Govern espanyol: “Jornades d’Innovació Docent” amb participació d’expertes i experts catalans i valencians

8 i 9 de juny del 2023. Ministerio de Universidades (Passeig de la Castellana, 162, Madrid).

Aquestes jornades, organitzades pel Ministeri d’Universitats del govern espanyol i en col·laboració amb un equip d’experts i expertes de l’àmbit de la innovació docent, estan impulsades per la necessitat de continuar avançant en la qualitat de l’educació superior universitària del nostre país, d’acord amb els nous temps i les demandes socials.

Un dels objectius principals d’aquestes jornades és abordar els eixos transversals de l’avaluació dels aprenentatges, les metodologies per a un aprenentatge actiu i l’aprenentatge-servei. Aquests són aspectes clau per a la millora de la formació de l’estudiantat, que necessita una formació sòlida i pràctica que els permeti desenvolupar les competències necessàries per al futur professional i personal.

La innovació docent és un element fonamental en aquest procés de millora de l’educació superior universitària, i així ho recull la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). Aquesta llei destaca la importància de la innovació docent com un mitjà per millorar la qualitat de l’ensenyament i la capacitat d’adaptar-se a nous escenaris fomentant l’aprenentatge actiu i el desenvolupament competencial de l’estudiantat amb excel·lència.

És per això que aquestes jornades es converteixen en una oportunitat única per compartir experiències i bones pràctiques en l’àmbit de la innovació docent, alhora que fomentar la reflexió conjunta sobre com continuar avançant en la formació universitària perquè aquesta sigui adequada, de qualitat i respongui a les necessitats socials actuals.

EIXOS SOBRE ELS QUALS VERSARAN LES SESSIONS

EIX AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

L’avaluació dels aprenentatges a l’educació superior ha evolucionat cap a un escenari cada cop més complex, a causa d’una sèrie de factors que demanen un replantejament de les modalitats tradicionals d’avaluació.

Tot i que s’han implementat models d’ensenyament i aprenentatge més competencials en les darreres dues dècades, encara prevalen models molt tradicionals a la majoria de les institucions educatives. Per tant, cal continuar treballant amb models més evolucionats i innovadors que tinguin més en compte l’avaluació del procés i no només del producte final.

A més, l’aparició de la intel·ligència artificial ha accelerat la necessitat de repensar el disseny de l’avaluació a l’educació superior. Les proves d’avaluació que es basen merament en la reproducció, memorització o resolució de problemes simples no tindran sentit com a estratègies úniques d’avaluació. Ara més que mai és quan emergeix la necessitat de plantejar una avaluació formativa i significativa, on l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat sigui rica i plena, o altrament, la universitat perdrà aquest valor com a font i generadora de coneixement.

L’avaluació pot ser, a més, una àrea de tensió entre els estudiants i els docents, ja que si aquests senten que l’avaluació no és justa o no està relacionada amb les necessitats educatives, poden frustrar-se i desmotivar-se. Per tant, és important que el professorat comprengui com dissenyar avaluacions que siguin justes i rellevants per a l’estudiantat, i alhora explorar com es poden involucrar en el procés d’avaluació, fomentant l’autoregulació a través d’una reflexió conscient de l’aprenentatge i orientant-se a la millora permanent.

I això requereix estratègies de seguiment i més ús del potencial de les tecnologies per donar suport, tant al professorat com a l’estudiantat. Per això és important explorar innovacions en relació amb el potencial de les analítiques d’aprenentatge que donen informació contínua sobre el procés d’aprenentatge, sobre com es treballa i es resolen situacions, o també en relació amb l’ús d’ePortfolis com a sistema de documentació que recull evidències d’aquest procés, progrés, microcredencialització i acreditació d’aquestes competències, i que més tard es podran utilitzar com a cartes de presentació dels graduats i graduades per millorar-ne l’ocupabilitat.

EIX APRENENTATGE ACTIU

L’objectiu d’aquest eix és identificar normativament i testimoniar a través d’experiències pràctiques els elements clau de les estratègies d’aprenentatge actiu. La redefinició del model d’aprenentatge està assumint una centralitat creixent en el context actual de reforma de l’Educació Superior a Espanya. Així, les autoritats estableixen nous marcs d’acció docent per a les universitats. En concret, la Llei Orgànica del Sistema Universitari i el Decret d’ordenació d’ensenyaments aposten per la incorporació de metodologies actives en el procés d’aprenentatge. Per la seva banda, en el desenvolupament del programa Docentia de l’ANECA se subratlla el caràcter “excel·lent” de metodologies actives que responguin a les necessitats de l’estudiantat, assentades en la motivació i l’autodirecció del seu progrés. Això està alineat amb una literatura que mostra que el canvi de perspectiva recolzat en metodologies actives i cooperatives, a més de possibilitar l’autoregulació, l’autodirecció i l’autoaprenentatge, permet establir les bases per superar apropaments superficials i orientar-los cap a models estratègics i profunds d’adquisició de competències a partir de l’interès i la motivació de l’alumnat.

