Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Editorial // “No és una ‘enfermetat’ és una malaltia”: Les competències lingüístiques en català del professorat universitari

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

La llengua catalana és notícia dia sí i dia també. Sigui per bé o per mal, les llengües estant de plena actualitat a l’arena política.

Ha estat per carambola o per convicció, però ja tenim el català, l’euskera i el gallec i també l’aranès, a les Corts Espanyoles. Molt bé, ho celebrem.

Ara tenim que el pròxim 24 d’octubre el català pot arribar a la seva oficialitat a la Unió Europea. Encara queda molta feina per fer, però sembla que tot ho tenim encarrilat. Nosaltres demanaríem que a més del posicionament ja fet de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, també amb la Xarxa Vives d’Universitats, haurien de seguir ajudant i ara s’haurien de moure més. Es necessita a tothom i no cal dir els directius universitaris.

A un altre nivell, també com universitaris podem ser optimistes amb una “petita” prèvia que sabem de fa uns dies, que és l’entrada del català a la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus +.

No parlarem ara de la part en blanc i negre de les llengües: Al País Valencià i a les Illes estant en plena demolició dels drets lingüístics.

A Catalunya se segueix enfortint la bona governança en l’aplicació del marc legal de les llengües en el Sistema Universitari Català.

Però ara en aquesta EDITORIAL, ens volem referir a un tema anormal: les competències lingüístiques en català del professorat i dels nostres investigadors.

Com pot ser que el nostre professorat parli i escrigui tan malament el català?

I no ens referim als estrangers convidats. Ens referim als professors catalans, que molts d’ells destrossen la llengua.

El lector pot recordar, quan algun professor universitari pontificava sobre la COVID-19 als mitjans de comunicació i encara deien el barbarisme “enfermetat” i no malaltia. No només la pifiaven , sinó que a més posaven en dubte la seva credibilitat de tot el que deien. I no cal dir, el que passa a les aules de les universitats.

Trobem barbarismes verbals i documentació catalana oferta pels professors als estudiants carregada de faltes d’ortografia. (Encara hi ha els barruts que lliuren “Documentació”, que adverteix que el document no ha passat per “correcció”).

Hi ha molts professors universitaris, sobretot castellanoparlants, que fan un esforç quan fan les classes en català. Ho entenem, ho respectem i els hi fem costat. Però no són aquests professors el problema.

El problema és el professor catalanoparlant de sempre, que es creu el rei del mambo, i parla un català xava, carregat de barbarismes, i encara -segur- vol que li riguem les gràcies.

L’idioma és una eina bàsica del professorat i si no es cuida, si no es recicla lingüísticament de vocabulari i de sintaxi, es falta el respecte a ell mateix com a “professor-institució” i als estudiants que el patim.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere