EDITORIAL: Delinqüents i carallots del CIBER-ATAC contra la Universitat Autònoma de Barcelona
Quan uns “informàtics”, hi ho escrivim entre cometes, ataquen una universitat, com han fet amb la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha de dir de manera clara i sense matisos: aquests suposats “informàtics” són uns delinqüents. Són uns criminals que d’una manera conscient ataquen una institució d’educació i cultura, perjudicant a centenars d’acadèmics, investigadors, estudiants, gestors i administratius.
I no hi ha dubte, sí el virus o artefacte maliciós introduït és un “ransomware” el que busquen és l’extorsió. Així doncs: els atacants son criminals i extorsionadors.
Pretenen un rescat d’una universitat pública? Remarquem-ho pública. Criminals, extorsionadors i a la vegada uns carallots.
Potser en una hipotètica universitat privada tercermundista, tinguessin la temptació de negociar i pagar l’extorsió.
D’una universitat pública és impossible de cobrar un rescat. Perquè és com si haguessin atacat un Ministeri o una Conselleria o una Comissaria de policia o de Mossos d’esquadra, que òbviament poden fer-los-hi mal, molt de mal, però cobrar no podran. No veuran ni un euro.
El que ens hauria de preocupar també és com hem encarat tots l’acte delictiu, com s’ha encarat en la Comunitat Universitària de l’Autònoma, com en les altres universitats, com en la Generalitat de Catalunya i altres institucions, com en els mitjans de comunicació i òbviament com en l’opinió publica.
El fet és greu, però com que no hi ha sang, ni explosions, ni pirotècnia delictiva oberta, en general les reaccions han estat de baixa intensitat i fora de l’Autònoma hi ha hagut una certa banalització del que ha passat en l’atac.
L’atac informàtic a l’Autònoma és dramàtic i gravíssim. Molt greu.
Però ningú plora per un hardware deteriorat i un software maliciós.
No hi ha hagut cap posicionament institucional públic de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, (encara que casualment el rector de la UAB sigui avui el President de torn d’aquesta entitat), ni de la Xarxa Vives d’Universitats, ni de cap xarxa d’universitats nacional, estatal, ni internacional. Ni una llàgrima pública, col·lectiva i solidària.
L’equip rectoral de l’UAB que segur fan el que poden i més, no han tingut una bona i eficaç actitud comunicativa cara als mitjans i cara l’opinió pública. Ha estat una actitud poc transparent, contradictòria, dubitativa i sobretot poc pedagògica.
Tothom ha perdut l’oportunitat de fer pedagogia i explicar que els hackers -els furoners-, els ciberdelinqüents son això delinqüents. I aquí no hi entra cap visió romàntica de Robin Hood, castigant a uns acadèmics i a uns gestors que els veuen com a “servidors” del sistema.
A la UAB hi ha hagut una crisi informàtica, però també una crisi comunicativa interna de la Comunitat de l’Autònoma i una crisi comunicativa i informativa cara l’opinió publica a traves dels mitjans.
Segur que l’administració catalana ha ajudat des del minut zero a intentar solucionar la crisi, però han necessitat més d’una setmana -exactament 10 dies- perquè el Vicepresident del Govern català i Conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró i la Consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis es personessin físicament al Campus de l’Autònoma.
I a més, només faltava que el Vicepresident anuncies públicament en “Terres de l’Autònoma” que crearan una Cyberacademy, perquè els docents i estudiants informàtics de l’Escola d’Enginyeria o dels serveis del TIC de la UAB es llacessin definitivament per la finestra, perquè a més d’haver-los humiliats i driblat uns delinqüents en terreny propi, les autoritats autonòmiques vinguin a pontificar “prioritats estratègiques” i a anunciar que crearan un nou centre informàtic de Ciberseguretat. Esperem a partir del potencial humà de la universitat.
EDITORIAL en ÀUDIO
