CICLE de la Universitat de les Illes Balears : La insularitat mediterrània i la UE: una estratègia a desplegar / “Quo Vadis Europa Insulae” (30 setembre)
La conca mediterrània es troba en una situació perifèrica, geogràficament i econòmica, en referència a la Unió Europea. En aquest context, les illes de la Mediterrània es troben, doncs, en una situació de doble perifèria: perifèria per ser illes i perifèria per ser mediterrànies.
Aquests territoris insulars pateixen diversos desavantatges naturals, com es reconeix a l’article 174 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que provoquen diferents limitacions: discontinuïtat territorial, llunyania dels principals centres econòmics, territori reduït, desequilibris poblacionals, escassetat de recursos naturals o naturalesa estacional de les seves economies.
Així doncs, i malgrat que els territoris insulars de la Mediterrània són heterogenis entre si, tenen en comú unes limitacions estructurals que provoquen una major fragilitat dels seus sistemes socials, econòmics i ambientals; especialment en temps de crisis multifactorials i globals com els que vivim ara. Com a conseqüència de la seva distància al continent i de les característiques dels seus sistemes econòmics, les illes fan front a un cost econòmic addicional que pot suposar una barrera per a la seva competitivitat i, per tant, que pot limitar la capacitat d’aquests territoris de participar en condicions d’igualtat del mercat únic europeu i dificultar l’assoliment dels objectius establerts a la Política de Cohesió de la UE. En aquest sentit, és important destacar el rol important que juguen les ajudes d’Estat en permetre atenuar les despeses addicionals que suposa la discontinuïtat territorial, la distancia amb el continent, la mida reduïda dels seus mercats i la manca d’economies d’escala.
Per altra banda, les illes de la Mediterrània pertanyen a la mateixa bioregió, caracteritzada per ser un dels grans punts calents en biodiversitat del planeta. No obstant la riquesa excepcional dels ecosistemes insulars mediterranis, cal destacar també la seva especial vulnerabilitat en el marc del desenvolupament socioeconòmic actual i de canvi climàtic, tot sent la gestió dels escassos recursos naturals el principal repte d’aquests territoris.
Davant aquesta realitat compartida, i malgrat que la seva desigualtat de base queda recollida a l’article 174 del TFUE, les illes europees no compten actualment amb una estratègia que permeti a aquests territoris un desenvolupament cohesionat i amb igualtat d’oportunitats que la resta de territoris de la UE. Per això, i en el marc de la Conferència sobre el Futur d’Europa, els debats oberts del cicle La insularitat mediterrània i la UE: una estratègia a desplegar, pretén analitzar com s’hauria de concretar una estratègia per a les illes de la Unió Europea i, més concretament, aquelles de la conca mediterrània.
El primer d’aquests debats és:
“Les illes mediterrànies i la UE: Quo Vadis Europa Insulae”
Dijous, 30 de setembre, a les 11 hores, i en línia en directe
Sala d’actes de Son Lledó, Universitat de les Illes Balears
PROGRAMA
Benvinguda: Jaume Carot i , Rector de la Universitat de les Illes Balears
Teatre _ La Idea d’Europa de George Steiner Oscar Intente i Ferran Martínez.
Les prioritats de CoFOE i les Illes de la Mediterrània _ Quo Vadis Europa Insulae? Antoni Vicens i Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears.
El nou paradigme de l’Europe Directe Illes Balears Manuel Szapiro, cap de la representació de la Comissió Europea a Barcelona i a les Illes Balears.
Conclusions i tancament Rosario Sánchez i Grau, consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del GOIB.
——
Fotografia: L’illa de Tabarca, també coneguda com a Nova Tabarca o l’illa Plana, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià.
