LA CARA I LA CREU del català a les nostres universitats: La Universitat de Barcelona s’adhereix institucionalment a la totalitat de la Carta Universitària de la Llengua / Hi ha Màsters de la Universitat Autònoma de Barcelona que exclouen oficialment la llengua catalana
La Universitat de Barcelona s’adhereix institucionalment a la totalitat de la Carta Universitària de la Llengua
La Universitat de Barcelona s’ha adherit institucionalment a tots els principis i recomanacions que estableix la Carta Universitària de la Llengua.
Aquest document, aprovat per unanimitat pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, suposa un pas decidit per a l’avenç social de la llengua pròpia a la universitat i, per extensió, en el conjunt de la societat.
La UB s’adhereix als set principis de la Carta Universitària de la Llengua i es compromet a aplicar les quaranta-cinc recomanacions que s’hi detallen. Si bé el document recull la possibilitat d’una adscripció variable —és a dir, de subscriure’s només a algunes de les recomanacions que hi figuren—, la UB ha decidit aplicar-les totes. «La Carta és plenament coherent amb la política lingüística de la UB. Com a membres de la Xarxa Vives d’Universitats, i com a universitat compromesa a fer del català una llengua de prestigi universitari, assumim la totalitat de les recomanacions», explica el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB, Jordi Matas.
La Carta Universitària de la Llengua estableix una declaració de principis basada en el català com a llengua comuna de les vint-i-dues universitats que componen la Xarxa. En concret, els set principis de la Carta fan referència al català a les universitats com a llengua d’ús institucional; llengua de gestió; llengua de docència; llengua de recerca; llengua de publicació; llengua de comunicació i divulgació del coneixement, i llengua d’internacionalització.
El document esdevé un marc per, mitjançant principis, recomanacions i indicadors, fer el seguiment de la política lingüística, sempre tenint en compte el marc legal dels diferents territoris del domini lingüístic. La Carta ha de permetre particularitzar estratègies i encarar reptes com ara la transformació tecnològica, el multilingüisme o la globalització. «Es tracta d’una fita històrica que culmina tot un esforç de consens per fixar un marc d’usos lingüístics orals i escrits de la llengua», apunta Jordi Matas.
Carta Universitària de la Llengua … clicar aquí
+++
El màster “Metodologia de la investigació: Disseny i Estadística en Ciències de la Salut” de la Universitat Autònoma de Barcelona reconeix que exclou sistemàticament el català, i no és un cas aïllat
Gairebé la meitat de màsters i postgraus de la UAB no tenen la web en català
Un estudiant ha denunciat que hi havia un màster de la UAB que excloïa totalment el català, tant en la docència com en la comunicació i la informació que es pot trobar a la web, fet que contravé la normativa catalana. I no és un cas aïllat.
Tal com explica la Plataforma per la Llengua, l’estudiant, de l’àmbit de la salut, va demanar informació sobre un màster propi de la UAB, anomenat “Metodologia de la investigació: Disseny i Estadística en Ciències de la Salut”, i en va rebre, primer de tot, la resposta en castellà.
Quan hi va insistir i va demanar informació en català i en quina llengua s’impartirien les classes, la resposta va ser taxativa: “Tot, absolutament tot, ho fem en castellà.” Tot i la resposta, l’estudiant va recordar la normativa i que la UAB considera el català com a llengua pròpia i preferent, i aquesta vegada la resposta va ser que el consell de govern de la UAB havia aprovat que es fes en castellà perquè la majoria d’estudiants eren “de tot l’estat espanyol i estrangers” i que “feia quaranta anys que feien aquests cursos i sempre havien estat en castellà”.
Això contravé el pla de llengües de la UAB i la normativa. De fet, la Plataforma per la Llengua ha detectat que hi ha 82 webs de màsters propis i oficials i postgraus de la UAB, dels 170 que té, que no tenen versió en català. I demana de revertir aquesta situació, tant en la informació com amb un augment de les classes en català.
