Els 10 arguments de 180 científics catalans contra uns Jocs d’hivern al Pirineu

Denuncien que la candidatura d’uns Jocs Barcelona-Pirineus no seria sostenible per al medi ambient i resultaria deficitària econòmicament

Més de 180 científics catalans han presentat aquest dijous (17/02/2022) un manifest contrari a la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu l’any 2030. En format de decàleg, denuncien que aquesta proposta és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes ambientals del territori.

El grup, que representa l’àmbit econòmic, ambiental i social, cita al manifest diversos estudis que apunten que els Jocs d’hivern suposarien un greu impacte en el territori i pèrdues en “les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes”.

A més, afirmen que des del punt de vista econòmic, i un cop estudiats els precedents, la gran majoria de Jocs d’hivern són deficitaris.

Denuncien que els impulsors de la candidatura Pirineus-Barcelona 2030 qualifiquin els jocs de “sostenibles” i afirmen que aquesta informació és “enganyosa” perquè no existeixen “opcions verdes” per fer els Jocs.

El manifest resumeix en 10 punts els arguments contra la candidatura:

1. Sobretot, posen l’accent en els milions de tones de diòxid de carboni que s’emetrien per l’augment del consum d’energia i de la mobilitat entre Barcelona i el Pirineu. També alerten sobre el malbaratament d’aigua que suposaria la celebració dels Jocs.

2. L’estudi reflexiona sobre el futur més enllà dels Jocs. Conclou que la neu, a finals de segle, només podrà existir al Pirineu si es produeix artificialment. La majoria d’estacions d’esquí seran inviables.

3. Les estacions d’esquí dels Pirineus no són rendibles econòmicament.

4. El consum d’aigua per a la producció de neu disminueix la disponibilitat per a altres usos i tindrà un fort impacte en els aqüífers. El càlcul s’ha fet suposant que es mantingui el ritme actual d’emissions i no es freni el canvi climàtic.

5. L’augment del turisme tindria un impacte devastador sobre la biodiversitat de les zones de muntanya.

6. Un esdeveniment com aquest no aportaria riquesa. Afirmen que generaria llocs de treball precaris i temporals i convertiria el turisme massiu en l’únic motor econòmic de la zona.

7. S’agreujaria el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques. Afirmen que les comarques amb més inversions turístiques no experimenten una gran disminució de l’atur i la renda per habitant se situa en els nivells més baixos de Catalunya.

Pel que fa a la mobilitat, l’increment de persones en el territori provocarà, diuen, que s’accentuï el boom immobiliari de les segones residències que ja pateix el Pirineu. Un fenomen que sovint obliga els veïns de tota la vida a marxar de la zona.

8. El model de vida tradicional quedaria encara més amenaçat. La dependència del turisme massiu complica la supervivència d’activitats més tradicionals com l’agricultura o la ramaderia.

9. Les obres en infraestructures com carreteres posarien en risc el gran nombre de jaciments arqueològics que hi ha al Pirineu.

10. La proposta és “poc transparent” i no té un pla concret i un document d’avaluació ambiental.