Jornada d’homenatge a La Jonquera a l’historiador Ferran Soldevila (1894-1971) en el 50 aniversari de la seva mort
S’ha organitzat una Jornada d’homenatge a l’historiador, poeta, dramaturg i narrador Ferran Soldevila el dissabte 11 de desembre de 2021, a la sala polivalent d´activitats culturals “Porxos de Can Laporta” de La Jonquera, d’11 a 13h.
Programa
11h Benvinguda a càrrec de Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consorci del MUME – Museu Memorial de l’Exili.
11:05h Obertura a càrrec d’Enric Pujol, director del MUME
11:10h Semblança de Ferran Soldevila a càrrec d’Antoni Simon, historiador i delegat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
11:30h Conferència: Ferran Soldevila, escriptor a càrrec de Francesc Foguet, professor de literatura (UAB).
12.15h Conferència: Les cartes de Ferran Soldevila, una panoràmica sobre la intel·lectualitat a l’exili, a càrrec de Josep Clara, professor emèrit d’Història Contemporània (UdG).
13h Cloenda
Entrada gratuïta. Aforament limitat. Inscripció prèvia a: info@museuexili.cat
Ferran Soldevila (Barcelona, 1894 – 1971) poeta, dramaturg i narrador, és conegut sobretot com un dels grans historiadors catalans del segle XX.
De família burgesa i liberal de Barcelona, estudia al Liceu Políglota fins a l’any 1910 i es llicencia en lletres a la Universitat de Barcelona el 1915. Als Estudis Universitaris té com a mestre Antoni Rubió i Lluch i es doctora a Madrid el 1916. Entra al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris de l’Estat i treballa com a tal a Maó, Logroño, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i finalment és bibliotecari de la Universitat de Barcelona entre els anys 1932 i 1938. El 1939 s’exilia a França i torna a Catalunya l’any 1943 per dedicar-se a l’ensenyament i posteriorment al seu ofici de bibliotecari. També entra a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i posteriorment és cap de secció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó fins a la seva jubilació, el 1964.
La intensa activitat d’escriptor de Ferran Soldevila té un triple vessant: la d’historiador, la de dramaturg i la de poeta, per bé que serà la primera, amb diferència, la més extensa. Així, és autor d’importants obres com la Història de Catalunya (1934-1935), la Historia de España (1952-1959), la Història dels Catalans (1961-1970) o l’edició de Les quatre grans cròniques (1971), amb pròleg i notes seves. També publica una gran quantitat de monografies històriques com són Els Almogàvers (1952), L’Almirall Ramon Marquet (1953), Pere II el Gran (1953), Vida de Jaume I el Conqueridor (1958) o La Vida del rei en Pere III, entre d’altres. Com a poeta, el Poema de l’amor perdut apareix l’any 1916 i publica, a més, tres poemaris: Exili (1918), Càntics de mar, d’amor i de mort (1921) i, posteriorment, La ruta invisible (1949). En el terreny del teatre és autor d’obres de relativa repercussió com són Matilde d’Anglaterra (1923), Guifré (1927), L’hostal de l’amor (1951) o Don Joan (1960).
Pòstumament apareixen Les quatre grans cròniques i, més endavant, els Dietaris de l’exili i el retorn (1995-2000), Cronistes, joglars i poetes (1996) i les Cartes d’amor i d’exili (2009).
Text elaborat per Toni Terrades.
