L’Institut d’Innovació Social d’ESADE – Universitat Ramon Llull presenta la seva Antena d’Innovació Social, titulada “Del magatzem a la plataforma: reinventant els bancs d’aliments a través de l’economia digital”
Els bancs d’aliments es troben amb una paradoxa alimentària. Mentre es malbaraten la cinquena part dels aliments que es produeixen, el 25% de les llars pateixen inseguretat alimentària. A més, arran de la pandèmia, els sol·licitants d’ajuda als bancs d’aliments han augmentat un 30% a Europa. Aquest increment ha posat de manifest algunes ineficiències d’aquestes organitzacions, entre les quals destaquen la manca de voluntaris, la interrupció de les cadenes de donació arran dels tancaments obligats i la seva escassa digitalització.
Aquestes són algunes de les conclusions que l’Institut d’Innovació Social d’ESADE – Universitat Ramon Llull ha avançat en la vuitena edició de la seva Antena d’Innovació Social, titulada “Del magatzem a la plataforma: reinventant els bancs d’aliments a través de l’economia digital” en què els investigadors Liliana Arroyo i David Murillo posen de manifest la necessitat de digitalitzar els bancs d’aliments per combatre la fam i el malbaratament alimentari, abordant les ineficiències del sistema alimentari.
Els 5 models digitals que tenen un impacte positiu
Per donar resposta a aquests nous reptes, l’Antena d’Innovació Social d’ESADE ha analitzat 12 iniciatives socials d’èxit, a escala mundial, que els bancs d’aliments poden aprofitar utilitzant les tecnologies digitals per millorar el seguiment i la traçabilitat d’extrem a extrem de la cadena de subministrament:
-L’aplicació del banc d’aliments. A més de la seva infraestructura física, els bancs d’aliments poden ampliar progressivament el seu rol com a intermediaris i connectors digitals a través de les aplicacions mòbils. Aquestes organitzacions poden proporcionar un espai online que afavoreixi l’emparellament entre els proveïdors de menjar (majoristes, supermercats, restaurants, etc.) i les entitats benèfiques.
-La digitalització del vincle entre els bancs d’aliments i les entitats socials. Aquesta fase de la cadena de subministrament connecta els bancs, responsables de l’emmagatzematge i la distribució dels aliments, amb les entitats benèfiques, que s’encarreguen de lliurar-los a les famílies. Nous ajustos en aquest àmbit permetrien millorar la coordinació, el seguiment i la comunicació entre ambdues entitats i, per combatre la fam, fins i tot es podrien prendre decisions basades en algorismes.
-El subministrament d’última milla. A fi d’evitar el malbaratament dels aliments, s’ha creat un model digital que connecta els distribuïdors directament amb els consumidors per tal d’evitar que es desaprofitin productes que estan a punt de caducar. Utilitzant el comerç electrònic i un mur de pagament, les entitats donants promocionen els productes que tenen una data de caducitat molt propera a uns preus considerablement més baixos.
-La prevenció del malbaratament a l’últim minut. Aquesta categoria és una solució entre particulars que s’orienta sobretot a la lluita contra el malbaratament dels aliments i es caracteritza per accions impulsades per la comunitat a fi de promoure la solidaritat local i la cohesió social.
-La cadena alternativa de subministrament d’aliments. Aquest model genera una cadena de subministrament paral·lela per als aliments poc estètics o imperfectes, que no s’ajusten als criteris visuals de la indústria. També ofereix noves oportunitats per compartir, donar o reutilitzar els productes al llarg de la cadena de subministrament, com ja fa el Misfits Market (Estats Units), per exemple. En aquest capítol, els bancs d’aliments podrien acomplir un rol de plataforma per facilitar aquests gestos.
Les dotze iniciatives que s’analitzen a l’estudi són: Banco de Alimentos de Buenos Aires (Argentina), Olio (Regne Unit), Basic Life Charity (Regne Unit), Bring the Food (Itàlia), Chowberry (Nigèria), Feeding America (Estats Units), FoodCloud (Irlanda), HopHopFood (França), Karma (Suècia), Misfits Market (Estats Units), Phenix (França) i Plan Zheroes (Estats Units). Tots aquests aprenentatges inspiren a millorar els models organitzatius actuals a través de la digitalització i la “plataformització”.
Les 3 grans tendències en la lluita contra la fam i el malbaratament alimentari
A més dels models observats, l’estudi ha detectat altres tendències en la lluita contra el malbaratament alimentari que poden incidir positivament en els bancs d’aliments, si s’adopten:
PRIMER: Les narratives sobre el malbaratament alimentari i la fam s’han basat tradicionalment en la beneficència. L’estudi que ha presentat l’Institut d’Innovació Social d’ESADE recomana teixir narratives sobre l’ajuda mútua i els beneficis de compartir els aliments sobrants a escala comunitària.
SEGON: Els sistemes de voluntariat s’han d’actualitzar per atreure persones més joves. Mentre el model d’assistència social en general connecta més amb les persones grans, el plantejament d’“aliments per a la comunitat” atreu perfils més joves i diversos.
TERCER: Millorar l’accés a la tecnologia, que encara és desigual. El potencial de la digitalització dels serveis i de les activitats dels bancs d’aliments es veu limitat pel fet que els diferents actors no tenen la mateixa capacitat d’accés als dispositius i connectivitat a internet. La bretxa i l’alfabetització digitals de les nostres societats encara són reptes importants que cal abordar
Antena d’Innovació Social “Del magatzem a la plataforma: reinventant els bancs d’aliments a través de l’economia digital” (versió original anglesa) … clicar aquí
