EDITORIAL: Fins quan els Equips Rectorals de les universitats de la Xarxa Vives seguiran mirant cap a una altra banda mentre ataquen i degraden la llengua catalana?
¿De què serveixen a la societat catalana, valenciana i illenca tenir unes universitats incapaces d’incidir en la defensa d’un dels signes d’identitat de la nostra cultura com és la nostra llengua catalana?
El país en general, la gent corrent, no pot veure la universitat pública com una “menjadora” i la universitat privada com un “negoci” o com una “plataforma de propaganda confessional”.
Tot això nosaltres creiem que és radicalment fals, però la gent, des dels més humils fins els més llegits i documentats, es pregunten: “… I aquesta gent de l’acadèmia i de la cultura, perquè no defensen la nostra llengua, la meva llengua?”
Des d’aquesta publicació defensem amb força la llibertat acadèmica i d’expressió a la universitat, fins i tot defensem que qualsevol veu o entitat per molt fatxa que sigui, pot tenir públicament els seus “xeringuitos” de propaganda en els Campus o les Aules i se’ls ha de deixar tranquils. Els fatxes se’ls guanya amb la raó.
I la raó, l’argumentació ha fet que el professorat i els alumnes que volen liquidar el català com la llengua pròpia de Catalunya, estiguin en una total minoria en els diferents òrgans de governs de les Universitats: en les seves Facultats, Escoles, Centres i Instituts.
Doncs, si els que volen liquidar la llengua catalana són una minúscula minoria: Per què els Equips Rectorals, els Claustres i les Assemblees universitàries no tenen un posicionament clar i públic sobre la llengua catalana?
Però a més, ja ara per l’emergència lingüística, es necessita una actitud activa de defensa.
Si un acadèmic no és capaç de revelar-se, potser per això ja ha perdut la seva dignitat a l’aula.
EDITORIAL en ÀUDIO