Acte d’inauguració del curs acadèmic del Sistema Universitari Català a la Universitat Rovira i Virgili amb lliurament de distincions al professorat
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquest matí (22/09/2023) que “les universitats són i han de continuar sent una garantia d’oportunitats per a tothom i han de contribuir de forma decisiva a revertir les desigualtats”, perquè, “com a país, no ens podem permetre que cap jove es quedi a les portes de la universitat per motius econòmics”. Per això, amb la voluntat de seguir avançant en l’equitat i “eliminar les barreres econòmiques que frenen l’accés a la universitat”, Aragonès ha subratllat que “enguany serà el tercer curs consecutiu en què abaixem les taxes universitàries”.
En aquest sentit, i, per primera vegada en 10 anys, tots els preus públics dels graus universitaris i els màsters que s’habiliten per exercir una professió ja costen menys de 20 euros per crèdit. Així, la universitat costa avui fins a 2.000 euros menys per curs que fa 7 anys. “La matrícula d’un grau val 1.200 euros menys ara que fa 7 anys i, la de màster, uns 2.000 menys de mitjana”, ha assegurat Aragonès
En el discurs de l’acte d’inauguració del curs 2023-2024 del sistema universitari català, que s’ha celebrat aquest matí a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i on també hi ha assistit el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, el cap de l’Executiu també ha apostat per “abordar el necessari relleu generacional i la millora de les condicions laborals dels docents”.
“Un bon sistema universitari no es pot sostenir a partir de la precarietat dels seus docents i investigadors, per això hem pres i continuem prenent les mesures per revertir aquesta situació”, ha dit el president. Que ha destacat que ara, “es comencen a veure els fruits” del Pla de xoc a favor del relleu generacional i contra la precarització del professorat universitari, “amb la incorporació de 215 nous professors permanents”. A nivell de mesures laborals, Aragonès ha posat en valor que el Govern està “afavorint l’estabilització professional de molts professors i professores”.
“Tot aquest procés d’estabilització tindrà continuïtat, com ho faran l’augment de les inversions en investigació predoctoral”, ha assenyalat, i en aquest sentit ha celebrat el paper que hi jugarà la nova Llei de la Ciència, que “ha de contribuir a enfortir el múscul i l’estabilitat dels investigadors dels centres de recerca i universitats”.
Per últim, el president ha volgut destacar el potencial de les grans infraestructures d’innovació, recerca i coneixement de què disposa Catalunya, que són “actius capdavanters, de referència global i amb un potencial enorme”. “Hem d’enfortir aquest sistema de recerca”, ha reblat, i fer-ho “amb una visió integral” i “invertint en infraestructures estratègiques”.
En la cloenda de l’acte, el cap de l’Executiu ha reivindicat “l’excel·lència del sistema universitari català” que avui és “fort i de qualitat” i esdevé “un agent transformador de canvi”. “Som conscients que queda molta feina per fer, però també és important mirar enrere per adonar-nos del camí que hem recorregut, del canvi de tendència que s’ha produït i de les retallades de la crisi del 2008 que hem deixat enrere”, ha reblat.
Aprofundiment de les polítiques d’equitat
L’inici d’aquest curs universitari 2023-2024, doncs, ve marcat per l’aprofundiment de les polítiques d’equitat en l’accés. En aquest sentit, el Govern ha ampliat les rebaixes en els preus públics universitaris que, aquest pròxim curs, també beneficiaran els estudiants de segones i successives titulacions amb l’eliminació del recàrrec fins ara existent, la qual cosa suposarà un estalvi fins a 600 euros per curs. Així mateix, s’amplia la gratuïtat a les víctimes de violències masclistes fora de l’àmbit de la parella –amb una línia d’ajuts oberta fins el 31 d’octubre– i es posa fi a un greuge comparatiu que es venia produint respecte als estudiants de matrícula d’honor dels cicles formatius que ara també es beneficien de la gratuïtat de la matrícula el primer curs d’universitat, equiparant-se així als de Batxillerat.
Aquestes mesures s’afegeixen a les rebaixes de preus públics aplicades en cursos anteriors. El curs passat es va aplicar per tercer any consecutiu una rebaixa del cost dels estudis a les universitats públiques de Catalunya i, per primera vegada en 10 anys, tots els preus dels graus universitaris i els màsters que habiliten per exercir una professió ja costen menys de 20 euros per crèdit. Així, la universitat costa avui fins a 2.000 euros menys per curs que fa 7 anys. Els estudis de grau s’han rebaixat fins a 1.200 euros i en el cas del màsters, les rebaixes aplicades signifiquen un estalvi de més de 2.200 euros respecte al curs 2016-2017.
