EDITORIAL de LO CAMPUS DIARI
EDITORIAL: L’error governamental i la histèria sindical
Puntualment la premsa universitària i escolar hem anat informant del desencontre entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i els sindicats del ram. I estem atonits de com s’està desenvolupant el conflicte.
La desavinença és clara: el nou calendari escolar, però el que no és clar és com exerceixen la governança des d’Educació i com executen la participació dels sindicats en aquesta governança.
Era i és una temeritat i una provocació canviar, ni que sigui una coma, del calendari escolar sense comptar amb els sindicats.
Però això no va només del Conseller Gonzàlez-Cambray i les seves relliscades, el President de la Generalitat Pere Aragonés al nou calendari escolar li va donar molta rellevància, perquè la té, publicitant-ho amb una compareixença pública i molt mediàtica.
El President el “dilluns” fa una conferència amb benedicció Urbi et Orbi apel·lant a parlar amb tothom i després el “dimarts” tira endavant polítiques de gran calat com el canvi d’horari i deixa a l’estacada l’opinió dels sindicats.
Però no només l’opinió dels sindicats, sinó que fa una finta i només hores abans de fer-se públic el nou calendari, els informen.
A quin President cal creure el del “dilluns” o el del “dimarts”?
I ja seria hora de no fer més trampes al solitari i dir-nos que els grans temes nacionals son una cosa i els temes sectorials són una altra.
Un calendari escolar toca professionals, polítics i sobretot famílies i es clar estudiants.
Tampoc s’entén la reacció tant poc afortunada dels sindicats i no un, sinó tots: Ustec·Stes, CCOO, Intersindical-CSC, Aspepc·Sps i UGT.
Els sindicats tenen raó que no els han consultat, però fa por i tristesa veure uns delegats sindicals deambolant per l’edifici del Departament d’Educació i veure el poc hàbils que són, per no saber trobar una línia de negociació per denunciar al Departament i per buscar consens davant l’error de governança.
Estem parlant d’Escola que necessita diplomàcia i donar seguretats, i no de lluites agitades fent de hooligans de barri.
Certament el Departament d’Educació també necessitaria una bona dosi de diplomàcia i de governança compartida.