Té sentit promoure les produccions creatives pròpies de les Universitats de parla catalana?

Un titular amb una pregunta incomoda: “Té sentit promoure les Produccions Creatives Pròpies de les Universitats de Parla Catalana?”, perquè d’entrada tothom diria : Sí, i tant !!!. Però la realitat és que no tothom ho creu.

Sobre la Universitat (dient-ho en genèric, sense citar-ne una concreta) tothom en sap alguna cosa, potser el que tothom no sap és com funcionen els Serveis de Cultura Universitaris, aquelles activitats transversals que promouen música amb cors i orquestres, teatre, dansa i poesia. Fins i tot còmics, tallers de lectura, tallers d’escriptura, hip-hop i moltes altres activitats ofertes a tota la comunitat universitària. I encara més les “Aules d’Extensió Universitària per a Sèniors” és una variant del Servei de Cultura, integrat o en paral·lel, depenen de la universitat. I encara més, hi ha Universitats que aquest Serveis de Cultural són centralitzats i en altres són Serveis Culturals en Xarxa. A més cada Facultat, Escola i Departament és un món molt interessant en producció cultural pel gaudi dels estudiants, professors i tot el personal de gestió i administració.

Encara no he entrat en la docència cultural i en especial la docència de la música, perquè això és un altre immens i increïble capítol.

És increïble perquè “Facultats de Música” no n’hi ha, però si una pila de conservatoris, escoles de música acreditades per alguna universitat pels seus títols de grau superior, post-graus, màsters i doctorat. I també trobem Facultats de Lletres on tenen departaments dedicats a la musicologia i història de la música.

Dit d’una altra manera: l’oferta docent d’estudis superiors de música entre conservatoris, acadèmies, facultats d’universitats públiques i privades és molt variada i pretén fer-ne docència, recerca, creació d’obra, interpretació i música “com empresa” amb màrqueting, promoció cultural i comunicació.

Tot plegat és tant immens i variats que no acabaríem si haguéssim de detallar cursos i cursos, sobre algun aspecte de la Música i sobretot en Càtedres de Màsters i Postgraus, alguns autèntiques estafes i d’altres amb un rigor i una genialitat docent innegable i envejable.

Ja ho tenim plantejat: a la Universitat es promou la música amateur i la música com a professió.

L’amateurisme de cors i orquestres universitàries els hi treu valor i qualitat musical?

És que no només és una qüestió “d’amateurs”, és que costa mantenir els grups, perquè hi ha molta rotació dels seus integrants. És llei de vida: a una universitat com alumnes hi ha un període per aprendre i després te’n vas.

Però malgrat tot això, mireu la paradoxa, hi ha orquestres universitàries que salten la comunitat universitària i tota la seva vida universitària interna: com centenars de sessions musicals per graduacions, premis, celebracions varies com jubilacions, com inauguracions de cursos acadèmics o quan s’atorguen Doctorats “Honoris Causa” a honorables etc etc.; doncs el sal ha estat fer audicions públiques en auditoris, teatres, esglésies i en tota mena d’espais.

Curiosament conviuen als circuits de concerts, orquestres musicals universitàries amateurs i orquestres professionals.

És tot un enriquiment o no ho és?

Posem un exemple concret: L’Orquestra Simfònica de la Universitat de Girona que és relativament jove ja que es va presentar en públic el maig de l’any passat i l’Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili que ja porta vint-i-tres anys des de la seva fundació, fa poc varen oferir un concert conjunt a Girona obert a tot el públic.

Algú pot dir fantàstic, està molt bé, però a Catalunya tenim moltes orquestres de cambra i simfòniques professionals de molta qualitat que cobreixen i participen de tota la programació musical pública.

Però, encara hi ha una variant més exemplaritzant com és l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València que forma part, junt amb tota l’oferta cultural de la universitat, de les programacions musicals del País Valencià -i no serà que els valencians no tinguin una agenda constant de música-, però els universitaris formen part de la programació permanent del País.

¿Com potser que no sapiguem promoure tota les Produccions Creatives Pròpies de les Universitats de Parla Catalana?

Si voleu podem ser modestos però resolutius: Hi ha Facultats, Escoles i Departaments que per la seva especialitat en algun dels camps de la cultura, en les pròpies assignatures, en treballs de final de curs -individuals o compartits- i en treballs de post-grau i màsters, hi ha una immensa producció creativa cultural i normalment és de molta qualitat amb estàndards totalment professional encara que siguin creats per amateurs, però tota aquesta creativitat té una pobre difusió i cal donar-los-hi projecció.

Que l’erudició mal entesa, no ens faci perdre la creació de centenars d’entusiastes de la música.

Joan-Ramon Colomines-Companys Director de LO CAMPUS DIARI

+++

Aquest article s’ha publicat primer a SONOGRAMA MAGAZINE per l’Acord de Col·laboració entre el digital de pensament musical i aquest digital LO CAMPUS DIARI.

+++

Fotografia: Assaig al Campus de Burjassot de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de Valencià (26/01/2020). UV ©.