El Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha gestionat el 2021 un rècord de nius de tortuga careta a Catalunya
L’any 2021 s’ha batut el rècord de nius de tortuga careta (o tortuga babaua) detectats en una mateixa temporada a Catalunya. Entre el 18 de juny i el 21 de juliol es van detectar cinc nius (quatre a la demarcació de Tarragona i un a la de Barcelona), però hi va haver fins a vuit esdeveniments més de nidació: un a la Platja Llarga (Salou), un a la Platja de Calafell (Calafell), tres a la Platja del Serrallo (St. Jaume d’Enveja) —Parc Natural del Delta de l’Ebre—, un a la Platja del Miracle (Tarragona), un a la platja de Platja d’Aro, i un altre a la Platja de la Picòrdia (Arenys de Mar). El Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha col·laborat i donat suport a la Xarxa de Rescat del Servei de Fauna i Flora de Catalunya, al Parc Natural del Delta de l’Ebre (PNDE), i a les administracions locals en les tasques de detecció i gestió d’aquests nius. Així mateix, ha proporcionat assessorament tècnic al CRAM, el CRARC i el Zoo de Barcelona per a la incubació artificial dels ous, i a entitats sense ànim de lucre com Cel Rogent, el GEPEC o els voluntaris del PNDE en l’assessorament per a la custòdia dels nius per part del voluntariat ambiental. Elena Abella, Mireia Aguilera i Glòria Fainé, especialistes en la conservació de tortugues marines del CT BETA, han estat les responsables d’orientar el personal tècnic de l’administració i les entitats ambientals que han participat en la gestió d’aquests esdeveniments. Algunes de les tasques dutes a terme han estat: localitzar els nius; valorar si era necessari un trasllat per garantir-ne la viabilitat; fer seguiment de les temperatures d’incubació per tal de preveure l’emergència de les cries, i assistir en l’emergència i alliberament dels nounats, presa de dades biomètriques de les tortugues i exhumació dels nius després de l’emergència de les cries. Totes aquestes tasques es continuaran portant a terme durant aquest any 2022. Una problemàtica en augment En els últims anys s’està registrant un augment d’esdeveniments esporàdics de nidació fora de les poblacions ja estables (principalment Grècia, Turquia i Xipre). Segons Elena Abella, “aquests esdeveniments semblen ser deguts a un canvi de les condicions termals de les nostres costes, produït per l’augment de temperatura del canvi climàtic, i a un comportament dispersant dels animals; tot i que no es pot descartar que també hi puguin intervenir factors com l’atzar o errors en el comportament de les tortugues”. En qualsevol cas, es pot considerar que s’està produint una colonització de noves zones de nidació. En les tortugues careta, com en altres rèptils, el sexe de les cries ve determinat per la temperatura d’incubació del niu. Com més alta és la temperatura d’incubació, més femelles naixeran i, al contrari, com més baixa és la temperatura, més mascles surten. Per tant, “les tortugues marines estan trobant condicions favorables per a la nidificació en la costa catalana, fent que hi hagi nius que s’incubin en latituds més fredes, on és més probable que en el futur es produeixin condicions més adequades per a la supervivència de l’espècie davant un escenari d’augment global de la temperatura”, explica Abella. Del total de 309 cries que van néixer d’aquests cinc nius, més del 60% varen ser alliberades al mar i la resta es mantindran en cria en captivitat durant un any, en un tipus de programa que es coneix com a head starting. L’objectiu del head starting és alliberar les cries amb un pes i una talla considerablement més gran respecte a la mida que tenen en néixer. D’aquesta manera, s’espera que tinguin més possibilitats d’arribar a l’edat adulta, ja que s’estima que només 1 de cada 1.000 cries de tortuga marina arriba a la maduresa sexual. En aquest projecte hi participen també el CRAM, l’Oceanogràfic de València, el Palma Aquarium, i el Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura de Mallorca (LIMIA). Coordinació del projecte COMING i col·laboració al NIDOS-Caretta Durant el 2021, el CT BETA ha coordinat el projecte COMING (finançat per la MAVA Foundation en el marc de la convocatòria MedPAN Small Projects). Les activitats del projecte se centraven ens tres eixos principals. Un era el desenvolupament d’una estratègia comuna per al monitoratge i la gestió dels esdeveniments de nius al Mediterrani occidental. Un altre eix es basava en la realització d’estudis científics sobre l’origen i viabilitat d’aquests esdeveniments —incloent-hi estudis de perfils de temperatures de platja que permetin conèixer la viabilitat de les mateixes per acollir postes—, i la realització d’estudis genètics per conèixer la regió d’origen dels exemplars reproductors. Finalment, el tercer eix era l’execució d’activitats de divulgació i sensibilització sobre la biologia de Caretta caretta, per implicar els ciutadans en la gestió d’aquests esdeveniments. Aquest projecte s’ha fet amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Stazione Zoologica Anton Dohrn (Itàlia) i la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC). Per altra part, el CT BETA també ha col·laborat en el projecte NIDOS-Caretta, que tenia com a objectiu la realització d’una prova pilot a Catalunya —de potencial aplicació en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol— per maximitzar l’èxit dels casos de nidificació d’aquest queloni. El treball inclou estudis científics per poder entendre per què han augmentat els episodis de nidificació i també per millorar els protocols de gestió i protecció d’aquests nius. Aquest projecte va estar liderat per la Universitat de Barcelona, va comptar amb la col·laboració de la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC), i està cofinançat per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. |