Recerca internacional UOC: Les xarxes socials milloren el rendiment dels estudiants en temps de crisi
Proveir els estudiants d’un entorn on puguin socialitzar i intercanviar coneixements i actituds és essencial per al bon rendiment educatiu
La pandèmia ha donat pistes de com ho podem aconseguir quan no es pot fer a l’aula
L’ús adequat de xarxes socials com Facebook, blogs, wikis o Twitter facilita la socialització dels estudiants i en millora el rendiment acadèmic en l’educació semipresencial, segons apunta un estudi fruit d’una tesi del programa de doctorat d’Educació i TIC (e-Learning) de la Universitat Oberta de Catalunya, dirigida per Elena Barberà, professora i investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. A l’estudi també hi ha participat investigadors de la Universitat d’Hèlsinki i el Bedford College. Els resultats s’han publicat en accés obert la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health.
La recerca ofereix recursos a les universitats i als centres d’educació superior per enfrontar-se a situacions de crisi com la que hem viscut durant la pandèmia. Entre els resultats destaca el fet que, si bé la presencialitat i el contacte cara a cara tenen un valor insubstituïble per als estudiants, l’educació pot ser efectiva quan les eines d’aprenentatge virtual i les xarxes socials s’usen correctament.
“Arreu del món hem vist que l’educació superior s’ha hagut d’adaptar a l’educació digital de la nit al dia a causa de la pandèmia de la COVID-19”, afirma l’investigador principal de l’estudi i doctor per la UOC, Muhammad Zaheer Asghar, “però aquest tipus d’educació requereix un model constructivista amb processos d’ensenyament i aprenentatge més interactius“.
“Les universitats van demanar als professors que continuessin fent les classes com les solien fer i que avaluessin els estudiants amb processos similars, però amb càmeres de vigilància. El canvi dràstic cap a l’educació digital no ha propiciat les eines i estratègies adequades per a les diferents necessitats dels estudiants, i ha donat lloc a l’aïllament social, la disminució del rendiment, l’exclusió i l’abandonament”, assenyala.
A través d’una enquesta a estudiants de departaments de ciència d’universitats al Pakistan, els investigadors van analitzar la funció que podien ocupar algunes xarxes socials com ara blogs, wikis o Facebook en l’educació semipresencial i van descobrir que poden servir per substituir els intercanvis necessaris per al bon rendiment dels alumnes, sobretot si abans han tingut l’oportunitat de conèixer-se i socialitzar en persona.
“Les plataformes tradicionals d’aprenentatge virtual no ofereixen la socialització necessària per als estudiants, i les xarxes socials no disposen d’un disseny apropiat per a l’educació amb un currículum i la guia del professor”, diu Asghar. “Si les xarxes socials s’incorporen als sistemes d’aprenentatge virtual, els grups d’estudiants en aquestes xarxes es transformen en comunitats d’aprenentatge i es facilita la socialització necessària per a l’educació“.
L’estudi conclou que una de les lliçons de la pandèmia és la necessitat que l’educació continuï en qualsevol emergència, ja que és l’instrument que prepararà les persones per sortir d’aquesta crisi a llarg termini. L’educació superior ha d’adoptar mètodes innovadors, interactius i semipresencials segons la necessitat dels estudiants i la situació.
“La invenció de l’educació virtual i les xarxes socials no significa que la importància de les trobades en persona s’hagi de minimitzar”, conclou Asghar, “però l’època en què el procés d’aprenentatge es limitava a les quatre parets de la classe ha acabat. La tecnologia permet connectar la classe amb el món exterior i que els estudiants interaccionin. En cas d’emergència, les xarxes socials poden servir per connectar i substituir els intercanvis cara a cara perquè l’educació continuï“.
Article de referència: Asghar, M. Z.; Iqbal, A.; Seitamaa-Hakkarainen, P.; Barbera, E. Breaching Learners’ Social Distancing through Social Media during the COVID-19 Pandemic. International Journal of Environmental Research and Public Health2021, 18, 11012. https://doi.org/10.3390/ijerph182111012