Necessitem parar i fer front ara a la contaminació per plàstics
Avui, el Dia Mundial del Medi Ambient 2023 es tracta de combatre la contaminació per plàstics. Això és oportú, sobretot, ja que països d’arreu del món surten d’una setmana de negociacions internacionals com a part del desenvolupament d’un tractat global i legalment vinculant per acabar amb la contaminació per plàstic.
El plàstic és ara tan generalitzat en el nostre entorn que constitueix una nova era: el Plasticè. Cada minut, un camió carregat de plàstic entra als nostres oceans i els microplàstics impregnen els sòls, els mars i fins i tot l’entorn àrtic. La contaminació per plàstic, en totes les seves formes, és responsable d’innombrables morts humanes i malalties, afectant de manera desproporcionada comunitats ja desfavorides i provocant efectes intergeneracionals heretats. La comunitat sanitària mundial té un paper crític a jugar en aquesta crisi planetària, ja que aporta proves dels impactes sobre la salut i estratègies de mitigació que deixen innegociables accions decisives contra la contaminació per plàstics.
L’auge de la producció mundial de plàstics i la gestió insuficient dels residus estan impulsant taxes de contaminació sorprenents. Només aquest any es generaran 390 milions de tones mètriques de residus plàstics a tot el món, més del 40% dels quals es gestionaran malament, i acabaran en abocadors no regulats, crema a l’aire lliure i contaminació ambiental. La contaminació per macroplàstics està implicada en la pèrdua de mitjans de subsistència i contribueix a malalties relacionades amb l’aigua, el sanejament i la higiene deficients. Més en general, la salut humana es veu afectada per totes les formes de contaminació generades al llarg del cicle de vida dels plàstics. La producció mundial de plàstic verge i la combustió a l’aire lliure emeten milers de milions de tones de gasos d’efecte hivernacle i contaminants atmosfèrics cada any, contribuint als efectes sobre la salut del canvi climàtic, les malalties cardiopulmonars i el càncer de pulmó. Les conseqüències per a la salut dels microplàstics, que ara s’han identificat en el teixit pulmonar, la placenta i les mostres de sang, són cada cop més preocupants juntament amb la llista alarmant d’additius químics tòxics que presenten efectes cancerígens, neurotoxicològics i alteradors endocrins. A això s’afegeix un nou informe que crida l’atenció sobre els possibles danys per a la salut del reciclatge de plàstics, una de les estratègies clau proposades per fer front a la contaminació per plàstics.
El 2 de març de 2022, l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient va aprovar una resolució històrica per desenvolupar un instrument internacional legalment vinculant per al 2024 per acabar amb la contaminació per plàstic. Aquest acord seria el primer d’aquest tipus en termes de força i rapidesa. Com a part d’una delegació de la London School of Hygiene & Tropical Medicine (LSHTM) que va assistir a la Segona Sessió del Comitè de Negociació Intergovernamental a París la setmana passada, els reptes d’aconseguir aquest ambiciós objectiu eren molt clars. Les tensions geopolítiques previsibles es van desenvolupar al màxim, amb els països productors de petroli clau arrossegant els talons deixant els països que pateixen més la contaminació per plàstics cada cop més frustrats i desesperats per avançar en les discussions. Els missatges dels representants del govern de països com el Senegal i Mèxic van ser atrevits, clars i directes: deixeu de perdre el temps discutint qüestions de procediment que ja s’han acordat, deixeu de pontificar en discussions circulars, deixeu d’aturar-se, el moment és ara.
Les justificacions ambientals i econòmiques per combatre la contaminació per plàstic s’han demostrat i avalades amb estadístiques. Ja tenim els mitjans tècnics i polítics per reduir la contaminació anual per plàstics en un 80% l’any 2040, que al seu torn generarà 700.000 llocs de treball addicionals, en una visió ambiciosa d’una economia més sostenible dels plàstics. Però això és suficient? Els compromisos actuals del govern i la indústria només reduiran la contaminació anual en un 7% i és poc probable que l’augment de l’ocupació sigui suficient per influir en països i sectors que es beneficien tant de la producció de plàstic. Els arguments de salut s’han subratllat amb evidències emergents, però en necessitem més. L’imperatiu de la salut mundial per acabar amb la contaminació per plàstic, en totes les seves formes, podria ser la clau per desbloquejar un acord global significatiu que vagi molt més enllà per protegir i promoure realment la salut planetària.
Estem treballant dins del programa Innovative Methods and Metrics for Agriculture and Nutrition Actions (IMMANA) a LSHTM per explorar el paper dels plàstics del sistema alimentari i per estimar els impactes dels plàstics i les estratègies de reducció de residus en la salut global. Tenim ganes de connectar amb altres persones i grups de LSHTM per explorar diversos impactes sobre la salut dels plàstics, així que si esteu interessats a investigar els plàstics en el context del vostre propi treball, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
Megan Deeney assistent de recerca i estudiant de doctorat en plàstics i salut a la London School of Hygiene & Tropical Medicine.
