El Consell Escolar de Catalunya trasllada al conseller d’Educació les propostes del grup de treball del català / Totes les 67 propostes íntegres
El document recull les conclusions d’una feina engegada fa 9 mesos amb la finalitat de contribuir a millorar l’ús del català en l’àmbit educatiu
Són 67 propostes emmarcades en l’educació, la cultura, les xarxes socials, els mitjans de comunicació i l’entorn escolar
El president del Consell Escolar de Catalunya (CEC), Jesús Viñas, ha lliurat aquest matí al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, les propostes sobre l’ús del català a l’educació, aprovades ahir a la tarda per unanimitat en el Ple del Consell. Aquestes propostes s’apleguen en un document elaborat per un grup de treball que durant 9 mesos, entre el març i el novembre de 2021, ha analitzat l’ús del català en l’educació.
En total són 67 propostes de millora que afecten a diferents àmbits, ja sigui l’escolar, el cultural, els mitjans de comunicació, les xarxes socials i els entorns dels centres com ara les famílies, l’alumnat o els plans educatius d’entorn. Per a concretar les propostes, el grup de treball ha mantingut una desena de reunions amb experts de diferents sectors i ha recollit les aportacions de les persones inscrites a la XXIX Jornada de reflexió del CEC sobre l’ús del català a l’educació, que va tenir lloc el passat 2 de desembre a Santa Coloma de Gramenet.
Les propostes s’agrupen en 6 apartats clau, que són els següents:
- Incrementar la consciència sociolingüística, la metodologia i la formació docent.
- Implementar el Projecte lingüístic de centre en tot el temps escolar.
- Teixir xarxa d’activitats culturals de l’entorn i participació de les famílies.
- Potenciar la creació de continguts audiovisuals i l’accés a plataformes digitals.
- Revisar legislacions, acreditacions, equivalències i polítiques lingüístiques.
- Crear el Fòrum del CEC de la llengua catalana a l’educació.
Així, pel que fa a l’àmbit escolar, alguns dels plantejaments són:
-Prioritzar l’ús de continguts en català per a l’aprenentatge a l’aula.
-Fer palès que la preservació del català i de la diversitat lingüística són aspectes de la lluita contra la segregació social.
-Implementar píndoles transversals sobre l’ús social de la llengua catalana adreçades a tot el personal dels centres educatius.
-Promoure el disseny de formacions sobre els rols dels perfils d’atenció educativa com a models lingüístics d’una escola inclusiva.
-Reforçar el lligam entre l’ús del català i les dinàmiques d’aula amb metodologies educatives participatives, específicament el treball cooperatiu.
-Millorar l’ús del català en la formació professional dual a l’empresa per fer-ne la llengua vehicular.
-Requerir, d’acord amb la LEC, la competència lingüística del nivell C2 o una acreditació equivalent per accedir a la docència, i portar a terme les modificacions normatives corresponents en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de la carrera docent.
-Creació del Fòrum del CEC sobre l’ús de la llengua catalana al sistema educatiu.
-Avaluar el model d’immersió lingüística i els projectes i programes vinculats.
-Desenvolupar estratègies per dinamitzar el pati i els espais de migdia amb propostes lúdiques inclusives.
-Transformar el model d’aula d’acollida en un projecte global de suport lingüístic i social de centre adequat a l’alumnat.
-Posar a l’abast de tot el professorat una base d’experiències lingüístiques exitoses i la possibilitat de fer intercanvis o jornades per conèixer-les.
El document del Consell Escolar de Catalunya també presenta propostes que s’emmarquen en l’àmbit cultural, dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, entenent que l’ús del català entre els infants i joves no només depèn de l’ús que se’n fa en els centres escolars, sinó també hi ha d’altres vectors que hi influeixen. Així, en l’àmbit de l’entorn i la cultura, es proposa:
-Promoure la producció de continguts audiovisuals en català dels infants i joves.
-Facilitar l’accés a activitats culturals als infants, joves i les seves famílies a través d’un carnet educatiu de descomptes.
-Garantir la presència del català en totes les plataformes i canals televisius i radiofònics.
-Definir i programar un catàleg d’activitats de foment cultural en català a les zones educatives, vinculat als plans educatius d’entorn i obert a tota la comunitat educativa.
-Incloure noves formes d’oci com els esports electrònics en l’oferta cultural en català.
El conseller d’Educació s’ha compromès a estudiar i analitzar les conclusions del grup de treball sobre l’ús del català a l’educació a partir de les propostes plantejades, així com a fer-les arribar al conjunt del Govern per tal que els departaments competents en les propostes en tinguin coneixement.
Totes les propostes
Incrementar la consciència sociolingüística, la metodologia i la formació docent
1 – Assegurar una competència comunicativa efectiva de l’alumnat al final de l’educació obligatòria.
2 – Incentivar i formar a l’alumnat per a la millora de l’ús del català a l’empresa en la formació professional, per fer-ne llengua vehicular i incloent la sensibilització i gestió lingüística.
3 – Estendre nous models metodològics d’aprenentatge amb lligam amb les llengües.
4 – Facilitar orientacions per incloure a les Normes d’Organització i Funcionament del Centre tots els aspectes relatius a l’ús del català al centre.
5 – Desenvolupar una metodologia per a un seguiment més acurat dels usos lingüístics als centres educatius.
6 – Implementar l’avaluació explicita de la oralitat de totes les llengües al llarg del curs i a les proves de competències bàsiques.
7 – Fer palès que la preservació del català i de la diversitat lingüística són aspectes de la lluita contra la segregació social.
8 – Construir un discurs que desactivi els prejudicis lingüístics i les ideologies banals associades.
9 – Portar a terme accions i plans de promoció de l’ús del català que tinguin en compte tots els agents i àmbits de l’educació.
10 – D’acord amb el CNL, crear càpsules formatives i estratègies per al foment del català entre la comunitat educativa.
11 – Implementar píndoles transversals sobre l’ús social de la llengua catalana adreçades a tot el personal dels centres educatius.
12 – Promoure el disseny de formacions sobre els rols dels perfils d’atenció educativa com a models lingüístics d’una escola inclusiva.
13 – Concretar en el PEC la priorització de l’impuls del català a les xarxes educatives municipals i de zona i fer-ne difusió a les famílies.
14 – Posar a l’abast de tot el professorat una base d’experiències lingüístiques exitoses i la possibilitat de fer intercanvis o jornades per conèixer-les.
15 – Repensar els Equips LICS i les Aules d’acollida i plantejar un recurs de suport lingüístic més estructural, a determinats centres, que pugui atendre l’alumnat d’AA sense que estigui supeditat al nombre d’alumnat d’AA sinó a un informe de la inspecció que reflecteixi la necessitat del suport des de pressupòsits objectius i evidències.
Implementar el Projecte lingüístic de centre en tot el temps escolar
16 – Reforçar el lligam entre l’ús del català i les dinàmiques d’aula amb metodologies educatives participatives, específicament el treball cooperatiu.
17 – Dotar d’eines i processos pràctics a les direccions per vetllar pel compliment del projecte lingüístic del centre.
18 – Millorar l’acompanyament als centres educatius en l’actualització dels seus projectes lingüístics pel que fa a adequació, objectius de millora i indicadors d’avaluació.
19 – Promoure accions de sensibilització i formació en gestió lingüística a l’aula, al centre i en l’entorn educatiu comunitari per als docents i tot el personal educatiu en general.
20 – Crear un grup impulsor al consell escolar de centre per millorar les línies estratègiques d’actuació lingüística. Reconèixer i potenciar el paper de les AFAs i associacions d’estudiants com a creadores de cursos, funcions teatrals, cercles de lectura… etc.
