La Desinformació de Gènere on line: el Cavall de Troia que amenaça la democràcia i els drets de les dones
Les empreses de xarxes socials van prometre una vegada que les seves plataformes serien forces democratitzadores, servint com a fòrums públics perquè els activistes per als drets de les dones i la democràcia comparteixin idees, es comuniquin entre ells i amplifiquin la seva veu. No obstant això, com un Cavall de Troia actual, aquestes plataformes s’han convertit en armes d’atac cada cop més perilloses contra aquelles mateixes veus que se suposava que haurien de reforçar, ja que continuen soscavant tant la participació de les (dones) activistes a l’esfera pública com a la democràcia. Un forat.
Difoses amb intencions malignes, les campanyes de desinformació de gènere tenen un efecte esgarrifós sobre les dones a les quals s’orienten en tots els contextos identificats.
Durant els últims cinc anys, hem entrevistat i associat centenars de dones líders polítiques i activistes d’arreu del món. Una vegada i una altra, vam sentir que les dones líders i activistes s’han enfrontat a grans volums d’abús en línia, amb violència i amenaces dirigides a elles i a les seves famílies. La majoria de les dones líders van ser atacades mitjançant campanyes de desinformació basades en prejudicis de gènere i estereotips sexistes dissenyades i desplegades de manera coordinada per soscavar a nivell personal, així com les seves agendes cíviques o polítiques. Difoses amb intencions malignes, les campanyes de desinformació de gènere tenen un efecte esgarrifós sobre les dones a les quals s’orienten en tots els contextos identificats, sovint conduint a la violència i l’odi polítics, i en última instància, dissuadeixen les dones joves de considerar una carrera política.
A través d’una investigació en profunditat a cinc països (Brasil, Itàlia, Hongria, Tunísia i Índia), la nostra sèrie d’investigacions #MonetizingMisogyny mostra la connexió entre les campanyes de desinformació de gènere, els esforços per retrocedir els drets de les dones i el soscavar la democràcia. A tot arreu, els principals objectius de la desinformació de gènere són les dones que s’oposen a líders polítics masculins forts i es pronuncien a favor dels drets de les dones i dels drets humans, especialment els dels refugiats, els immigrants i les minories ètniques, religioses o sexuals. Els atacs són pitjors contra les dones que provenen de sectors tradicionalment marginats de la societat, ja que són l’objectiu d’algunes de les campanyes d’odi en línia i de desinformació de gènere més violentes i vicioses amb tints tant racistes com masclistes.
La desinformació de gènere també representa una amenaça per a la seguretat nacional, ja que els actors malignes l’utilitzen sovint per exercir influència estrangera. Segons un butlletí recent del Departament d’Estat dels Estats Units: “Els autors de desinformació de gènere dirigida a dones són actors estatals i no estatals estrangers […]. Els actors estatals estrangers utilitzen els seus actius mediàtics, el control de l’entorn de la informació i, de vegades, les granges de trols recolzades per l’estat per difondre la desinformació sobre dones polítiques, responsables polítics, periodistes i activistes, i fins i tot polítiques dirigides a les dones”.
Els marcs legislatius com la Llei de serveis digitals de la Unió Europea, que obliga les empreses de xarxes socials “a fer front a la difusió de contingut il·legal, la desinformació en línia i altres riscos socials” s’han de veure com un assoliment històric, sobre el qual hem de basar-nos.
Tot i que les empreses de xarxes socials no van inventar la misogínia i l’autoritarisme, són en gran part responsables de facilitar l’ús maligne de les seves plataformes a través de la seva negativa a prendre mesures sobre continguts nocius o a millorar els seus estàndards.
Big Tech continua prioritzant els beneficis i el compromís per sobre de la seguretat de les dones que pateixen violència i abusos: els algorismes amplifiquen el contingut i les narracions nocius i faciliten la seva viralitat mitjançant sistemes de recomanació dissenyats per maximitzar l’atenció i funcions que acceleren la distribució generalitzada.
En paraules de Swati Chaturvedi, guardonada amb el Premi al Coratge 2018 per la seva informació sobre el troll organitzat políticament i l’assetjament en línia, les empreses de xarxes socials són les responsables d’habilitar i fins i tot fomentar l’abús masclista i la desinformació de gènere a les seves plataformes: “l’odi és el seu model de negoci. —estan armant i monetitzant l’odi, a costa de la cohesió social i la democràcia”.
Veient l’statu quo, és evident que l’autoregulació de les plataformes no pot representar una solució viable. En canvi, els marcs legislatius com la Llei de serveis digitals de la Unió Europea, que obliga les empreses de xarxes socials “a fer front a la propagació de contingut il·legal, la desinformació en línia i altres riscos socials” s’han de veure com un assoliment històric, sobre el qual hauríem de basar-nos per garantir que s’està prestant prou atenció als danys com la desinformació de gènere i l’abús en línia contra les dones líders.
No podem seguir sacrificant dècades de progrés social i polític; en canvi, hem d’actuar amb urgència per abordar plenament les amenaces amagades en aquest Cavall de Troia actual. No fer-ho seria una arrogància i podria conduir a la destrucció de les institucions democràtiques i els principis de drets humans que estimem.
Lucina Di Meco
Lucina Di Meco és la cofundadora de #ShePersisted, una iniciativa global dedicada a fer front a la desinformació de gènere contra les dones a la política. Defensora i autora dels drets de les dones, Di Meco ha estat reconeguda per Apolitical com una de les 100 persones més influents en polítiques de gènere i el seu treball ha estat presentat a The Guardian, The New York Times, BBC, Time Magazine, The Washington Post, Politico, Brookings i The Council of Foreign Relations, entre d’altres.
