Catalunya: Professorat de Secundària, Formació Professional i Mestres d’infantil i primària denuncien irregularitats en el concurs d’oposició del procés d’estabilització de places de funcionari per a interins
Un grup de més de 500 opositors al cos de professors d’ensenyament secundari, professors especialistes de la formació professional i mestres d’infantil i primària consideren que s’han produït irregularitats i injustícies en el concurs d’oposició celebrat durant el mes de juliol de 2023 a tot Catalunya. Els afectats s’han coordinat per denunciar els diferents errors registrats en apartats com els criteris de correcció, possibles conflictes d’interès entre participants i tribunals, la gestió de les reclamacions o la política de protecció de dades.
Es tracta d’un concurs oposició extraordinari, un dels processos d’estabilització que es convoquen amb l’objectiu de reduir la taxa de temporalitat en el conjunt de les administracions públiques, tal com estableix la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En total, es van convocar 14.243 places entre el cos de professors d’ensenyament secundari, professors especialistes de la formació professional i mestres d’infantil i primària.
La prova es dividia en dues parts: una primera part (anònima) que consistia a desenvolupar un tema propi de l’especialitat escollit a l’atzar, amb una part pràctica en algunes especialitats, i una segona part (no anònima) que consistia en la preparació d’una situació d’aprenentatge amb la posterior exposició oral en presència d’un tribunal d’avaluació.
La indignació dels opositors arriba arran de la publicació de les notes provisionals de la fase d’oposició entre el 12 i el 15 de setembre de 2023. Un nombre molt considerable d’aspirants van rebre unes qualificacions amb grans desviacions al que consideren que mereixien tenint en compte la seva feina i dedicació durant la preparació de les proves, i la seva experiència docent. Més enllà de percepcions individuals, els opositors consideren que s’han produït irregularitats objectives i generalitzades en tot el procés, en concret:
- S’han detectat tendències anòmales en les quotes d’aspirants aprovats i suspesos. Per exemple, les quotes globals d’aprovats són aproximadament: 50% a infantil i 60% a primària, valors molt semblants al nombre de places ofertades. Hi ha indicis que els tribunals van rebre directrius concretes per ajustar-se a aquestes quotes.
- S’han detectat diferències molt grans en les quotes d’aprovats i suspesos d’un tribunal a un altre dins de la mateixa especialitat. Suposadament per diferències en els criteris de correcció aplicats entre els diversos tribunals. Això pot haver provocat un greuge comparatiu per als aspirants a les proves, en funció del tribunal assignat.
- En el moment de la convocatòria d’oposicions només es van fer públics els criteris de correcció generals. Es desconeixen les rúbriques i criteris específics de correcció que han acabat aplicant cada un dels tribunals per a avaluar. Algunes d’aquestes rúbriques es van filtrar i van ser compartides a xarxes, fet que podria haver generat un altre greuge comparatiu entre els aspirants presentats a les proves.
- En finalitzar la prova de la primera part, que funciona amb un sistema d’etiquetes i codis per anonimitzar el text escrit pels aspirants, alguns aspirants asseguren que els seus tribunals els van demanar que entreguessin les etiquetes que relacionaven el seu codi amb el seu nom i cognom, permetent així al tribunal conèixer la identitat de l’autor de la prova durant la correcció.
- Cada una de les parts de les proves era no eliminatòria. Ara bé, hi ha tribunals amb un alt percentatge d’aspirants que no superen la primera part (anònima) i obtenen puntuacions extremadament baixes, que contrasten amb puntuacions molt elevades a la segona part (no anònima), per tant, la qualificació final de la majoria d’aspirants que han superat la fase d’oposició depèn principalment de la segona part. Hi ha la sospita que alguns tribunals haurien aprofitat aquest canvi en la normativa per aprovar aspirants a discreció.
- S’han detectat connexions directes entre tribunals i aspirants que han estat avaluats per membres del tribunal que treballen en el mateix centre educatiu que l’aspirant i que possiblement formen part del mateix departament de l’especialitat. Aquest fet genera conflictes d’interès i pot ser causa de prevaricació.
- Les qualificacions de les proves tenen una precisió de fins a 4 xifres decimals per a la majoria d’aspirants. Ara bé, hi ha casos determinats d’aspirants amb qualificacions exactes o amb només una o dues xifres decimals de precisió. Això es pot vincular a què suposadament els tribunals han aplicat diferents criteris de correcció.
- Un cop publicats els resultats provisionals de les proves, més de 8400 aspirants han presentat reclamació per a la revisió de les qualificacions. Aquestes reclamacions les revisa i dona resposta el mateix tribunal que va corregir les proves, quan hauria de ser revisat per tercers (altres tribunals) a causa de les diferències entre criteris d’avaluació.
- La revisió de les proves es fa a distància, de manera no presencial, i sense possibilitat d’una resposta basada en una rúbrica d’avaluació ni la supervisió de la prova escrita per part de l’aspirant amb les pertinents correccions. La manca de transparència d’aquesta part del procés no ofereix les garanties suficients, i es considera que els aspirants no han estat avaluats en igualtat de condicions ni de manera justa.
- Amb aquest concurs no es resol la situació irregular dels docents interins en frau de llei (per aquells que porten més de 3 anys treballats) perquè molts no aconseguiran la plaça de funcionari, malgrat que possiblement quedaran moltes places desertes sense assignar. A més, no s’ha definit què passarà amb aquells docents en situació de frau de llei que quedin fora d’aquests anomenats processos d’estabilització.
- No s’ha aplicat la llei de protecció de dades. Les qualificacions han estat publicades en llistes amb les dades identificatives dels aspirants i d’accés obert.