EDUCATION TALKS de la Universitat Abat Oliba CEU: El neuro-educador David Bueno creu que les arts haurien de ser la matèria troncal fins a mitjans Primària

S’ha demostrat que l’art, la música o el teatre són les activitats que més afavoreixen la neuro-plasticitat, explica el biòleg i neuro-educador David Bueno durant la seva participació en Education Talks de la Universitat Abat Oliba CEU
“Llengua i matemàtiques són importants, però, almenys fins a mitjan Primària, haurien de ser branques que ixen del tronc comú de les arts”, defensa
Les arts haurien de constituir la matèria troncal del programa educatiu, almenys, fins a la meitat de l’educació primària. Així ho ha defensat el neuro-educador i biòleg, David Bueno, durant la seva participació en les trobades audiovisuals ‘Education Talks’, que organitza la Universitat Abat Oliba CEU a Barcelona.
Segons ha explicat, s’ha demostrat que “activitats tradicionalment considerades de segona categoria, com l’art, la música o el teatre són les que més afavoreixen la neuro-plasticitat”. Per aquesta raó, les arts haurien de ser l’eix transversal que estructuri l’educació en els primers anys escolars. És a dir, durant la Infantil i la primera part de la Primària.
En aquest sentit, sense obviar la importància de matèries com la llengua o les matemàtiques, creu que, en els primers estadis educatius, aquestes haurien de ser “branques que surten del tronc comú de les arts”.
En una conversa amb la neuropsicòloga de la Universitat Abat Oliba CEU, Marina Fernández Andújar, Bueno ha reflexionat sobre les aportacions que la neuroeducació ha realitzat al món educatiu durant les dues últimes dècades. Es tracta d’un enfocament multidisciplinari que ens permet “entendre com canvia el cervell en relació amb els processos educatius i com els processos educatius poden influir en el desenvolupament”. És a dir, les evidències de la neuroeducació conviden a parar atenció a “com aprenem”.
La forma de l’aprenentatge condiciona les connexions i configuració de l’òrgan que “genera la nostra vida mental”. Entendre això és crucial per establir un marc adequat en què pares i educadors puguin moure’s. “Per exemple, hem vist que la sobreprotecció va en contra de la capacitat de resiliència i que, altrament, la sensació d’abandó va contra la capacitat de gestionar les situacions d’estrès i ansietat. Entre aquests extrems hi ha un punt intermedi”, reflexiona Bueno.
Per fer entendre la importància del com, Bueno adverteix que “hi ha estratègies que sembla que funciona a curt, però tenen conseqüències desastroses en el llarg termini” Es refereix a “pedagogies basades en la por, en el temor, en la ridiculització. Pot semblar que estimulen, però generen canvis en el cervell que influeixen molt negativament en la personalitat d’aqueixos xiquets”.
Joc lliure
Al llarg de la seva participació en ‘Education Talks’, aquest especialista ha al·ludit repetidament a la capacitat adaptativa del cervell. “El cervell aprofita tots els canvis”, motiu pel qual és útil proporcionar al xiquet un entorn ric en experiències. En aquest punt, destaca el paper del joc, i, especialment, del joc lliure. “S’ha vist que els petits que tenen moltes estones de joc lliure veuen afavorida la seva capacitat de gestionar estrès i ansietat i d’assumir riscos de manera conscient fins al punt en què ells desitgen”.
Si és útil que educadors i famílies tinguin en compte les evidències que aporta la neuroeducació és perquè hi ha marge de maniobra perquè l’entorn pugui influir positivament en el desenvolupament del cervell. “En mitjana la major part de les característiques cognitives tenen una heretabilitat que oscil·la entre el 35 i el 60/70%. L’important és que cap arriba al cent per cent i la resta és l’ambient, que pot potenciar o mutilar tota aquesta capacitat genètica”, afirma Bueno.