21 – Afavorir l’ensenyament-aprenentatge de l’ús de la llengua oral en totes les etapes educatives amb la incorporació de metodologies apropiades.
22 – Facilitar la formació lingüística a la comunitat educativa de la zona mitjançant càpsules formatives i estratègies de foment de l’ús del català.
23 – Reforçar els centres educatius com a espais segurs que faciliten l’intercanvi i la convergència lingüística al català.
24 – Desenvolupar estratègies per dinamitzar el pati i els espais de migdia amb propostes lúdiques inclusives en català.
25 – Transformar el model d’aula d’acollida en un projecte global de suport lingüístic i social de centre adequat a l’alumnat.
26 – Facilitar la formació lingüística i cultural de les famílies en el mateix centre educatiu amb una oferta formativa adequada.
27 – Incentivar la participació en projectes de mobilitat, d’intercanvi d’alumnat i de docents, i de treball conjunt entre centres educatius de l’àrea lingüística catalanoparlant.
Teixir xarxa d’activitats culturals de l’entorn i participació de les famílies
28 – Facilitar als centres i a l’alumnat més activitats culturals complementàries i extraescolars mitjançant programes educatius i el reconeixement formatiu als docents que els desenvolupen.
29 – Promoure les activitats relacionades amb el patrimoni literari i artístic català incorporant-hi i potenciant el paper de les famílies en les activitats que ho permetin.
30 – Definir i programar un catàleg d’activitats de foment cultural en català a les zones educatives, vinculat als plans educatius d’entorn i obert a tota la comunitat educativa.
31 – Facilitar l’accés a activitats culturals als infants, joves i les seves famílies a través d’un carnet educatiu de descomptes.
32 – Millorar els vincles dels grups i entitats de cultura popular amb els centres per incentivar el consum i la creació artística i audiovisual en català per mitjà de xarxes territorials d’intercanvi d’experiències, i obert a tota la comunitat educativa.
33 – Avaluar la transferència de les formacions a la pràctica real on s’identifiquin les barreres i elements afavoridors de l’ús social de la llengua catalana a l’entorn dels centres educatius.
Potenciar la creació de continguts audiovisuals i l’accés a plataformes digitals
34 – Promoure la producció de continguts audiovisuals en català dels infants i joves amb finalitat educativa en l’entorn virtual del centre educatiu.
35 – Prioritzar l’ús de continguts en català per a l’aprenentatge a l’aula.
36 – Articular un espai comunicatiu propi de l’àrea lingüística catalanoparlant facilitant l’accés als continguts audiovisuals en català de mitjans i plataformes.
37 – Reforçar la programació infantil i juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i fer-la competitiva i present a les xarxes socials.
38 – Garantir la presència del català en totes les plataformes i canals televisius i radiofònics
39 – Crear una plataforma audiovisual educativa, amb recursos i experiències d’actualització continuada, i promoure així el català actualitzant els recursos audiovisuals per a ús docent.
40 – Establir acords per incorporar la versió en català als videojocs, aplicacions, dispositius i cinema amb distribució a l’àrea lingüística
41 – Potenciar els acords de col·laboració amb creadors joves, ràdios i televisions locals per incentivar la producció audiovisual en català.
42 – Incloure noves formes d’oci com els esports electrònics en l’oferta cultural en català.
43 – Portar a terme campanyes de sensibilització per promoure l’ús del català a través dels mitjans públics i privats.
44 – Assegurar que les plataformes digitals disposin de versió en català i que siguin les utilitzades als centres educatius.
Revisar legislacions, acreditacions, equivalències i polítiques lingüístiques
45 – Reformar l’article 14 de la LEC per precisar el concepte de llengua vehicular a la llum dels pronunciaments del TC i per incidir en el caràcter didàctic i prospectiu del Projecte Lingüístic de Centre.
