EDITORIAL: Quants plats de nata li haurem de tirar al nou Conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya?
El President Pere Aragonès ha fet els canvis de Consellers i Conselleres del govern, després que Junts per Catalunya han deixat l’executiu.
Ens volem fixar amb el nou Conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya el senyor Quim Nadal.
Sincerament sorprèn, però s’entén: el professor Nadal s’avorria als seus 74 anys i després d’una lloable carrera política, torna a l’arena pública i ho fa amb un govern molt dèbil i que potser no durarà tota la legislatura.
Les vacances pagades d’un animal politic son un regal i una benedicció, segur per a ell. Però serà una benedicció per tota la comunitat universitària?
Bon Alcalde de Girona, bon parlamentari del PSC-PSOE, bon Conseller de Presidència i també de Política Territorial i Obres públiques, bon Portaveu del govern o sigui bo en tot, segons les ulleres ideològiques i nacionals catalanes que tinguis.
Un mestre del catalanisme esquifit incapaç de pronunciar-se com a reivindicador de la sobirania nacional plena. Però si que està per l’autodeterminació i l’amnistia, la última aposta d’ERC post-Procés.
El President Aragonès ens posa en escena Nadal per allò d’ampliar la base del sobiranisme no independentista, s’apropa un socialista de la vella escola i a un personatge que tant li fa si el govern dura o no, ell ja estava cobrant la pensió.
Però Quim Nadal té idea de les polítiques universitaris i de recerca?
Quim Nadal serà el “florero” mentre els tècnics faran la feina.
Quim Nadal és un geni del malabarisme i fa gràcia aquesta picada d’ullet del President Aragonès de ressuscitar de les comarques de Girona un altre gironí substituint una gironina.
Neix un govern mort i per a “Universitats” ens col·loquen un jubilat i un geni dels seus treballs de recerca al segle XVIII català però sobre la innovació universitària no se li coneix res.
ATENCIÓ no us feu un embolic, com nosaltres ens havíem fet al començament: estem parlant de Quim Nadal i no del seu germà Josep Maria que fou rector de la Universitat de Girona des de la seva fundació el 1991 fins el 2002.
I perquè el títol d’aquesta Editorial?
Perquè recordem uns okupes gironins que com a revenja de Nadal llavors alcalde, durant el discurs d’inauguració de la 45a exposició de Temps de Flors, els ocupes li van llançar un plat de nata a la cara.
Nosaltres esperarem 100 dies i no seran plats de nata, sinó informes i crítiques del que estigui fent.
Suposem que Quim Nadal estarà feliç per aquesta nova responsabilitat i nosaltres ens n’alegrem. Veure’m el que durà l’alegria.
La Consellera Gemma Geis ja és història i bon vent. No ha entès res de la premsa universitària.
Editorial en Àudio
