Kaija Saariaho, la compositora de l’amor
La mort de la compositora finlandesa Kaija Saariaho ha commogut el món musical. Ens envolten La tristesa unida a vel de melangia. Malauradament, l’any 2021 li van diagnosticar un glioblastoma, i va morir a París, a conseqüència d’aquest tumor cerebral, el 2 de juny de 2023, a setanta anys.
Una dona compositora va alçar la veu i superant totes les supèrbies masculines es va fer un lloc en cosmologia de la composició actual tot creant un univers sonor.
La nostra reflexió va dirigida a la música com a indicador fonamental de la dignitat que sempre va defensar Kaija Saariaho.
No se’ns escapa de la nostra memòria quan vam entrevistar a Kaija Saariaho al seu estudi de París, amb motiu de la publicació del primer número de Sonograma Magazine—l’abril de 2008—la compositora explicava, amb la seva agudesa i sensibilitat particulars, la necessitat de crear els seus propis mètodes de notació i composició: «Un escriptor treballa amb les paraules que té al davant, i les paraules hi són, i un pintor treballa amb la seva pintura; quan un músic treballa amb la seva partitura crear-la no és l’objectiu final. L’objectiu final el concretes quan es juga el marcador; és molt més abstracte, sobretot si estàs escrivint una partitura i vols utilitzar paraules per a les quals no tens anotacions. Has d’inventar-ne i després has de treballar amb els músics i que les entenguin; no és el mateix».
Kaija Saariaho, compositora de renom internacional, va estudiar violí, piano, orgue, i també pintura i el dibuix abans de formar-se a l’Acadèmia Sibelius a la classe de composició de Paavo Heininen. Va participar en els cursos d’estiu de Darmstadt, on va aprendre la tècnica de l’escola espectral seguint a Tristan Murail i Gérard Grisey. Recordem que amb Magnus Lindberg va fundar el grup progressista ‘Ears Open’.
Es traslladà a París, el 1982, on va estudiar composició assistida per ordinador i va treballar amb cintes i electrònica en directe a l’IRCAM. Va ser a París on va fixar la seva residència definitiva.
En la seva trajectòria compositiva—va escriure música per a instruments solistes, música de cambra i orquestral— hi va haver un punt d’inflexió: quan va compondre, l’any 2000, l’òpera L’Amour de loin, amb el llibret de l’escriptor franco-libanès Amin Maalouf; fou la seva primera producció al Festival de Salzburg de 2000, dirigida per Peter Sellars. No va ser l’única; va compondre del mateix escriptor l’òpera «Adriana Mater», estrenada a la Bastille a París el 2006, dirigida, també, per Sellars i Emilie (2008), amb les quals ha consolidat la seva aclamada obra operística.
Ha estat guardonada amb el Premi Kranichsteiner (1986), el Premi de Música del Consell Nòrdic (2000, per Lonh), el Grawemeyer (2003, per L’amour de loin), el Premi Nemmers de Composició (2007), el Premi Wihuri Sibelius (2009) i el Premi de Música Léonie Sonning (2011).
El seu afany per estudiar en profunditat el timbre, la naturalesa del so i la intensitat dels seus components, la portà a integrar en la seva obra compositiva, amb la sinceritat i l’honestedat que la caracteritzava, noves reflexions sobre les íntimes relacions entre el so, el silenci i la música.
Kaija Saariaho ens ha guiat cap a una nova estètica i ha deixat un llegat musical d’un valor incalculable.
Carme Miró
Directora de SONOGRAMA MAGAZINE
+++
Fotografia : Kaija Saariaho. (Font: SONOGRAMA MAGAZINE ©).
