluny i volem reivindicar que un sènior pugui cursar les titulacions reglades oficials, siguin graus, màsters o cursos oficials de Formació Continuada.
No totes les Universitats, Facultats i Escoles ho faciliten. Encara que legalment dubtem que es pugui “aturar” un sènior que s’inscriu a una carrera oficial, encara que els seus companys d’aula tindran 40 o 45 anys de diferència.
Si hi ha universitats pocs sensibles amb els estudiants joves que “estudien i treballen”, aquestes mateixos institucions s’horroritzen que els Sèniors puguin seguir dia a dia uns estudis reglats.
Llarga vida als estudis dels sèniors !!!
Nosaltres admirem la vellesa empoderada.
