Universitat Rovira i Virgili: Fa docència i recerca amb els BESSONS DIGITALS com a recreacions digitals de peces d’art i patrimoni cultural
La Universitat Rovira i Virgili ha incorporat l’ús de BESSONS DIGITALS als graus en Història i en Història de l’Art i Arqueologia a més d’aplicar-los a la recerca
La Universitat Rovira i Virgili està fent un canvi en el món de la recerca i la docència a través de la digitalització del patrimoni cultural en el camp de les Humanitats. Els bessons digitals són recreacions digitals de peces d’art o patrimoni cultural que permeten estudiar-les, recrear-les, difondre-les i preservar-les.
Aquesta tecnologia està transformant diversos camps d’estudi, com Història, Història de l’Art i Arqueologia. Per això, els graus de la Universitat Rovira i Virgili ja ofereixen el desenvolupament d’aquestes habilitats per obrir noves oportunitats professionals als estudiants, que ja estan treballant amb aquesta digitalització 3D mitjançant diverses metodologies.
Apropant la tecnologia a la docència
D’acord amb els professors del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Ignacio Fiz i Vanina Hofman, la fotogrametria és una de les tècniques utilitzades, que permet la creació de models 3D a partir de fotografies. Amb aquest procediment s’han aconseguit digitalitzar elements patrimonials com jaciments arqueològics i monuments. Els estudiants poden dur a terme la captació utilitzant les pròpies càmeres i la URV els proporciona el programari necessari per transformar les imatges en una recreació en 3D.
A més de la fotogrametria, la URV ha anat adquirint altres tecnologies, com els escàners làser de petit format o ulleres de visionat virtual, i també col·labora amb el projecte Giravolt, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per digitalitzar el patrimoni cultural català i que compta amb tecnologia d’escàner làser de gamma alta a disposició d’institucions com el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT), amb qui la URV hi col·labora sovint. Aquesta col·laboració ha permès dur a terme projectes com la digitalització 3D de la Necròpolis paleocristiana.
D’acord amb Ignacio Fiz, la docència en humanitats es veu beneficiada per la incorporació d’aquestes tecnologies, ja que prepara l’estudiantat cap a un mercat de treball on conviuran amb la digitalització. En aquest àmbit, hi destaquen dos perfils de treballador: d’una banda, els graduats que accedeixen a projectes que ja utilitzen aquestes metodologies i necessiten coneixements tècnics per entendre’s amb els altres professionals i, de l’altra, perfils que busquen formació específica com a tècnics. És per això que des del curs 2019-20 els graus en Història, Història de l’Art i Arqueologia de la URV ja incorporen les humanitats digitals com a metodologia de recerca per preparar els estudiants per a sortides professionals en equips interdisciplinaris.
A través d’aquest aprenentatge experiencial “es busca que els estudiants puguin establir diàlegs i col·laboracions amb altres perfils professionals”, ja que consideren que “és crucial que els estudiants estiguin preparats per entendre’s i treballar conjuntament amb perfils molt més tècnics” i puguin també especialitzar-s’hi si volen, explica Fiz.
Repensar la tecnologia des d’una perspectiva humanista: nous usos
La professora i investigadora del Departament d’Història i Història de l’Art, Vanina Hofman, també posa de manifest com la cooperació entre diferents entitats i perfils, a més de compartir tecnologia i coneixement, ajuda a enriquir el debat i l’anàlisi. Per això insisteix que cal seguir promovent sinergies entre entitats que afavoreixen aquest intercanvi de coneixements i experiències al voltant de la digitalització del patrimoni cultural.
Hofman assegura que totes aquestes activitats estan apropant la tecnologia a uns nous usos que fins ara passaven desapercebuts en el camp de les Humanitats i que, “a més d’ampliar les possibilitats en l’estudi i preservació de les obres, afavoreixen la construcció de noves narratives que ajudin a explicar el patrimoni”.
La investigadora insisteix en què tots aquests temes estan generant noves discussions en el camp de les Humanitats i demanen una visió més crítica de la tecnologia. Assenyala que, a banda dels interrogants sobre l’emmagatzematge, la catalogació i l’accessibilitat de la informació generada, l’ús d’aquestes tecnologies planteja nous debats sobre la cultura digital i els límits entre el món físic i el món virtual: “cal explorar la relació entre l’obra original i la seva recreació digital, la identitat de tota la documentació que es genera durant el procés de creació del nou objecte digital o la propietat i la gestió dels drets que es deriven de cada obra”, afirma.