Més enllà de la mera transmissió vertical del coneixement, les metodologies innovadores i més concretament les cooperatives s’assenten sobre el compromís actiu de l’alumnat. Aquestes propostes es caracteritzen per diversos aspectes. En primer lloc, la centralitat deixa d’estar en la docència per situar-se en l’aprenentatge, i és clau l’adquisició de competències curriculars i procedimentals. En segon lloc, aquesta adquisició de competències (i no només continguts) val la capacitat d’aquestes metodologies per transitar de la passivitat a l’activitat; de la classe magistral a l’aplicació; de la memorització a l’experimentació; i de la deducció a la inducció. En tercer lloc, aquestes metodologies busquen superar una adquisició individual de competències apostant pel treball grupal,

EIX APRENENTATGE-SERVEI

Des de fa força anys l’aprenentatge-servei s’ha anat estenent a les universitats espanyoles. El 2008 es va publicar el primer llibre sobre aquest enfocament al sector universitari i des de llavors no han parat de publicar-se investigacions i experiències que confirmen aquesta expansió, d’altra banda, amb el desenvolupament d’iniciatives internacionals com Campus Compact o la Xarxa Talloires .

Amb la finalitat d’impulsar l’aprenentatge servei, es van crear la Xarxa Universitària d’Aprenentatge-Servei (2010) i l’ Associació d’Aprenentatge-Servei Universitari (2017), que han convocat periòdicament congressos estatals i internacionals amb gran èxit de participació. Més de 50 universitats espanyoles estan representades a l’Associació. Al Congrés realitzat el 2021 es va elaborar la Declaració de Canàries sobre l’aprenentatge-servei a l’educació superior, que conté l’argumentari bàsic per justificar la rellevància d’aquesta metodologia en el moment actual. Entre altres aspectes, aquesta declaració consensuada exposa:

a) L’aprenentatge-servei és una filosofia de l’educació superior que reforça l’enfocament humanista de la universitat al segle XXI reconeixent-ne la responsabilitat social i oferint una lectura relacional dels pilars clàssics de docència, investigació i transferència de coneixement en benefici de tota la comunitat universitària i del bé comú de la universitat.

b) L’aprenentatge-servei és un enfocament de l’educació superior que cerca formar professionals excel·lents i ciutadans compromesos amb el bé comú mitjançant propostes que integren el servei a la comunitat i l’aprenentatge acadèmic en un projecte coherent que permet a l’estudiant formar-se treballant sobre la base de necessitats i problemàtiques reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo i, al docent, realitzar una innovació, recerca i transferència de coneixement responsable i amb impacte social.

c) Cal continuar descobrint i desenvolupant vies noves de trobada i entesa entre les universitats, la societat civil i les administracions públiques per afrontar junts els reptes de la societat espanyola, amb una atenció especial als contextos més necessitats i col·lectius més vulnerables.

PROGRAMA

DIJOUS, 8 DE JUNY

09.00h – 09.30h Acreditacions i Cafè de benvinguda

09.30h – 10.00h Sessió Inaugural

09:30h Intervenció comissionat

Participants: Lourdes Guàrdia, Igor Ahedo i Roser Batlle.

09.50h

Intervenció de Joan Subirats, ministre d’Universitats

SESSIONS

10.00ha 12:00h

1. Estratègies i models d’avaluació: Reptes actuals i tendències. (Eix: Avaluació en els aprenentatges).

Moderadora: Nativitat Cabrera Lanzo. Nota clau: Simon Walker.  Participants: Ernesto Forner, Maria Elena Cano García i Gregorio Rodríguez.

Q&A

11.40-12.00h

Aquesta sessió té per objectiu tractar els desafiaments actuals, les tendències emergents i les solucions innovadores més significatives en relació amb les estratègies i els models d’avaluació a l’educació superior.