46 – Oferir formació suficient per part de l’administració i requerir a totes les persones professionals de l’educació sense un requisit actualment explicitat per la normativa l’acreditació d’un nivell B2 del MECR o superior, incloses les tutores de pràctiques de formació professional dual de l’empresa, les professionals d’infantil 0-3 anys i les persones monitores d’extraescolars i menjador
47 – Acordar entre les administracions educatives de l’àrea catalanoparlant criteris unitaris per fixar competències i equivalències entre l’ensenyament no universitari i l’acreditació dels nivells previstos en el MERC (Marc Europeu Comú de Referència).
48 – Incorporar una bona formació lingüística inicial de català i aranès als plans d’estudis universitaris destinats a la formació de docents com a garantia per a la incorporació a la docència en el Servei d’Educació de Catalunya.
49 – Requerir, d’acord amb la LEC, la competència lingüística del nivell C2 o una acreditació equivalent per accedir a la docència, i portar a terme les modificacions normatives corresponents en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de la carrera docent dels cossos de mestres i professorat.
50 – Actualitzar el màster de secundària per introduir-hi estratègies d’actuació en entorns plurilingües i de consolidació de l’ús del català com a llengua vehicular.
51 – Incloure la competència comunicativa, oral i escrita, com a part de les proves d’oposició.
52 – Millorar els programes de formació permanent en els aspectes següents: habilitats comunicatives lingüístiques amb adequació a les característiques de cada centre o zona educativa, formació sociolingüística. Promoure també accions com la gestió i sensibilització lingüística.
53 – Avaluar el model d’immersió lingüística i els projectes i programes vinculats.
54 – Difondre la idoneïtat dels plantejaments plurilingües pels avantatges cognitius que impliquen.
55 – Denunciar els atacs i manipulacions sobre el model educatiu català fets des d’àmbits aliens a l’educació.
56 – Rebutjar les ingerències alienes a l’educació que distorsionen els processos d’ensenyament-aprenentatge lingüístic de cada centre.
57 – Unificar la normativa d’equivalències per equiparar el grau de secundària al nivell B2 i el de batxillerat/Formació professional al C1 del MECR.
58 – Oferir acreditació i reconeixement dels diferents nivells de llengua catalana, específicament a docents.
59 – Incentivar la formació dels tutors/es de l’empresa de l’alumnat d’FP i de batxillerat (Estada a l’empresa), per a l’ús del català com a llengua vehicular a l’empresa, en la selecció i durant l’estada formativa.
60 – Facilitar a totes les persones professionals de l’educació que obtinguin l’acreditació corresponent al nivell B2 o superior i promoure la sensibilització per la diversitat lingüística. Això inclou les persones tutores de pràctiques de les empreses en la formació professional dual, l’Estada a l’empresa de batxillerat, les professionals d’infantil 0-3 anys i les persones monitores d’extraescolars i menjador.
Creació del Fòrum del Consell Escolar de Catalunya de la llengua catalana a l’educació
61 – Creació del Fòrum de l’ús de la llengua catalana al sistema educatiu.
62 – Analitzar des del punt de vista lingüístic els resultats de les diferents proves d’avaluació i resultats acadèmics.
63 – Donar a conèixer i valorar les innovacions educatives en l’àmbit de l’aprenentatge de llengües.
64 – Ajudar a visualitzar col·laboracions i intercanvis de bones pràctiques i experiències amb la comunitat educativa i amb organismes públics i entitats educatives de l’àrea lingüística catalanoparlant.
65 – Elaborar un informe anual d’estat de la qüestió sobre l’ús del català a l’educació.
66 – Disposar de dades biennals dels usos lingüístics dels centres educatius.
67 – Disposar d’estudis que expliquin les raons per les que hi ha professorat que no utilitza el català, amb propostes per resoldre la situació. Igualment, estudis que expliquin com el professorat utilitza el català de forma reeixida i disposar de propostes a estendre a la resta del col·lectiu docent.
