Es poden salvar les democràcies sense la joventut?
La gent parla sovint d’inestabilitat democràtica, però on en la conversa parlem de les persones que sostenen i salven les democràcies contemporànies? Aquesta és una qüestió d’interès per a qui viu en un país democràtic, sigui totalment estable, amb deficiències o en procés de transició.
El 15 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Democràcia, una iniciativa de les Nacions Unides, que posa de manifest la importància de lluitar pel benestar de les nostres democràcies i situar les persones al seu centre.
Com que el Dia Internacional de la Democràcia és una data imprescindible per reflexionar sobre una causa global, cal tenir en compte un dels principals pilars d’aquest sistema de governança: la participació.
La feminista i teòrica política britànica, Carole Pateman, postula que, a banda del clàssic mite democràtic basat en la noció de l’Estat com a contracte social que de vegades esdevé limitant i qüestionable, la participació de tots els ciutadans s’ha de posicionar com a pedra angular del desenvolupament progressiu i benèvol de les democràcies.
En aquest article, exploraré la participació de la joventut com a clau per salvar les democràcies dels contratemps, l’augment del nombre de líders autoritaris i la instauració de dictadures que van en contra dels drets humans més bàsics.
Els governs democràtics no són estàtics i aquest és l’ideal. Han d’anar canviant i evolucionant contínuament, ja que les seves societats i cultures fan el mateix. És per això que sorgeixen diferents reptes que posen a la corda fluixa les democràcies del Sud global i del Nord global.
Tanmateix, també han anat apareixent solucions –o més ben dit, els joves s’impliquen activament en el compromís de corregir la salut de les democràcies contemporànies. Exemples de joves que han tingut un impacte en la lluita en curs per la democràcia i el que comporta des de diferents vessants, ja siguin qüestions polítiques, ambientals, socials i econòmiques, inclouen Vanessa Nakate (Uganda), Xiye Bastida (Mèxic), Malala Yousafzai ( Pakistan), Alexandria Ocasio-Cortez (EUA), Manu Gaspar (Filipines), Greta Thunberg (Suècia) i molts més.
A l’hora d’abordar els reptes als quals s’enfronten les democràcies, hi ha oportunitats perquè els joves es converteixin en punts focals en la creació de mecanismes per enfortir tant la seva ciutadania democràtica com els mateixos sistemes de govern/governança.
1. L’auge del populisme i dels (neo)populismes
Steven Levitsky i Daniel Ziblatt expliquen com el populisme s’està convertint en una nova manera de fer política a tot el món a “Com moren les democràcies”. Aquest tipus de fenòmens han impregnat tant els processos electorals com la vida quotidiana de les persones. Davant d’això, els joves han de lluitar contra discursos, actituds i accions populistes, extremistes (independentment que siguin d’esquerres o de dretes) i manipuladors. Com es pot erradicar la influència d’aquestes tendències? El punt següent pot aportar una mica d’informació sobre aquesta qüestió.
2. L’era de la (des)informació
En un moment en què dominen la desinformació, les notícies falses i la postveritat, la informació veraç i fiable esdevé un recurs imprescindible per combatre aquests fenòmens que danyen i emmalalteixen les democràcies. Els joves poden esdevenir agents de canvi, creant el seu propi contingut fiable i compartint-lo en plataformes digitals o presencials per aconseguir un major abast i, al seu torn, treure el focus de la informació falsa. Actualment hi ha molts projectes arreu del món on els joves informen sobre temes d’actualitat i àmbits d’interès global. A més, on les institucions democràtiques s’han deteriorat, els joves s’han d’implicar i esdevenir líders per recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions i els sistemes.
3. Augment de l’abstencionisme i l’apatia política
A la regió llatinoamericana, estudis de centres de recerca com LAPOP i Latinobarómetro han demostrat que la gent està perdent cada cop més l’interès per la política. A més, a Costa Rica, una tendència semblant cap a l’apatia i el descontentament polític en general s’ha observat durant els darrers anys per un centre de recerca de la Universitat de Costa Rica, que no s’ha vist ajudat per la forta presència del centrisme adult que ha obstaculitzat el participació plena dels joves en la política local i nacional. Per tant, els joves han de trencar aquestes normes socials mitjançant la creació de xarxes de suport entre aquells amb interessos similars perquè no sigui possible que continuïn exclosos de les discussions polítiques. A més, en diferents espais d’incidència i presa de decisions, els joves poden promoure iniciatives legals, polítiques o altres projectes on establir quotes juvenils en institucions, partits polítics i altres llocs dins l’àmbit del poder públic.
Les democràcies no poden existir sense el paper actiu dels joves
No hi ha democràcies duradores i plenes sense la implicació i participació dels joves. Aquesta s’aplica no només als processos de presa de decisions, sinó de manera més àmplia a mesura que els joves construiran i modelaran el seu present i el seu futur tal com es veuen. El Dia Internacional de la Democràcia serveix com a recordatori anual, però hem d’anar més enllà: els joves han de travessar totes les fronteres físiques i virtuals per unir esforços en benefici de la restauració de les democràcies a tot el món, sense deixar ningú enrere.
Com més gran sigui la participació dels joves, menys vulnerables i fràgils seran les democràcies.
La resposta al títol d’aquest article és un no rotund. No es pot salvar cap democràcia sense la joventut.
Samantha Brenes Mora
Membre del “Youthwise” i del Consell Assessor de Joventut de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Especialista en estudis de gènere i els temes electorals. Estudiant avançada de Ciències Polítiques a la Universitat de Costa Rica (UCR), becaria i investigadora al Tribunal Suprem Electoral de Costa Rica a l’Àrea de Formació Democràcia i a la Unitat de Gènere.