Amb aquest propòsit s’abordaran aspectes relacionats amb l’ús d’estratègies de feedback i autorregulació orientades a la millora permanent dels processos d’aprenentatge, i per això les analítiques d’aprenentatge aplicades als processos d’avaluació, tant des de la perspectiva. docent com la de l’estudiantat , estan sent de gran rellevància, així mateix la transformació digital que ha tingut lloc al sector educatiu en els darrers anys, ja sigui com a acceleració d’una estratègia planificada o com a resposta d’emergència, ha canviat les prioritats per a l’educació superior. De fet, el canvi dels exàmens tradicionals a altres formes d’avaluació ha portat una part de l’estudiantat, especialment aquells d’entorns desafavorits, a obtenir resultats millors.

12.00h a 14:00h

2. Fonaments per a un aprenentatge centrat en lalumnat (Eix: Aprenentatges actius).

Moderadora: Nekane Beloki.  Nota clau: Juan Manuel Freire.

Participants: Javier Paricio Rojo, Amparo Fernández March i Davinia Hernández-Leo.

Q&A

13.40-14.00h

En aquesta sessió intentarem evidenciar com les metodologies innovadores, especialment les cooperatives, incrementen el compromís actiu de l’alumnat amb el seu aprenentatge. Recolzats en l’experiència de 4 components, tractarem de mostrar la capacitat d’aquestes innovacions en l’aprenentatge per augmentar el compromís de l’alumnat en el procés educatiu sobre la base de tres elements: l’orientació experimental i aplicada a l’ adquisició de coneixements; la vocació cooperativa que fa de la interiorització i experimentació de les competències un procés col·lectiu de suma positiva; i l’activació d’una motivació intrínseca del desenvolupament curricular que activa el compromís i el disseny d’aprendre a l’alumnat. En conseqüència, com intentarem evidenciar, les metodologies actives, innovadores i cooperatives incrementen l’interès i el compromís d’un alumnat en què s’activa el disseny de “aprendre aprendre”, enviat subjecte i cap objecte del seu desenvolupament. En conseqüència, aquesta sessió abordarà el paper d’aquestes metodologies per incrementar el nivell d’autonomia, autoregulació i autodirecció de l’alumnat, tractant d’evidenciar com aquest model augmenta l’interès alhora que facilita l’aprenentatge profund.

14.00h – 15.30h Descans menjar

15.30h – 17.50h

3. Fonaments per a una universitat compromesa socialment (Eix: Aprenentatge-Servei).

Moderador: Miquel Martínez. Nota clau: María Nieves Tàpia.

Participants: Miquel Martínez, Gonzalo Jover, Susana Lucas Mangas i Virginia Martínez-Lozano.

Q&A

17.30-17.50h

En aquesta sessió és tracta d’emmarcar l’aprenentatge-servei en el context de la Responsabilitat Social Universitària. En el compromís de retorn a la societat que comporta la missió de la universitat, l’aprenentatge és revela com una bona estratègia per fomentar valors propis d’una societat democràtica i inclusiva, així com la implicació en millorar-los.

Les estratègies d’aprenentatge i docència identificades com a aprenentatge-servei, APS propicien una formació universitària de qualitat, combinada amb una formació ciutadana i en responsabilitat ètica, construïda a partir de la pràctica i en contextos reals.

Són estratègies que contribueixen a la millora de la qualitat docent a la universitat en la mesura que generen aprenentatge profund dels continguts i competències propis de l’àmbit acadèmic de cada titulació i, alhora i mitjançant la prestació de servei a la comunitat, desenvolupen competències genèriques i transversals relacionades amb la dimensió ciutadana, social i ètica de la pràctica professional.

Són en definitiva una aposta per la innovació docent compromesa en la millora de la qualitat de la formació universitària i arrelada en l’assoliment d’una sostenibilitat i optimització més grans de les condicions de la comunitat i del territori en què es troba cada universitat. Són propostes que poden col·laborar en la construcció d’una mirada nova sobre la formació universitària en clau de compromís social

DIVENDRES, 9 DE JUNY

09.15h – 09:30h Acreditacions i Cafè de benvinguda

0 9.30h – 09:45h Presentació de la jornada

Sessions

09.45h – 11:45h

Sessions paral·leles

4. Avaluació per a la microcredencialització i visibilització de les competències d’ocupabilitat (Eix: Avaluació en els aprenentatges)

Moderador: Francisco Javier Hoyuelos. Nota clau: Àngels Fitó Bertrán.

Participants: Maria José González Solaz, Marcelo F. Maina i Manuela Raposo.

