Investigadors de la Universitat de València dissenyen el primer Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica de l’Estat Espanyol
El grup d’investigació MNLAB, dirigit pels investigadors Luis Bautista Boned, José Martínez Rubio i Luz C. Souto, professors en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, ha dissenyat el primer Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica Espanyola.
Es tracta d’un espai digital, al qual es pot accedir clicant ací, que integra, d’una banda, un Observatori de reflexió teòrica que pretén aprofundir en els estudis de memòria sobre la literatura espanyola, i d’altra, una base de dades relacional amb informació i dades sobre obres que reflectisquen el passat traumàtic espanyol, centrat en la Guerra Civil i la dictadura franquista.
El projecte MNLAB, liderat des del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, està compost per una trentena d’investigadors de fins a huit universitats diferents: Universitat de València, Universitat Jaume I, Universidad del País Vasco, Universidade da Coruña, Universidad Nacional a Distancia, Fundació Alexander von Humboldt (Alemanya), Universidad Nacional de La Plata (l’Argentina) i la Pontificia Universidad Católica de Chile. Compta, a més, amb la col·laboració d’altres col·lectius com AMESDE (Associación para la Memoria Social y Democrática).
Aquesta base de dades pretén convertir-se en una eina amb una extraordinària potencialitat per a investigadors en l’àmbit de la literatura, en oferir dades detallades sobre temàtiques representades en les obres, conflictes narratius predominants, tipologia de personatges que apareixen en les narracions o informació paratextual referent als autors i les diferents generacions autorials o sobre les editorials que han albergat aquest tipus d’obres.
L’objectiu, segons els investigadors, és el de “comprendre de quina manera s’ha construït la mirada sobre el passat traumàtic al llarg de diferents generacions, quins conflictes s’han prioritzat, quins personatges han generat un imaginari col·lectiu i quin sentit ideològic ha marcat cada època literària”.
D’altra banda, afigen, “amb el Laboratori Digital podem analitzar com ha sigut la mirada de les autores –dones– enfront de la dels autors –homes–, quines estratègies narratives han sigut les més utilitzades –des dels testimoniatges a la memòria familiar– o quina capacitat d’intervenció han tingut les grans editorials per a generar el boom literari de la memòria que s’ha donat en el segle XXI”.
En l’actualitat, la base de dades compta amb un primer corpus que supera les 710 obres, dins del període comprés entre 1995 i 2023, escrites tant en espanyol, català, gallec, basc, asturià, anglés, francés, italià i alemany, la qual cosa li confereix a l’eina un caràcter ibèric i internacional. Segons els investigadors, “la perspectiva ibèrica és irrenunciable per a entendre el conflicte bèl·lic i la dictadura franquista en tota la seua complexitat territorial, posant a dialogar les diferents formes de recuperació de la memòria democràtica”.
Aquesta primera fase del Laboratori Digital és el resultat del Projecte Emergent MNLAB (GV/2021/183), finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. En fases successives, el Laboratori pretén incloure obres literàries de diferents períodes (un primer període entre 1939-1975; un segon període entre 1975-1995) i donar cabuda a gèneres que complementen les novel·les analitzades, des del còmic, el teatre o el cinema.
+++
IMATGE: “L’abraçada” (1976) de Juan Genovés.
