El Programa “To the Mothers of Science” del Barcelona Institute of Science and Technology – BIST – dona suport a 10 científiques mares
Les investigadores seleccionades reben un ajut econòmic i sessions de coaching per reforçar la seva capacitat de lideratge
Deu científiques de set centres de recerca capdavanters, es van trobar per l’última sessió de coaching grupal la setmana passada a la seu del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). Es tracta de les deu investigadores seleccionades en la tercera edició del programa “To the Mothers of Science”, destinat a ajudar a investigadores amb fills i filles a càrrec. El programa ofereix a les científiques seleccionades quatre sessions de coaching, encarades a augmentar les seves capacitats de lideratge, i un ajut econòmic de 400 € al mes durant un any. “To the Mothers of Science” és un programa impulsat pel BIST amb la col·laboració dels set centres de recerca BIST (CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, ICN2, IFAE i IRB Barcelona).
«Esperem que en un futur proper no calguin programes com aquest, però en l’actualitat són molt necessaris», diu Victòria Conesa, psicòloga i coach en benestar i prevenció de l’estrès. Conesa ha fet dues sessions en grup i dues d’individuals amb cada una de les investigadores.
Científiques i mares, una rara avis?
El 26 d’Abril de 2022 es van trobar per primera vegada les deu guanyadores de la tercera edició del programa “To The Mothers Of Science”: Laura Pascual Reguant del CRG; Anna Seriola, Lorena Ruiz Pérez i Zaida Álvarez Pinto de l’IBEC; Mónica Marro de l’ICFO; Eugenia Martínez Ferrero i Katherine Villa de l’ICIQ; Maria Chiara Spadaro de l’ICN2; Malgorzata Siudek de l’IFAE; i Carme Cortina de l’IRB Barcelona.
En aquesta primera sessió de coaching les guanyadores van compartir les seves experiències. Quan una d’elles va comentar que se sentia sola sent l’única investigadora i mare del seu laboratori, la complicitat va ser màxima. Però què diuen els números?
Si bé el nombre de dones i d’homes que realitzen el doctorat als set centres de recerca BIST és pràcticament el mateix, la proporció de dones cau a mesura que avança la carrera investigadora. Les dones representen només el 23% dels caps de grup de recerca al BIST, una dada que es repeteix en institucions de recerca científica de tot Europa. Els estudis indiquen que les causes d’aquesta manca de lideratge femení son diverses, entre elles, la maternitat. De fet, d’entre el personal investigador postdoctoral i sènior dels centres BIST (unes 700 persones), només un 9% son dones amb fills. D’aquí el valor de programes com el del BIST, que alimenta el lideratge i la progressió en la carrera científica de dones que no han volgut renunciar a una de les dues cares de la moneda. I que de fet, treballen per integrar les dues cares en una sola.
«El programa “To the Mothers of Science” representa un oportunitat única no només per compartir la teva experiència amb altres mares que es troben en la mateixa situació, sinó també per aprendre a gestionar molt millor la càrrega emocional i professional a la que ens veiem sotmeses», afirma Laura Pascual, investigadora postdoctoral del CRG i mare de la Jana, que acaba de fer un any.
La síndrome de la impostora revisada
Un dels bloquejants de la progressió de les dones en el món laboral és la coneguda com síndrome de la impostora: el creure que no estan prou preparades a nivell intel·lectual i/o formades per posicions de responsabilitat.
Algunes participants del programa han declarat que les sessions de coaching els han servit per “reconèixer les seves fortaleses” i tenir més confiança en elles mateixes. Malgorzata Siudek, investigadora postdoctoral a l’IFAE i mare de dues criatures explica: «les sessions de coaching m’han permès trobar pau en les decisions que estic prenent i confiar en mi mateixa per mantenir les meves conviccions».
Les investigadores també han aprés eines per gestionar l’estrès. «Com a científica i mare, poques vegades penso en el meu benestar», explica Lorena Ruiz, investigadora de l’IBEC. «Gràcies al programa he començat a implementar estratègies per a ser més assertiva a la feina», afegeix.
Recentment el Massachusetts Institute of Techonology (MIT) ha publicat un estudi en el que es revisa la síndrome de l’impostor, concloent que les persones que la pateixen sovint tenen grans capacitats de treball en equip, cooperació i socialització. Per tant programes com el del BIST ajuden a donar l’impuls necessari a investigadores que ja disposen de capacitats per esdevenir grans professionals del sector.
Sobre el BIST
Els centres constituents del BIST són el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona).
Fotografia: Foto de grup de les investigadores guardonades en l’edició 2022 i la coach (Crèdit: BIST)