Q&A

11.25-11.45h

Aquesta sessió té per objectiu examinar el creixent interès en les microcredencials i les oportunitats i desafiaments que plantegen per a les universitats, centrant-nos principalment en el potencial que ofereixen en relació amb la certificació dels èxits dels estudiants i la projecció d’aquests cap al món de l’ocupació. , però també com se’ls ha format i avaluat fins arribar a la certificació.

Es presentarà una metodologia per avaluar i atorgar microcredencials de les competències d’ocupabilitat de l’estudiantat que està a punt de graduar-se, fent-les més visibles i comprensibles per a un ocupador o al mateix temps que ofereix un enfocament més flexible i rellevant per a l’aprenentatge i l’avaluació al llarg de la formació acadèmica que duu a terme a la universitat.

Es debatrà sobre com les microcredencials jugaran un paper crucial en el futur de l’educació en proporcionar als estudiants experiències d’aprenentatge flexibles i personalitzables que poden ser fàcilment reconegudes i valorades pels ocupadors en un mercat laboral en canvi constant, i també com les microcredencials. , a més, ofereixen a les universitats una oportunitat estratègica per liderar la innovació curricular, ampliar l’oferta educativa per a un aprenentatge al llarg de la vida i dotar els estudiants amb les competències i habilitats necessàries per a un desenvolupament professional permanent.

5. Experiències centrades en l’alumnat (Eix: Aprenentatges actius)

Moderadora: Cecília Güemes. Nota clau: Fernando Trujillo.

Participants: Isaac J. Pérez López, Daniel López Fernández, Patricia Martínez i Delicia Aguado.

Q&A

11.25-11.45h

En aquesta sessió es presentarà una sèrie d´acostaments experiencials que donen als principis normatius que guien la primera de les sessions. Així, ens aturarem en les potencialitats de l’aprenentatge cooperatiu, i més concretament l’aprenentatge basat en projectes, mostrant la rellevància dels principis d’interdependència i d’exigibilitat individual que converteixen aquesta metodologia en un dels models més capdavanters a l’hora. de desplegar l’autonomia, autodirecció i autorregulació de l’alumnat. Aquests principis, que converteixen l’alumnat en corresponsables del procés d’aprenentatge, permeten analitzar eines i mecanismes de gestió cooperativa que puguin fer front als desigualtats de gènere presents en el treball grupal. En paral·lel,

6. Reptes per a la institucionalització de l’aprenentatge-servei (Eix: Aprenentatge-Servei)

Moderadora: Roser Batle Suñer. Nota clau: Andrew Furco.

Participants: Consuelo Fernández, Anna Escofet, Alexandre Sotelino i Pilar Fernández.

Q&A

11.15-11.45h

En aquesta sessió és tracta de compartir el conjunt d’estratègies i recursos que articulen o desitgen articular les universitats per incorporar plenament l’Aps al seu pla d’estudis, així com assenyalar els èxits assolits i els reptes principals que cal afrontar.

Partim de la base que cal que les estratègies d’aprenentatge-servei s’integren als plans docents en funció de l’aprenentatge acadèmic que faciliten i articulades amb els agents del territori, perquè el servei sigui adequat. Com tota innovació i per garantir que comporta millora, requereix una institucionalització que en garanteixi l’avaluació i l’adequació de recursos.

Quins serien els reptes de la institucionalització per a cadascun dels diferents agents i nivells: docents, estudiants, entitats/entorn, equips directius i la pròpia institució universitària? Què ens demana a cadascuna de nosaltres? Què hem de demanar cadascun de nosaltres?

12.15h – 13:15h

7. La universitat estesa (Eix: Transversal)

Moderador: Lourdes Guàrdia.

Participants: Antonio Viñas, Luis Miguel Olivas i Maitane Arnoso.

En els darrers anys, el concepte d’universitat s’ha expandit més enllà de les institucions tradicionals i ha donat lloc a diverses iniciatives innovadores que busquen oferir alternatives d’educació de qualitat en entorns no convencionals.

Aquesta sessió té per objectiu centrar-se en diferents casos que exploraran diferents aspectes d’aquesta tendència cap al que anomenarem la universitat estesa. D’una banda, tindrem l’oportunitat de conèixer la iniciativa duta a terme pel concepte d’universitat rural, un moviment que cerca portar l’educació superior a comunitats rurals i allunyades de les grans ciutats; d’altra banda, tindrem una experiència anomenada Campus 42 de Fundació Telefónica, una iniciativa que ofereix una educació en programació completa i accessible en línia, i finalment,

13.15h – 13.30h Sessió de cloenda.

+++

Transmissió en directe a Youtube … clicar aquí