EDTORIAL: Funcionaris i mercenaris de la llengua catalana
La Consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ja pot dir el que vulgui : avui a Catalunya és impossible fer una carrera com Medicina en llengua catalana. I diem una carrera llarga i difícil.
Ni les classes magistrals son en català, menys encara els tallers, pràctiques i seminaris de grup i encara menys tot el material bibliogràfic dels llibres de text referencials de les assignatures troncals que cal utilitzar sí o sí. (A Medicina hi ha llibres de text).
Si el diagnòstic del que passa amb la llengua a la universitat no és acurat i ens presenten uns informes de País de les Meravelles en llengua catalana, totalment esbiaixats, serà difícil canalitzar el que és desitjable: fer vida universitària en la llengua nacional de Catalunya.
I potser aquest és el problema: no saber, ningunejar, no acceptar o ser-ne bel·ligerant contra el català. I d’aquests en tenim una bona colla de docents a la Universitat. Els mateixos que espanyolitzen les carreres universitaris a Catalunya, tant com poden.
Només ara ens faltava el guirigall del Govern Aragonès i la seves polítiques lingüístiques. El problema és que no hi ha lideratge en res i la política lingüística se’n ressent.
Recordem quatre esdeveniments amb intervenció governamental autonòmica d’aquest dies:
-es convoca un Pacte Nacional per la Llengua,
-es potencia un Programa pel català a la universitat,
-es fa costat a una vaga d’un dia pel català i contra el 25 per cent de castellà a l’escola imposat per la Justícia
-i es comença un procés legislatiu d’un text de transformació de la immersió lingüística.
Quatre vies contradictòries que demostra que no saben on van.
Ni gestors amb mentalitat funcionarial, ni mercenaris de la política donaran un tomb a la situació actual.
Es necessita lideratge i posar l’Educació escolar i universitària com una fita social a cuidar o sigui a finançar com mai, a escoltar-ne els seus protagonistes i el català serà potenciat en tot el paquet de dignificació de tot aquest sector.
El català no pot anar sol de la necessària “revolució educativa” que necessita Catalunya.
