Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

RECERCA Universitat Autònoma de Barcelona: Troben més de cent estatuetes úniques del summe sacerdot Imephor a la necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

L’equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que duu a terme una campanya de rescat a la necròpolis de Kom el-Khamasin, al sud-oest de Saqqara, ha descobert enguany més de cent estatuetes funeràries del summe sacerdot egipci Imephor, cadascuna única en forma i concepció. Els investigadors han treballat també en un segon jaciment de la concessió que podria ser un recinte reial per al culte, d’on han tret a la llum nombrosos fragments de pintures que guarnien l’edifici.

La d’aquest any és la tercera campanya de la Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sud-oest que duen a terme investigadors de la UAB, liderats pel professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Josep Cervelló, també director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA). Els treballs desenvolupats durant un mes i mig els han permès completar l’excavació sistemàtica de la necròpolis de Kom el-Khamasin, on es troba la mastaba d’Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis, capital del país durant el Regne Antic i el Primer Període Intermedi de la història de l’antic Egipte (2400-2050 aC).  

La troballa més important i sorprenent d’enguany ha estat una acumulació de més d’un centenar d’estatuetes d’Imephor amb el nom complet del sacerdot inscrit al braç dret. Es tracta d’un tipus d’estatuetes funeràries sense paral·lel, cadascuna única en forma i concepció, que mesuren entre 15 i 30 centímetres. Les estatuetes són del mateix tipus que les 12 que ja es coneixien pel mercat il·legal d’antiguitats, de les quals només una ha pogut ser repatriada. L’any passat els investigadors van recuperar dos petits fragments molt malmesos d’aquestes estatuetes, que els van donar la pista per trobar enguany el conjunt. 

De la mastaba d’Impehor s’han recuperat també 38 blocs o fragments de blocs amb inscripcions i relleus procedents, majoritàriament, del sostre de la cambra funerària. Inscrits amb dues franges paral·leles de text jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot, aquests fragments permeten reconstruir ja gairebé íntegrament el sostre de la cambra i queda definitivament fixat el contingut de la inscripció. 

Edifici i pintures de la reialesa 

Al nord-est de Kom el-Khamasin, en un segon jaciment de la concessió de la Missió que els investigadors van identificar el 2019 i van anomenar Square Building, els treballs han tret a la llum el que devia haver estat un edifici reial de caràcter cultual, de 37,5 × 33,8 metres, que va ser construït en tovot amb elements de pedra calcària (el llindar i les bases de les columnes), amb un cos central ben definit i tot un seguit de corredors i cambres laterals.  

Al cos central de l’edifici els investigadors han fet una descoberta que qualifiquen d’excepcional: un conjunt de pintures en colors vius format per centenars de fragments d’estuc de paret, alguns dels quals de fins a 30 centímetres de llarg, que malgrat el seu estat, molt fragmentari, permeten identificar motius iconogràfics regis, com ara un rei ornat amb un ureu, un Horus de Behdet amb les ales desplegades, un cavall i un carro de combat. 

«Atès que són motius clarament associats per temàtica i estil a la reialesa del Regne Noui que no hem trobat cap evidència que tingués un ús funerari, treballem amb la hipòtesi inicial que l’edifici fos un complex regi per al culte datat d’aquesta etapa de la història egípcia (1550-1070 aC)», explica Josep Cervelló.  

Una altra característica essencial d’aquest jaciment són les grans acumulacions de ceràmica (36 en total) que hi ha al voltant, datades també del Regne Nou i amb relació estructural i semàntica amb el complex. Diverses evidències suggereixen que l’edifici del Regne Nou pot haver-se aixecat damunt un jaciment anterior, del Regne Antic. «Futures investigacions ens hauran de permetre aclarir-ho, cosa que seria particularment interessant en relació amb un dels objectius científics del nostre projecte: l’estudi dels patrons d’ocupació cultural del territori durant el Regne Antic i el Primer Període Intermedi», precisa Cervelló. 

Altres treballs desenvolupats enguany han permès documentar la indústria lítica de la superfície de l’extensa zona desèrtica de la concessió, que ha estat datada preliminarment del Paleolític mitjà (Middle Stone Age). «Aquests treballs ens permetran reflexionar sobre el paper que va poder tenir el nord d’Egipte en les rutes de sortida de l’Homo sapiens de l’Àfrica», apunta l’investigador de la UAB.  

El projecte de Kom el-Khamasin, de la Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sud-oest, està organitzat per l’IEPOA-UAB i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, i compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Cultura i Esport, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, de la Fundació Palarq i de l’empresa Image Tours. 

La intervenció de rescat a Saqqara de l’equip de recerca de la UAB compta també amb el suport de nombroses persones, que hi han participat a través d’una campanya de microdonacions en el marc del programa de mecenatge de projectes de recerca de la Universitat. 

FOTOGRAFIA: Mostra d’estatuetes funeràries de Imephor Impy Nikauptah, completes o fragmentàries. Crèdits IEPOA-UAB.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere