Avui dilluns arrenca a Catalunya el NOU CURS ESCOLAR sense vagues, ni el 25% de castellà i amb nous currículums

Aquest dilluns 5 de setembre arrenca el nou curs escolar 2022-2023 per a l’alumnat d’infantil i primària; més aviat que mai.

Per als alumnes d’ESO, batxillerat i formació professional comença dos dies més tard, el dimecres 7 de setembre, i acaba dos dies abans, el 20 de juny del 2023, que és un dimarts.

Aquest curs hi haurà un dia més de lliure disposició a les escoles i les vacances de Nadal seran més llargues –del 22 de desembre al 8 de gener del 2023–, per compensar mestres i professors per l’avançament del curs.

Tornen a classe prop d’1.600.000 alumnes: 700.000 a infantil i primària i 890.000 a secundària.

Pel que fa al professorat, amb l’increment pactat amb els sindicats, ara hi haurà un total de 76.406 mestres i professors. A partir del gener s’incorporaran 1.463 docents a primària i 2.009 a secundària.

Novetats educatives i reptes pendents

Després de sis mesos de conflicte i nou jornades d’aturades, el curs arrencarà sense vagues ni mobilitzacions.

És el primer curs que comença tan aviat, i ho fa amb la gratuïtat del P2 a les escoles bressol públiques, amb ràtios més baixes a P3 i amb el desplegament dels nous currículums.

Acord per contractar 3.500 docents i seguir negociant

Les negociacions entre els sindicats i el Departament d’Educació s’han desencallat per la contractació de 1.500 mestres i 2.000 professors a partir del gener.

Era el principal cavall de batalla i permetrà que els docents recuperin l’horari d’abans de les retallades, amb una hora lectiva menys a la setmana, que podran dedicar a tasques de coordinació.

S’hi destinaran 170 milions d’euros, que s’han desbloquejat perquè el govern va augmentar el sostre de despesa per al 2023.

D’aquesta manera, els mestres tornaran a fer 23 hores de classe setmanals, i els professors, 18. Tot i això, la mesura també ha generat inquietud entre les direccions perquè hauran de refer els horaris del professorat tres mesos després de l’inici de curs.

El conseller d’Educació ha subratllat la importància d’aquest acord amb tots els sindicats, “que no es produïa des de feia més de vint anys”. No ha estat gens fàcil, però ens n’hem sortit”, ha assegurat després d’una encaixada de mans amb els representants sindicals.

Els representants dels docents, per la seva banda, s’han fixat com a límit el 31 de desembre per calendaritzar la resta de reivindicacions. Dins les demandes laborals hi inclouen que el primer complement salarial es torni a cobrar després de sis anys –i no als nou, com fins ara–, que els majors de 55 anys facin dues hores menys de classe i l’estabilització del personal interí que no superi el concurs de mèrits ni les oposicions.

L’any que ve es convocaran gairebé 30.000 places fixes, 14.000 de les quals s’adjudicaran per un concurs de mèrits i la resta a través de dos concursos d’oposicions, un d’extraordinari (13.000 places) i un altre d’ordinari (2.000 places).

Atenció a la diversitat

A més, els sindicats reclamen reduir les ràtios més enllà de P3, la revisió dels nous currículums o la retirada del decret de plantilles, que permet a les direccions contractar perfils específics per al seu projecte educatiu al marge de la borsa de substituts i interins.

També queda pendent garantir l’atenció a la diversitat. Educació proposarà que la partida per a l’escola inclusiva sigui oberta, com la de les beques menjador, davant les demandes reiterades tant per part dels docents com de les famílies, de més recursos i més ben distribuïts.

El sistema educatiu acull 160.000 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, ja sigui per vulnerabilitat socioeconòmica –que són la gran majoria– o per algun tipus de discapacitat.

Des de l’aprovació del decret de l’escola inclusiva, el 2017, s’han anat incrementant els recursos públics per atendre aquests alumnes, però la conselleria reconeix que no n’hi ha prou i ha encarregat una avaluació externa per analitzar l’estat de desplegament del decret.

Setembre amb horari reduït a infantil i primària

El curs comença abans i tindrà jornada reduïda per als alumnes d’infantil i primària a l’escola pública tot el mes de setembre. Aquest horari es fa per compensar les hores lectives que el professorat fa de més la primera setmana de setembre.

L’horari lectiu serà de 9.00 a 13.00, amb servei de menjador per a tots els infants i activitats d’oci educatiu a la tarda, sense cost extra per a les famílies, perquè els alumnes es puguin quedar a l’escola fins a les 16.30, com fins ara.

La xarxa d’escoles concertades farà l’horari habitual, amb classes fins a les 17.00, també al setembre.

El Departament d’Educació destinarà quatre milions d’euros a subvencionar el servei de monitors d’oci a l’escola concertada durant el setembre.

La convocatòria per optar a aquestes ajudes “per conciliar la vida familiar i laboral” ja s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat. S’hi poden acollir els centres educatius privats que tinguin concert per als ensenyaments del segon cicle d’Infantil, Primària o Educació Especial. Les sol·licituds es poden enviar fins al 14 de setembre.

ESO, batxillerat i formació professional no estan afectats per aquest canvi de calendari i podran mantenir els horaris habituals del setembre.

Mascaretes només al transport escolar

A diferència del curs passat, aquest comença gairebé sense mesures anticovid. No cal fer grups bombolla ni quarantenes ni cribratges massius si hi ha un positiu a classe i només es manté la mascareta al transport escolar, però ja no cal ni a les aules ni als patis.

El govern dona l’ordre que no s’apliqui el 25% de castellà a cap centre aquest curs

La Generalitat de Catalunya va donar l’ordre el 1 de setembre que es deixi d’aplicar el 25% de castellà a les escoles i instituts que ho estaven fent per ordre del TSJC.

Es tracta de 27 centres a tot Catalunya: 10 amb procediments pendents de sentència del TSJC –i que, per tant, ho feien com a mesura cautelar– i 17 amb sentència, 8 de les quals pendents del recurs presentat pel govern al Tribunal Suprem. En total, afecta 48 aules.

El govern, en la carta que ha fet arribar a les direccions dels centres afectats, ho justifica per la nova llei i el nou decret del català a l’escola que van aprovar el Parlament i el govern, respectivament, abans de l’estiu.

El nou marc normatiu rebutja els percentatges i, per tant, fa incompatible el compliment d’aquestes ordres judicials, prèvies a l’aprovació de les noves normes.

Tant el decret com la llei estan sobre la taula del Tribunal Constitucional. El mateix TSJC els ha portat a aquest tribunal, en constatar que la seva vigència impossibilita el compliment de la sentència que obliga a fer el 25% de classes en castellà a les aules.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ho ha explicat en la roda de premsa per presentar el nou curs 2022-2023.

“A partir del dia 5 a les escoles i el dia 7 als instituts, cap aula d’aquest país aplicarà percentatge d’aprenentatges de llengües.”

Justament, a una setmana de l’inici del curs escolar, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar imposar una mesura cautelar perquè el 25% de les classes es facin en castellà a les escoles i instituts.