La importància de la formació universitària o superior ha quedat aquesta setmana ben palesa amb l’enquesta d’inserció laboral feta per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i que mostrava dades de gairebé de plena ocupació en el cas dels estudiants de grau, amb una taxa de desocupació del 5,5%, i plena per als de màster i doctorat, amb taxes inferiors al 5% (de 4,2% en el cas dels màsters i d’un 1,7% en el cas dels doctorat).
Estabilització del professorat universitari i drets lingüístics
Aquest curs universitari també comença amb les primeres incorporacions de professorat a temps complet contractat gràcies al Pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització a les universitats públiques impulsat pel Govern, mitjançant el Departament de Recerca i Universitats. Ara per ara, quatre de les set universitats públiques que s’han beneficiat dels primers 10 milions d’euros d’aquest pla de xoc ja han contractat 252 nous professors permanents, dels quals 215 s’incorporaran aquest inici de curs. Amb aquestes primeres contractacions, realitzades en poc més de dos mesos, s’assoleix més del 30% del total de places previstes en el pla que té una durada de tres anys.
Altres novetats del curs universitari 2023-2024 que ja s’estan implementant tenen a veure amb el compromís del Govern, juntament amb les universitats, pel que fa a la defensa dels drets lingüístics dels estudiants. Coincidint amb l’inici del curs, el Govern ha impulsat una campanya per conscienciar als estudiants universitaris dels seu drets lingüístics en el marc del Pla d’Enfortiment del Català en el sistema universitari i de recerca. Actualment, totes les universitats catalanes ja tenen habilitades bústies lingüístiques per vehicular queixes o consultes sobre canvis en la llengua de docència que, majoritàriament, van en detriment del català.
Pel que fa al català a la universitat cal destacar també l’excel·lent notícia que es va produir la setmana passada amb la incorporació del català a l’OLS (Online Linguistic Support) del programa de mobilitat Erasmus+. L’anunci fet públic per la Comissió Europea posa fi a un greuge històric envers les universitats dels territoris de llengua catalana i posarà a l’abast dels estudiants de mobilitat Erasmus els recursos lingüístics necessaris perquè puguin iniciar l’aprenentatge de la llengua del país que els acollirà abans d’arribar-hi.
Quant a les polítiques de gènere, les universitats catalanes compten amb un protocol guia actualitzat, elaborat conjuntament pels Departaments de Recerca i Universitats i el d’Igualtat i Feminismes, que és una pauta i una orientació per respondre a casos de violència masclista i assetjament sexual en l’àmbit universitari amb l’objectiu que les víctimes se sentin en tot moment protegides i acompanyades.
Durant la cerimònia, també s’han lliurat els guardons Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària i les mencions Maria Encarna Sanahuja Yll, en l’àmbit de la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.
Dades del curs 2023-2024
En el curs universitari que s’inaugura avui s’impartiran 537 graus i 668 màsters. Pel que fa al nombre d’estudiants es preveu, que una vegada finalitzats els processos de matriculació a graus, màsters i doctorats, el sistema universitari català tingui al voltant dels 300.000 estudiants. Segons les últimes dades consolidades a les 12 universitats de Catalunya, corresponents al curs 2022-2023, el conjunt d’estudiants suma 299.732 persones, de les quals 233.237 estaven matriculades en estudis de grau, 50.330 en estudis de màster, i 16.165 en estudis de Doctorat.
Lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives
En el decurs de l’acte celebrat avui a la Universitat Rovira i Virgili, també s’han entregat les distincions Jaume Vicens Vives, en reconeixement a la qualitat docent universitària, i les mencions M. Encarna Sanahuja Yll, a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.
Els guardonats amb el premi Jaume Vicens Vives han estat, en la categoria de premis individuals, els professors Maria Dolors Grau Vilalta, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Eva Martín Fuentes, de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida (UdL), i Josep Holgado Garcia, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (URV). En la categoria de premis col·lectius s’ha distingit el Grup d’Innovació Docent Anàlisi de Dades en Economia i Empresa (ANDES) del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB); el projecte ‘Repte Experimenta a l’aula: Potenciant les habilitats suaus en un entorn STEAM’, de la Facultat de Química i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV); i el projecte ‘Present@: la normalització del vídeo’, dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Les mencions M. Encarna Sanahuja Yll s’han concedit a Nizaiá Cassián Yde, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a l’assignatura de Dones, treballs i societat, de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB).