El rànquing d’universitats U-Multirank publica els nous resultats de 2022: noves perspectives sobre la diversitat de l’alumnat, l’accés i la inclusió social
En la seva novena publicació anual, U-Multirank mostra de quina manera aborden les universitats les qüestions de la desigualtat social en l’accés a l’educació superior i en la matriculació de grups d’estudiants infrarepresentats. S’hi constaten grans assoliments així com diferències importants a l’hora d’atraure estudiants de famílies no universitàries (els anomenats «estudiants de primera generació»). Les universitats més joves que se centren en formació de grau atrauen més estudiants de primera generació que no pas les universitats tradicionals més orientades a la recerca. En algunes universitats de ciències aplicades aquests estudiants representen més del 80 % de l’alumnat. Pel que fa als àmbits de coneixement, trobem percentatges elevats d’aquesta mena d’estudiants en els camps del treball social (65 %) i els estudis d’infermeria (49 %), química (45 %) i matemàtiques (43 %), mentre que en els estudis de l’àmbit de la salut de medicina, odontologia i farmàcia no arriben al 30 %. També es registren grans diferències entre països: aquells que presenten un creixement marcat en el nombre d’estudiants universitaris en les últimes dècades també tenen una taxa d’accés dels grups infrarepresentats superior a la d’altres països. Alguns dels països amb la proporció més gran d’estudiants de primera generació són Portugal (62 %) i Itàlia (62 %).
La desigualtat social en l’accés a l’educació superior continua sent un repte i és, des de fa temps, una qüestió rellevant en l’agenda de la política educativa de molts països, també de la Unió Europea. «No hi ha dubte que és important analitzar el rendiment de les universitats, la qualitat de la docència i els resultats en recerca, però no podem deixar de banda la contribució de les universitats a les finalitats socials», ha declarat el professor Frank Ziegele, codirector del projecte U-Multirank. «Per aquest motiu U-Multirank ha inclòs en les seves dades, per primera vegada, la capacitat d’ampliar l’accés dels grups infrarepresentats a l’educació superior.» Els resultats d’U-Multirank deixen clar que les grans contribucions a l’hora d’obrir l’accés als grups infrarepresentats provenen d’universitats i disciplines que no es caracteritzen per tenir una llarga tradició en la recerca acadèmica.
«La millora de l’accés per als grups infrarepresentats és una qüestió complexa», segons el professor Frans van Vught, codirector del projecte U-Multirank. «Les nostres anàlisis suggereixen que hi ha diversos factors que expliquen les diferències tan substancials entre països, perfils institucionals i àmbits de coneixement. Pel que sembla hi incideixen tant les polítiques nacionals de foment de l’accés com l’oferta institucional de plans d’estudi.»
D’altra banda, pot ben ser que la tria de determinats centres i àmbits de coneixement s’expliqui per una conducta d’aversió al risc per part dels estudiants no tradicionals. La combinació d’aquests factors sembla determinar les diferències que ara ha fet visibles U-Multirank. U-Multirank preveu que en altres categories d’estudiants infrarepresentats es donin patrons similars. Per aquest motiu hem començat a recopilar dades també sobre la distribució per gèneres, els estudiants adults i els estudiants amb discapacitat.
Les universitats són proactives a l’hora d’anar a buscar estudiants de famílies no universitàries mitjançant programes per fomentar l’accés a l’educació superior. U-Multirank ha rebut informació sobre aquesta mena de programes de 530 centres d’educació superior d’arreu del món. Els programes més habituals per fomentar l’accés de grups infrarepresentats es basen en: assessorament i mentoria específics (esmentat pel 70 % dels centres), cooperació amb els centres de secundària (63 %), campanyes mediàtiques i de captació especials (53 %) i col·laboracions amb comunitats locals i regionals (50 %). La població diana dels programes són no només els estudiants d’entorns socioeconòmics desafavorits sinó també els estudiants amb discapacitat, les dones (sovint en combinació amb el foment de l’accés als programes CTEM), els demandants d’asil, els estudiants migrants i els estudiants adults. D’altra banda, el 18 % dels centres van declarar que no oferien cap mena de programa de foment de l’accés. Això vol dir que els centres poden intensificar els esforços, tant amb el desenvolupament d’activitats de foment de l’accés com amb la recollida i notificació d’informació sobre els grups infrarepresentats i les activitats de foment de l’accés que es duen a terme.
Aquests resultats es deriven de les dades d’U-Multirank de 2022, tant d’una enquesta dels centres que hi participen com de l’enquesta d’estudiants d’U-Multirank, que van respondre 62 000 alumnes de 314 centres.
U-Multirank no només aporta informació sobre inclusió social i el foment de l’accés sinó que ofereix una gran diversitat de dades sobre més de trenta indicadors en cinc dimensions de rendiment: docència i aprenentatge, recerca, transferència de coneixements, orientació internacional i compromís regional.
U-Multirank ofereix classificacions i anàlisis a mida tant per a la premsa com per al públic en general, com ara informes de país que se centren en el rendiments de les universitats d’un país determinat. Des que es va publicar per primera vegada l’any 2014, U-Multirank gairebé ha triplicat el nombre d’universitats (centres d’ensenyament superior) que inclou, que han passat de 850 a 2 202, i ha ampliat el nombre de països que abasta de 74 a 96, de manera que engloba 5 574 facultats i 11 605 programes d’estudi de trenta disciplines diferents.
U-Multirank suposa un plantejament alternatiu a les comparacions entre universitats i ofereix una solució a les mancances de les classificacions tradicionals. La seva perspectiva multidimensional permet de comparar els resultats de les universitats en diverses activitats en què poden rebre una qualificació que va de la «A» (molt bona) a la «E» (baixa). Permet als usuaris de conèixer els punts forts i febles de les universitats i centrar-se en els aspectes que més els interessin. Les dades que incorpora U-Multirank provenen de diferents fonts, de manera que els usuaris poden accedir a una gran quantitat d’informació, com ara: dades proporcionades pels centres; dades obtingudes de bases de dades internacionals bibliomètriques i de patents; de bases de dades nacionals; i d’enquestes fetes a més de 100 000 estudiants de les universitats que hi participen.
U-Multirank va néixer el 2008 en una conferència de la Comissió Europea que es va celebrar durant la presidència francesa. Des del 2017 està finançat per la Fundació Bertelsmann, el programa Erasmus+ de la Unió Europea i el Grup Santander. Un consorci independent dirigit pel Centre per a l’Educació Superior (CHE), a Alemanya, s’encarrega de desenvolupar i gestionar U-Multirank. El Centre d’Estudis sobre Polítiques d’Ensenyament Superior (CHEPS) de la Universitat de Twente i el Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS) de la Universitat de Leiden, tots dos als Països Baixos, així com la Fundación Conocimiento y Desarrollo (FCYD), a Espanya, són socis en aquest projecte. El consorci està dirigit pels professors Frans van Vught, del CHEPS, i Frank Ziegele, del CHE.
Apèndix
Llista completa de les universitats que participen en l’U-Multirank de 2022
