ESADE Gender Monitor 2022 / Universitat Ramon Llull: Les mesures d’igualtat de gènere de les empreses a l’Estat espanyol, cada cop més alineades amb les necessitats de les directives

Augmenta al 72,5% el nombre de directives que afirmen que les empreses tenen polítiques que inclouen la igualtat de gènere en la seva estratègia.

Una de cada quatre consultades confirma que no ha trobat bretxes de gènere al seu dia a dia. Entre les quals sí, destaquen els biaixos inconscients (26%) per sobre dels problemes per a la conciliació (17,7%)

 Un 46,2% de les consultades apunta que la pandèmia farà que s’alenteixi a la societat el ritme dels avenços realitzats fins ara en matèria d’igualtat de gènere

Les mesures d’igualtat de gènere de les empreses a l’Estat espanyol estan cada cop més alineades amb les necessitats de les directives. Aquesta és una de les conclusions principals de la nova edició d’ESADE Gender Monitor, elaborat per Esade Women Initiative (EWI), que analitza l’opinió de gairebé 900 dones professionals i directives sobre l’equilibri de gènere a les seves companyies. Segons les consultades, les polítiques més implementades per les seves empreses —entre les quals destaquen la flexibilitat horària (20,7%), els programes de mentoring i sponsoring (14,3%) i la formació en habilitats directives (15,9%) —, coincideixen amb les que consideren més adequades per garantir la igualtat d’oportunitats a l’empresa. La formació en biaixos inconscients és, però, una mesura demandada (13,3%) i encara poc estesa a l’empresa espanyola. També augmenta el nombre de directives que afirmen que les seves empreses tenen polítiques d’igualtat de gènere, volum que ha passat del 68,7% al 72,5% en els darrers dos anys.

Pel que fa a la pandèmia, el 58,8% de les enquestades afirma que ha tingut efectes positius quant a la seva capacitat de conciliació; el 72,5% considera que no ha impactat negativament en les seves possibilitats de promoció, i, referit a l’avenç de la igualtat de gènere a la societat, un 46,2% pensa que s’alentirà el ritme.

Canvia la percepció en relació amb les bretxes de gènere

Una de cada quatre consultades per a l’informe afirma que, l’últim any, no ha trobat barreres a la feina pel fet de ser dona. Tot i això, a la resta que sí que les ha trobat, destaquen els biaixos inconscients (26%), com l’obstacle més habitual en el seu dia a dia laboral i en el seu camí cap a llocs d’alta responsabilitat. En concret, pensen que tenen més dificultats per ascendir que els seus companys homes, perquè encara hi ha la idea que “la dona prefereix llocs que li permetin una millor conciliació” (21,9%) o perquè a la seva empresa se segueix “donant per fet que les dones amb família no estan compromeses amb la carrera professional en la mateixa mesura que els homes” (17,6%).

La desigualtat salarial i la dificultat per aconseguir un equilibri entre vida personal i professional, que han estat els principals frens a la igualtat entre gèneres en onades anteriors, disminueixen. La desigualtat salarial ha passat de ser citada com a barrera per un 44,7% de les enquestades a l’onada del 2016 a ser-ho només per un 9,7% el 2022. I la dificultat per conciliar vida personal i professional s’esmentava el 2016 per el 24,18% i avui pel 17,7%.

 Segons Patricia Cauqui, coautora de l’estudi i directora acadèmica en programes de Gender Balance i D&I d’Esade, “crida l’atenció que, si bé un 14% afirma tenir més dificultats que la seva parella per conciliar amb el sistema de treball actual, un 44,4 % diu que té les mateixes dificultats que les seves parelles i un 28,5% considera que són les seves parelles les que ho tenen més complicat. Aquestes respostes, acarades amb les d’anys anteriors, semblen revelar que els problemes de conciliació ja no són un assumpte de gènere sinó un desig sense gènere de viure i treballar d’una altra manera.”

D’altra banda, tal com destaca Eugenia Bieto, directora d’EWI i coautora de l’informe, “una dada important és la bona valoració que han obtingut a l’enquesta les associacions de dones professionals com a agents de canvi social cap a la igualtat, quedant molt a prop paper que aquestes associacions haurien de jugar (9,2) i el que realment juguen (8). Destaca així mateix que, si bé la manca de xarxes formals i informals de suport continua sent el principal obstacle perquè les dones arribin a l’alta direcció (25,1%), en el darrer any el temps que les dones dediquen a cultivar xarxes crescut substancialment. Un 19,7% té cura de les xarxes com a part essencial de la seva funció i un 64,7% li dedica temps, encara que ho volgués fer encara millor”.

 Continuen sense arribar els canvis a l’alta direcció

 Tot i l’alineament més gran entre les demandes per a la igualtat i les mesures implementades per les empreses, destaca el volum de consultades que està molt o totalment d’acord amb l’afirmació que “a Espanya hi ha un tracta desigual a favor de l’home per ocupar llocs d’alta responsabilitat”. La xifra ha passat del 48,1% de l’edició anterior al 61,4%, davant del 4,7% que estan en desacord. Les empreses avancen positivament en la implementació de mesures per a la igualtat, però continuen tenint l’assignatura pendent que arribin fins als llocs d’alta direcció.