CRAG / IRTA: La clau perquè l’arròs s’adapti al canvi climàtic pot ser en el seu ADN

Més d’un centenar de científics i científiques que investiguen l’ADN de l’arròs es van trobar la setmana passada a l’Auditori AXA de Barcelona, en el marc del Simposi Internacional de Genòmica Funcional d’Arròs (ISRFG, de les sigles en anglès). N’havien de ser molts més, però les restriccions de mobilitat degudes a la Covid-19 encara existents en els països asiàtics van obligar-les a  assistir-hi de manera virtual. Era la 18a edició d’aquesta trobada, la primera que es celebrava a l’Estat espanyol, i tot just la tercera que es celebrava en territori europeu. La temàtica escollida, va ser l’impacte del canvi climàtic en el cultiu de l’arròs. La professora d’investigació del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), Blanca San Segundo, responsable de l’organització del congrés, explica el perquè d’aquesta temàtica: “L’arròs, un cereal que és el principal aliment per un gran segment de la població mundial, és un cultiu que, per una banda contribueix al canvi climàtic, i per l’altra està especialment amenaçat pel mateix.”

En les regions mediterrànies, el canvi climàtic es tradueix en un increment de la salinitat dels sòls, en manca de recursos hídrics i en una major incidència de plagues que afecten el cultiu de l’arròs. Això fa necessari l’ús de fertilitzants i pesticides per mantenir nivells alts de producció en un mercat cada vegada més competitiu a causa de la pressió dels països asiàtics. A més, a Catalunya i en altres indrets de l’Estat, es dona la paradoxa que l’arròs es conrea en zones properes a espais naturals protegits mediambientalment (Parcs Naturals del Delta de l’Ebre, Montgrí, i Albufera de València i Parc Nacional de Doñana) però que són susceptibles de rebre l’impacte directe de l’ús indiscriminat de productes agroquímics.

“Per superar aquestes dificultats es fa necessari introduir noves estratègies que permetin mantenir la competitivitat del cultiu de l’arròs, sense afectar aquests espais naturals, ” puntualitza San Segundo.

Algunes de les estratègies a què es refereix San Segundo es basen en l’explotació de la variabilitat genètica natural de l’arròs. En aquest sentit, al ISRFG2021 es van presentar els resultats  d’estudis de seqüenciació dels genomes de milers de varietats d’arròs cultivat i salvatge, que permeten conèixer la genètica i la biologia que hi ha al darrere de trets agronòmics rellevants com la resistència de la planta a la  fallada de l’arròs (una malaltia produïda per un fong), la tolerància a la salinitat, o la qualitat nutricional del gra. Aquest coneixement es pot traduir en noves varietats d’arròs més sostenibles mediambientalment, obtingudes mitjançant tècniques de millora tradicional o per biotecnologia.

“Al Simposi vam poder veure que la utilització de l’eina d’edició gènica CRISPR és absolutament factible en arròs i pot aportar-li molts avantatges: varietats millorades pel que fa als continguts de midó i amilosa, més tolerants a la salinitat, o resistents a alguns dels patògens més comuns”, explica San Segundo. “Tot això s’ha de fer de manera paral·lela a la recuperació de varietats que puguin estar més ben adaptades a les condicions ambientals i necessitats actuals,” afegeix.

Una taula rodona amb el sector arrosser

Conscients de la importància que té la innovació en agricultura i alimentació per fer front als reptes que suposa el canvi climàtic, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACC), van unir esforços amb el CRAG per què la trobada científica ISRFG2021 es transferís al sector arrosser català i estatal, mitjançant una taula rodona que va tenir lloc el divendres a la tarda a la mateixa seu de l’auditori AXA.

Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia, va inaugurar l’acte, que va comptar amb una important representació d’agricultors (Unió de Pagesos, JARC,  AVA-ASAJA i les dues cooperatives del Delta de l’Ebre), d’obtentors de varietats (Copsemar, la Càmara Arrossera del Montsià i SC Castells), i d’indústria (Nomen, Kellogg’s, Montsià i Arrocerías Pons), a més de representants del DACC i de Biovegen. A la taula rodona, moderada per l’especialista en arròs de l’IRTA Mar Català, s’hi van discutir temes tant variats com el rol dels consumidors a l’hora d’escollir productes amb una menor petjada de carboni o la problemàtica que suposa per a tot el sector que la Unió Europea sotmeti les plantes amb genoma editat mitjançant les noves tècniques com CRISPRa les disposicions generals de la legislació europea sobre organismes modificats genèticament (OMG).

Josep Ma. Casacuberta, investigador del CSIC al CRAG, i expert en el panell de OMGs de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, de les sigles en anglès), va explicar que la legislació europea actual d’OMGs, adoptada l’any 2001, “no s’ajusta bé” a l’ús de les noves eines d’edició genòmica (com CRISPR) i que, a més, fa “pràcticament inviable (per l’elevat cost econòmic i de temps) aprovar cultius editats genèticament a Europa”. Els investigadors van explicar que les modificacions genètiques que es podrien introduir als cultius mitjançant l’eina CRISPR podrien ser exactament iguals a les produïdes mitjançant els mètodes de mutagènesis tradicionals, que paradoxalment són considerats segurs per la mateixa Directiva Europea. El debat sobre aquest tema era rellevant, doncs feia pocs dies que la Comissió Europea n’havia tancat una consulta pública. A la taula rodona, el consens era absolut: cal actualitzar la legislació en base al coneixement científic actual, i cal formar el consumidor per tal que entengui que les plantes, com nosaltres, també tenen gens i mutacions.

————–

Sobre l’ISRFG: L’International Simposium on Rice Functional Genomics (ISRGF) és una reunió de caràcter anual promoguda per investigadors i investigadores en genètica funcional d’arròs d’arreu del món. La 18a edició, a Barcelona, ha estat promoguda pel comitè internacional i organitzada per la investigadora del CSIC al CRAG Blanca San Segundo. Han col·laborat en l’esponsortizació del Simposi: la Cooperativa de Productores de Semillas de Arroz-COPSEMAR, i la Revista Agriculture. La taula rodona ha estat un acte associat al Simposi, impulsat i cofinançat per l’IRTA i pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

IMATGE: Camp arròs IRTA Arròs cultivat als camps d’Amposta (Crèdit: Pere Virgili/IRTA)