El Ministeri d’Universitats del Govern Español presenta el nou projecte de la Llei Orgànica del Sistema Universitari
El ministre d´Universitats, Joan Subirats, acompanyat del secretari general d´Universitats, José Manuel Pingarrón, ha presentat aquest matí (9/5/22) en roda de premsa davant els mitjans de comunicació el nou document de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). És el resultat d’un procés d’escolta amb representants de totes les universitats públiques espanyoles, ja siguin els seus rectors o rectores, com els seus equips, així com representants del PAS i PDI, i amb altres actors de la comunitat universitària com a sindicats, estudiantat, les Defensories universitàries, els i les joves investigadors, la xarxa de biblioteques, les gerències de les universitats, consells socials, Federació Espanyola de Municipis i Províncies o els agents del diàleg social, entre d’altres. “La LOSU ofereix al sistema universitari les eines per adaptar-se, i ràpid, als canvis socials i econòmics que s’estan produint”, ha afirmat el ministre, Joan Subirats.
Finançament
La nova llei orgànica del sistema universitari planteja el compromís d’una despesa de l’1% del PIB. Això suposa un avenç en relació amb les dades actuals de despesa que ronden el 0,7% de mitjana del PIB després d’una dècada en què les universitats s’han vist afectades per les retallades i les polítiques d’austeritat produïdes per l’anterior crisi econòmica del 2008. Aquest augment va en la línia del que ja s’ha acordat a la LOMLOE d’un 5% del PIB de despesa en educació o l’1,25% que planteja la nova Llei de Ciència que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. “No els podem demanar esforços a les universitats si no van acompanyades de finançament”, ha afirmat el ministre en aquest aspecte.
Reduir la precarietat: un objectiu prioritari
El nou document planteja nombroses mesures per a la reducció de la precarietat en el conjunt del sistema universitari de manera que les universitats puguin abordar amb garanties els reptes que s’acosten de cara al futur. Entre aquestes mesures hi ha: Reducció de la temporalitat. El professorat amb contracte laboral temporal no pot superar el 20% en efectius de la plantilla de personal docent i investigador. Vies d’entrada a la carrera acadèmica per al professorat que fa anys que està contractat sota figures no adequades (associat, visitant o altres) i que han precaritzat les seves condicions laborals fent real una reserva de plaça de fins a un 15%. Recuperació del valor original de la figura de professor/a Associat que aportaran els seus coneixements en aquelles matèries en què la seva experiència professional sigui rellevant, amb un màxim de 120h lectives. Incorporar la figura del Professorat Substitut la finalitat exclusiva del qual és la de substituir el PDI amb dret a reserva de lloc de treball que suspengui temporalment els seus serveis. D’aquesta manera, s’evita que les universitats es vegin obligades a recórrer a altres figures, com ara la de l’Associat.
Formació al llarg de la vida, un objectiu per connectar les universitats a les necessitats actuals de la societat
Entre els principals canvis introduïts pel ministre Subirats es troba el relatiu a la formació al llarg de la vida, és a dir, fer que les universitats estiguin dirigides a totes les edats tal com la Unió Europea i recents estudis demogràfics indiquen que succeirà a les properes dècades. D’aquesta necessitat de flexibilitat neix aquest paquet de mesures enfocades a dotar les universitats de les eines necessàries per als canvis socials i econòmics que s’estan produint. Així, es determina que la formació al llarg de la vida sigui una funció bàsica de la universitat. S’establiran títols propis de formació al llarg de la vida mitjançant modalitats diverses, incloses microcredencials, micrograus i altres programes de curta durada i que podran tenir reconeixement acadèmic. Les administracions públiques fomentaran programes de beques i ajuts a la formació al llarg de la vida en el marc de les polítiques de foment de la mobilitat internacional. “Necessitem una universitat més flexible i adaptada al que demana la ciutadania i que sigui per a totes les edats”, ha indicat el ministre.
Una carrera acadèmica més predictible, més curta, i més estable
La LOSU s’ha volgut configurar també com una eina que sigui capaç de produir certeses i garanties entre el personal docent i investigador. Així, la carrera acadèmica és amb la LOSU més predictible i clara, amb tres etapes en comptes de les quatre de la LOU; accés, estabilització i promoció. Des de l’inici els estudis de doctorat fins a l’estabilització només passaran deu anys, aconseguint així un rejoveniment de la plantilla universitària. L’accés a la cursa es farà amb la figura de l’ajudant doctor, amb un contracte de 6 anys (en comptes dels 5 de la LOU). eliminant l’acreditació per a aquesta figura, i accedint per concurs públic. Amb això s’avança l’edat d’entrada i també es permet atraure talent internacional. Passats aquests 6 anys es podrà assolir l’estabilització a través de les figures de Titular d’Universitat o de Permanent Laboral, mitjançant l’acreditació pertinent i un concurs públic. També s’ha volgut posar èmfasi en els aspectes relatius a les tornades a la societat incorporant nous principis per a les avaluacions al professorat; aquestes seran qualitatives i quantitatives, tindran en compte l’accés obert, l’impacte territorial, la pluralitat lingüística, l’experiència professional, i les particularitats de cada disciplina acadèmica. A més, i de cara a evitar dinàmiques endogàmiques, a tots els concursos públics la universitat convocant estarà en minoria i els membres seran escollits per sorteig.
Internacionalització
L’Espai Europeu d’Educació Superior és un dels plànols que la LOSU té presents al llarg de tot el seu articulat i, a més, és el títol corresponent a la internacionalització de nou encuny. Govern, comunitats autònomes i universitats elaboraran estratègies per internacionalitzar el sistema universitari. Les aliances universitàries europees, euroregionals i internacionals es reforcen, amb l’impuls de títols compartits. “L’europeïtzació del sistema universitari no és només una necessitat sinó una exigència”, ha afirmat el ministre Subirats. En aquesta llei, la mobilitat internacional de l’estudiantat, del PDI i del PAS es converteix en una prioritat. A més, s’agiliten els visats per estudis per atraure talent i, en acabar els estudis universitaris de grau, màster o postgrau, es podrà optar a un visat de dos anys per fer pràctiques o treballar. La LOSU ha creat una nova figura de Professorat Distingit la funció de la qual està dirigida a atreure professorat de prestigi acadèmic i investigador, tant estatal com estranger.
Governança i estructures
Pel que fa a la governança, el nou text planteja un model democràtic de sufragi amb quatre estructures bàsiques: Claustre, Consell de Govern, Consell d’Estudiants i Consell Social. El claustre serà l’òrgan de màxima representació i participació de la comunitat universitària garantint sempre un 25% de mínim de representació de l’estudiantat així com una representació del 51% per al personal docent i investigador. A més, es consolida el Consell d’Estudiants a cada universitat. El mandat dels titulars d’òrgans unipersonals serà, en tots els casos, de sis anys improrrogables i no renovables Les universitats tindran autonomia per a la definició dels seus estatuts així com per a la creació d’altres estructures en departaments i facultats. La LOSU, una llei per eixamplar els drets de la comunitat universitària en conjunt S’ha volgut continuar amb el camí ja iniciat per la Llei de Convivència Universitària dotant així tot el text d’un conjunt de drets i reconeixements a diferents sensibilitats que fins avui , amb l’actual LOU, no eren reconeguts. Així, en matèria de gènere, per crear una universitat, pública o privada s’hauran de comptar amb plans d’igualtat, mesures per eliminar la bretxa salarial i els protocols davant de tota mena d’assetjament. D’altra banda, les unitats d’igualtat i les de diversitat seran obligatòries i tots els òrgans de les universitats i les comissions d’avaluació o selecció de personal seran paritaris (dones i homes). A més, als concursos es podran aplicar accions positives per promocionar amb igualtat de mèrits al sexe menor representat. Pel que fa a les qüestions de discapacitat, les unitats de diversitat hauran de comptar amb un servei d’atenció a la discapacitat i disposar d’un pla d’inclusió i de no discriminació per motius de discapacitat, origen ètnic i nacional, orientació sexual i identitat de gènere, i per qualsevol altra condició social o personal. S’estableix també una quota de reserva per a persones amb discapacitat a les ofertes d’ocupació pública, les universitats han de facilitar la llengua de signes així com fomentar estudis propis adaptats a persones amb discapacitat intel·lectual o d’una altra índole.
Estudiantat
La LOSU és una llei pensada per als i les estudiants, tinguin l’edat que tinguin i aporta a la seva redacció les garanties perquè sigui així. La vida universitària i la qualitat de la docència han estat dos elements clau dels drets de l’estudiantat, i així es veu reflectit en aquest nou document de la LOSU. La seva participació als òrgans de govern de la universitat com el claustre o els consells de facultat o departament arriba a la LOSU un mínim del 25% quan a l’actual Llei Orgànica d’Universitats (LOU) no s’assegura cap percentatge.
