EDITORIAL: El macrobotellot com a símptoma d’un fracàs
Al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona en diversos caps de setmanes, hi ha hagut diferents botellots però cal destacar que el passat divendres a la nit hi va haver-hi un espectacular macrobotellot.
Òbviament una trobada de més de 8.000 persones del macrobotellot varen col·lapsar els espais urbans, les carreteres d’accés i els transports públics com els ferrocarrils.
Un àmbit de festa i un clar ambient de desafiament.
A la vegada un grup indeterminat d’assistents al botellot varen robar als habitatges del campus dels estudiants, a més hi ha haver una agressió sexual hetero i també una homòfoba. No cal dir que aquests delinqüents tenen la nostra més gran condemna sense pal·liatius.
Esperem que el campus universitari amb més càmeres de vigilància per metre quadrat que tenim a Catalunya i que durant anys ha servit per gravar de manera preventiva i irresponsable a tot l’alumnat per detectar la dissidència, ara detectarà aquests delinqüents. Serà de veritat ara, un sistema útil i democràtic.
Un altra cosa és plantejar el “macrobotellot” com exclusivament un tema d’ordre públic. Que també ho és, però ni molt menys el més determinant.
Evidentment que encara no tenim dades de recerca científica de qui composa cada botellot i perquè ho fan, però si que tenim una certa intuïció de que el menyspreu generalitzat de les nostres autoritats civils i acadèmiques respecta els joves, és una clau per entendre els comportaments.
La gestió de la pandèmia respecta els universitaris i als joves en general, ha estat nefasta i cínica. D’una insensibilitat meridiana. Amb una clara falta estratègica i de previsió en l’obertura de l’oci nocturn, sigui de festes musicals, de copes o cultural en general.
El desafiament del jove es dóna de moltes maneres, des de l’error de no vacunar-se, -passant de tot-, fins clarament impulsant botellots o sigui el gaudir de manera recreativa lliurement i el socialitzar-se, que tant convé.
Hagués sigut més interesant que el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, segur una bona persona, en comptes d’estar preocupat només per l’ordre públic hauria d’haver fet repartit caixes de condons. Òbviament és una metàfora, però la universitat està recollint la seva insensible i escleròtica vida interna i externa.
On són les associacions dels estudiants?
Els Consells dels estudiants?
Els representants als Claustres i a les direccions de les Facultats i escoles?
Els sindicats generalistes i els d’estudiants?
Els partits polítics i les seves organitzacions juvenils?
El propi Consell Nacional de la Joventut?
I on és tota aquesta múltiple burocràcia organitzada, que només sobre un botellot hi detecta beguda dolenta de garrafa i no un descomunal problema generacional que necessita solucions.
L’Autònoma de Bellaterra hauria d’estar oberta de bat a bat i de manera regulada, finançada i ben organitzada contribuir al lleure dels joves.
Tancar-se, no deixar fer i cridar als Mossos, serà un gaudi per la intolerància, però el que no és, és fer ni universitat ni pedagogia sanitària.
