OPINIÓ / Diversitat no divisió: el llenguatge a l’ecologia mediàtica
Qualsevol presa de decisió ha de ser informada, debatuda i supervisada en les seves conseqüències. Com que qualsevol presa de decisions la prenen ments que col·laboren en un entorn mediàtic, és probable que una millora en l’àmbit mediàtic afecti la manera de conviure les persones.
Els estudiosos de la intel·ligència col·lectiva, com Tom Malone del MIT, saben que les millores en la presa de decisions sovint estan relacionades amb la diversitat cognitiva de les persones que col·laboren en les opcions i la seva capacitat de respectar-se mútuament.
Per tant, és força important que la Declaració Europea de Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital emesa per la Comissió Europea, al capítol IV, digui: “Tothom hauria de tenir accés a un entorn en línia fiable, divers i multilingüe. L’accés a continguts diversos contribueix a un debat públic plural i ha de permetre que tothom participi en la democràcia”.
Tot i que diversitat és una paraula força habitual, la referència al multilingüisme és original i estratègica per a un sistema com l’europeu.
El llenguatge és un element de l’evolució humana que té un impacte profund en les maneres de pensar i actuar de les persones. Tal com escriu la periodista Gaia Vince al seu llibre sobre l’evolució, “Transcendència”, els diferents idiomes tenen influències diferents en la manera com les persones veuen el món. Quan les persones conversen, se centren en la ment dels altres i presten atenció a diferents detalls en diferents idiomes. El llenguatge no és només una eina per transmetre informació, sinó un pont entre significats i contextos.
La diversitat lingüística té una clara importància en la diversitat cognitiva, que pot millorar la presa de decisions col·lectives. I, sens dubte, la capacitat de cada persona de parlar en la seva pròpia llengua alimenta les seves capacitats expressives més que l’esforç d’utilitzar una segona llengua apresa.
Això és especialment important a Europa. Michele Gazzola, professor de Polítiques Públiques i Administració a l’Escola de Ciències Socials i Polítiques Aplicades de la Universitat d’Ulster, en un article publicat per Imminent, citant dades d’Eurostat i les seves pròpies elaboracions, calcula que els europeus que parlen anglès amb fluïdesa no són més de 10% de la població. És evident que la població europea de parla anglesa és l’elit. I que està influenciat per la visió anglesa del món. El valor de la diversitat cognitiva suggeriria que els europeus haurien de poder parlar la seva pròpia llengua.
Aquest objectiu és cada cop més possible amb la millora de la traducció automàtica que s’ha de millorar amb la intervenció dels humans en simbiosi amb les màquines. I la Declaració estableix que aquest efecte hauria de ser garantit per les plataformes digitals ja que garanteixen altres drets humans.
Vol dir que el futur de les plataformes digitals està fet també per la seva capacitat per fomentar el multilingüisme, un valor especialment important a Europa: aquesta és una consideració que podria impulsar el repunt de les empreses europees interessades a produir les plataformes de qualitat del futur. I per a les democràcies europees seria un pas endavant decisiu: una manera d’afirmar una diversitat que no és divisió.
El multilingüisme tracta d’inclusió social, reimaginar la democràcia, la qualitat cultural, la sostenibilitat social, el progrés digital i la innovació amb una direcció estratègica. És un repte als hàbits. I una gran oportunitat per a una millor comunicació entre humans. La qual cosa és tota una condició prèvia per superar els grans reptes del món contemporani. Les identitats culturals no han de ser barreres: les identitats multilingües poden ser grans eines evolutives per trobar un terreny comú en un context cognitiu divers.
Luca De Biase, Media Ecology Research director, Reimagine Europa.