Professor Swen Seebach de la Universitat Abat Oliba CEU: “Els joves tendeixen a viure l’amor de manera més funcionalista que la generació anterior”
El professor i vicerector de la Universitat Abat Oliba CEU, Swen Seebach, observa que ens agrada l’amor perquè “és un dels darrers mites que encara existeixen a la societat actual”
Especialista en la sociologia de les emocions, afirma que amor romàntic i cultura de masses es complementen perfectament perquè són fills del mateix moment històric
També destaca el vincle entre amor romàntic i consum
L’amor és un sentiment tan antic com l’ésser humà, però al llarg de la història la concepció dominant sobre els valors associats a l’amor ha anat canviant. Actualment, persisteix la referència a un model que remet a la noció romàntica sorgida al segle XIX. Tanmateix, la nova generació sembla que està fent un pas cap a la racionalització de les relacions amoroses. Participen de la idea romàntica de l’amor, però, en termes generals, són menys emotivistes que els pares.
“La generació anterior experimentava amb la llibertat d’elecció de parella d’una forma més ampla i vinculada amb el desig de viure el desig individual”. Avui, però, es detecta “una mirada menys il·lusionada, més racionalitzada, funcional i estratègica”. Cada cop més, els joves decideixen quedar-se en una relació per comoditat”, observa el professor i vicerector de la Universitat Abat Oliba CEU, Swen Seebach.
Aquest especialista en sociologia de les emocions aprecia que la COVID també pot haver fet efecte en l’actitud dels joves sobre l’amor. La pandèmia ha dificultat les relacions socials. En aquest context d’escassetat, les relacions s’estan reorientant”.
Un mite a l’abast de tothom
Seebach atribueix a la condició de mite contemporani l’èxit que encara té la idea d’amor. “En un món desencantat, que no té mite, l’amor permet una remitificació de la relació de la persona humana a partir de l’experiència concreta del vincle entre dues persones”. Dit d’una altra manera: “ens agrada creure en l’amor perquè és un dels pocs mites que encara romanen a la societat en què vivim”.
A més, l’amor és “una forma de mite que pot ser experimentada fàcilment per molta gent”. És un mite “democratitzat”. Per això el seu potencial per “donar valor a productes de cultura de masses”. Aquesta simbiosi amb la cultura de masses no ha d’estranyar: “totes dues són conseqüències de les transformacions del XIX i del XX”, assenyala Seebach.
De la mateixa manera, avui no es pot pensar en una relació amorosa sense forma de consum. Sortides conjuntes, regals, l’experimentació de la convivència extrema a través del viatge…”.
L’amor a la feina, l’economia o la política
Un altre fenomen interessant que detecta aquest professor universitari és la translació de la lògica de la intimitat amorosa a entorns diferents de la parella. El llenguatge de l’amor s’ha incrustat en altres àmbits com el laboral. Es veu en la manera de compartir experiències personals i intimitat amb companys de treball com una manera de créixer. Això és una cosa nova”. En termes generals, “la manera de compartir experiències personals amb els altres és una eina molt forta que ha penetrat en l’àmbit econòmic i polític”.
Característiques de l’amor modern
Parlem de novetats perquè l’amor no sempre va ser així. La manera com coneixem l’amor avui dia “és un producte de la modernitat marcat, en gran manera, pel romanticisme”. En èpoques anteriors, “l’amor era una cosa que sortia del postprincipi de la relació. La relació començava i després potser es desenvolupava un encaix entre aquestes dues persones que es podria anomenar amor”.
A l’edat mitjana, els que van poder afrontar l’amor des d’una perspectiva més semblant a l’actual eren “els fills segons o tercers”. Atès que no transmetien el patrimoni familiar, “tenien relativa llibertat per a l’elecció de la parella”. Fora d’aquests casos exempts de responsabilitat, “l’amor era una càrrega negativa”.
Actualment, el concepte de relació amorosa es caracteritza per la seva organització en diferents fases vinculades a pràctiques i experiències diferenciades (enamorament-transformació-consolidació), la vinculació amb el consum i l’acceleració i la multiplicació de les relacions, exposa Seebach.
Seebach ha desplegat una extensa tasca investigadora i bibliogràfica al voltant de la concepció moderna de l’amor, la naturalesa i la dinàmica actuals dels enllaços de parella i el seu paper en la societat actual.
Fotografia: Dr. Swen Seebach Vicerector de la Universitat Abat Oliba CEU.
