Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries – IRTA: Els microorganismes patògens i alterants de la indústria alimentària es podran controlar millor amb tècniques de seqüenciació de nova generació
Un nou projecte de l’IRTA potenciarà l’ús d’aquestes tècniques a les empreses alimentàries per millorar la producció d’aliments segurs i de qualitat
L’objectiu és reduir la contaminació encreuada dels aliments, retirades de producte o l’aparició d’alertes sanitàries o brots degut a malalties de transmissió alimentaria
Les tècniques de seqüenciació de nova generació (NGS) estan revolucionant el camp de la microbiologia i, en especial, la dels aliments. Tanmateix, la seva aplicació a la indústria alimentària és molt limitada, principalment pel desconeixement que tenen les empreses sobre aquestes tècniques. En l’activitat demostrativa “Tècniques de seqüenciació de nova generació pel control de microorganismes patògens i alterants de la indústria alimentària”, amb el finançament del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, de la Generalitat de Catalunya, l’equip de recerca del programa de Qualitat i seguretat alimentàries de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) pretén demostrar al sector agroalimentari català que aquesta tècnica permet fer un control microbiològic dels aliments i de l’ambient de processament i minimitza el risc de contaminació creuada dels aliments. Així doncs, es demostrarà el seu potencial per millorar la seguretat i la qualitat dels aliments vers les tècniques microbiològiques tradicionals.
La nova generació de tecnologies de seqüenciació (de l’anglès, Next Generation Sequencing, NGS) permet recollir informació d’una mostra a escala genòmica per identificar-ne la seqüència dels fragments de DNA o la variació dels nivells d’expressió dels gens en un temps relativament curt i a un cost relativament baix. L’aplicació de les tècniques de NGS en seguretat i qualitat alimentària té el potencial per abordar qüestions que els mètodes microbiològics tradicionals no poden resoldre. «L’aproximació a l’ecosistema alimentari des de diferents òptiques, com la metagenòmica, la metatranscriptòmica, la metaproteòmica i la metabolòmica, permet una visió integral de quins microorganismes estan presents, com es comporten, com interactuen i quines són les manifestacions fenotípiques en aquest àmbit complex», explica Belén Martín, investigadora del programa de Qualitat i seguretat alimentàries de l’IRTA i responsable del projecte.
Al llarg del projecte s’identificaran les tècniques que poden aportar més beneficis i quins són els interessos específics de les empreses per la seva implementació. Es faran enquestes a les empreses del sector per determinar l’interès i implicació de l’empresa en la caracterització microbiològica dels seus productes, tant a nivell de microorganismes patògens com de microorganismes alterants. També es farà un estudi metataxonòmic de mostres aportades per empreses del sector, tant d’aliments com de l’ambient de processament, per identificar els microorganismes responsables de l’alteració dels productes de cada empresa així com les principals fonts de contaminació encreuada de l’ambient de processat.
«L’aplicació d’aquestes tècniques pot portar la indústria alimentària a un canvi de paradigma al concepte modern de seguretat alimentària, ja que es tracta d’un pas endavant en la gestió de la seguretat alimentària i la millora de la qualitat dels productes», constata Martín. La millora de les tècniques d’autocontrol a les empreses alimentàries permetrà garantir la producció i la comercialització d’aliments més segurs, minimitzant les incidències relacionades amb patògens. Per altra banda, també comportarà una millora en la qualitat dels productes, reduint les contaminacions de microorganismes alterants. Això permetrà incrementar el temps de vida útil durant el qual els aliments mantenen les característiques organolèptiques en òptimes condicions. Tot es traduirà a un impacte econòmic positiu sobre el sector i a una millora de la gestió dels processos de producció, que evitaran les retirades de producte, les alertes sanitàries o l’aparició de brots de malalties de transmissió alimentària.
