Presentat el nou informe: “Propostes del CONSELL LINGÜÍSTIC ASSESSOR per impulsar l’ús de la llengua catalana en els Centres Educatius” / INFORME COMPLET
El conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray, i la presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Carme Junyent, han presentat aquest dimecres (22/06/2022) l’informe que ha de permetre revertir la situació i incrementar la presència d’aquesta llengua a les aules.
Carme Junyent ha explicat que la voluntat de l’informe és “revitalitzar” el català, i que ha de servir perquè tot el professorat el respecti i el fomenti a les seves classes. “El català, i també l’aranès allà on pertoca, han de ser l’eix de l’escola catalana. Les aules han de tenir un caràcter compensatori, perquè en la situació de reculada en què ens trobem, i malgrat que l’escola és un reflex de la societat, també és un motor de la societat, i ho ha de ser en matèria de llengua”.
Els 50 punts de l’informe
El document parteix de la idea que el català, i també l’aranès, ha de ser “l’eix vertebrador” i la llengua “referencial i d’aprenentatge”, malgrat que afegeix que els projectes lingüístics de cada centre poden preveure el castellà com a llengua d’aprenentatge, en la línia de la llei aprovada al Parlament per ERC, Junts, PSC i comuns. Ara bé, subratlla la necessitat que les aules actuïn per compensar la caiguda de l’ús social del català a l’àmbit públic incrementant la seva presència.
El Consell Lingüístic Assessor proposa que els alumnes de 4t d’ESO no obtinguin automàticament el nivell C1 de català, com passa ara.
La proposta contempla que els instituts “ofereixin la possibilitat” d’obtenir-lo “mitjançant una prova específica” en l’últim curs de l’ESO.
L’objectiu de les propostes és “aturar i revertir el procés de minorització del català”: “Des dels centres educatius s’ha constatat un nombre creixent d’estudiants que acaben l’ensenyament obligatori sense tenir unes competències lingüístiques suficients en català.”
L’Informa proposa 50 propostes agrupades en 6 àmbits temàtics: general, professors i mestres, projecte lingüístic, avaluació, entorn, xarxes i plataformes, i acollida.
Avaluar el català del professorat
Una altra de les propostes destacades és la necessitat d’incorporar “l’avaluació de la competència lingüística oral i escrita dels docents” quan s’incorporen al sistema educatiu.
En aquest sentit, Educació ja va avançar el gener que el 2024 exigiria als nous mestres i professors que acreditin el nivell C2 de català, requisit que ara mateix només és un mèrit.
Altres propostes són la noció que “l’actuació dels centres educatius ha de tenir un caràcter compensatori” pel que fa al coneixement i l’ús del català, i també de l’aranès a la Val d’Aran.
També que es rebutgi en el futur “la separació en centres o grups per raó de la llengua inicial” de l’alumnat, i s’aposta perquè “el model de conjunció lingüística” sigui “l’eina principal” per garantir les competències en català i castellà al final de l’etapa obligatòria.
La llengua no pot ser “una tria personal” del professor
Pel que fa als mestres, proposa que la llengua que fan servir mestres i professors no sigui en cap cas “una tria personal” d’aquests, i que Educació treballi per millorar la seva competència lingüística.
També es proposa que el departament defineixi “un marc comú de referència per a la revisió i creació dels Projectes Lingüístics de Centre” els PLC, que han de formar part dels Projectes Educatius de Centre.
En aquest sentit, es proposa que els PLC puguin preveure “l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge” i també d’altres llengües com a “llengües auxiliars d’aprenentatge”.
En el preàmbul de les propostes, el CLA assegura que “són necessàries mesures àmplies” per aconseguir que el català sigui “la llengua de confluència” a Catalunya:
“Cal una actuació coordinada de les administracions i de la societat civil en què l’educació en general, especialment en l’àmbit escolar, ha de jugar-hi un paper cabdal.”
Informe complet (pdf) … clicar aquí
