Revista “Nota d’Economia”: Monogràfic “La transició cap a un model econòmic més net i just” / Apunts d’Anna Monreal

El número 107 de la revista “Nota d’Economia” és un volum monogràfic sobre l’energia i la necessitat d’una transició cap a un nou model energètic més net i just.

L’edita el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.

“Nota d’Economia”, núm. 107 complet … clicar aquí

Presentació de la publicació … clicar aquí

+++

Post d’Anna Monreal al Bloc “Llibres Gencat” (29/setembre/2023):

Nota d’Economia, núm. 107, “La transició cap a un model econòmic més net i just” │ Apunt d’Anna Monreal

La Nota d’Economia és una revista amb una llarga trajectòria. Neix l’any 1983 com un tríptic mensual sobre conjuntura catalana que s’acompanya d’un article publicat en una separata. L’any 1986 augmenta de volum i se n’espaia la periodicitat. Actualment, és una publicació que té l’objectiu de potenciar l’anàlisi i la reflexió sobre temes rellevants i d’actualitat per a l’economia catalana i el sector públic, com ara:

-anàlisis estructurals i conjunturals,

-estudis sectorials i territorials, indicadors estadístics,

-inversions públiques,

-finançament autonòmic,

-fons europeus,

-pressupostos de la Generalitat i d’altres administracions públiques, etc.

Pel que fa a la difusió, si bé en una primera etapa Nota d’Economia es publicava només en paper, entre els anys 2000 i 2012 aquest suport va conviure amb l’electrònic. En l’actualitat, seguint les recomanacions del Consell Editorial de la Generalitat, només es publica en format electrònic.

El darrer número de la revista es va publicar el març del 2023 i es va dedicar a l’energia i a la transició cap a un nou model energètic més net i més just. L’objectiu del número 107 de la Nota d’Economia va ser contribuir al debat informat sobre quins elements calen per fer la transició energètica a Catalunya i assolir els objectius climàtics, així com els riscos i costos associats. Els articles han estat escrits per experts reconeguts en la matèria.

El primer article exposava la visió de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), sintetitzada en la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó del 2050 (PROENCAT). Aquesta eina permet valorar els possibles escenaris futurs del sistema energètic català, en un context europeu que fixa objectius cada vegada més exigents en matèria d’energia i clima. El segon exercici de prospectiva prové del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, qui preveu que l’any 2050 es pugui electrificar el 60% del transport, el 40% de la indústria, i el 70% del sector serveis i domèstic.

La transició energètica també té implicacions geopolítiques que s’aborden en un dels articles. Els combustibles fòssils han tingut un paper clau en el desenvolupament dels darrers segles. És cabdal entendre quins reptes implica l’escalfament global per a aquests combustibles i com s’està transformant la indústria del gas i el petroli per afrontar la nova realitat. D’altra banda, les energies renovables són peces clau de la transició energètica. Entre elles destaquen l’eòlica i la solar, que s’analitzen en diversos articles de la revista. Pel que fa a l’eòlica, és una energia en la qual Catalunya va ser pionera, però actualment el seu desplegament és més lent del que seria desitjat i només es disposa d’un 5,5% dels 23.136 MW d’energia eòlica que la PROENCAT 2050 estima per l’any 2050. Quant a l’energia fotovoltaica, si es tenen en compte els MW instal·lats a finals de 2022, Catalunya se situava a la cua de les comunitats autònomes, si bé l’autoconsum està creixent de manera important i ja se n’han superat les 60.000 instal·lacions. Si bé l’energia eòlica i la fotovoltaica són els pilars de la transició energètica, alguns experts apunten que sense l’energia nuclear la transició energètica no serà factible, i per això la revista inclou un article sobre aquest tipus d’energia.

Per acabar amb el primer bloc de la revista, centrat en com ha de ser el nou model energètic, també s’analitza l’impacte del fort augment del preu de l’energia sobre l’economia catalana (en particular, la indústria electrointensiva, com ara la siderúrgia, la química, el paper, el vidre, el ciment, la ceràmica i el tèxtil d’aigua) i quins han estat els efectes del topall del gas en els preus elèctrics introduït el 2022 i conegut com a excepció ibèrica. Segons els experts consultats, el topall del gas va reduir la factura mitjana dels consumidors amb PVPC en un 24% entre la data d’entrada en vigor de la mesura i el 31 d’agost del 2022 respecte al que haurien pagat sense aquest topall.

El segon bloc de la Nota d’Economia, dedicat a la fiscalitat, el finançament i els costos de la transició, comença abordant com la fiscalitat energètico-ambiental pot ajudar a abordar els grans reptes causats pel sector energètic, ja que els impostos tenen el potencial per afectar la demanda, és a dir, modificar comportaments i promoure entre consumidors i productors alternatives netes. Més enllà de l’efecte dissuasiu dels impostos, també ajudaran a finançar una part de la inversió necessària. A Catalunya, la inversió necessària en fonts renovables que permetria el compliment dels compromisos climàtics de cara al 2030 i 2050 està quantificada per la Cambra de Comerç de Barcelona en 59.024 milions d’euros entre 2022-2050, és a dir, un 0,67% del PIB (en mitjana) cada any fins al 2050 per aconseguir un sistema elèctric 100% renovable. Només una petita part d’aquestes inversions es podran cobrir amb fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) europeu i és important que aquesta injecció pública es complementi amb inversió privada (no que la substitueixin).

Vivim una situació d’emergència climàtica i de crisi energètica que ofereix l’oportunitat d’actuar en el curt termini sense demorar més la descarbonització de l’economia. Aquesta situació, però, té importants implicacions redistributives. A finals del 2021, la factura energètica va suposar el 19,5% de la renda total disponible per a les llars més pobres (un 40% més que a finals del 2020). La pujada dels preus dels productes energètics el 2021, i especialment el 2022, ha agreujat la situació de moltes llars que ja patien una situació de pobresa energètica. Entendre i quantificar aquest fenomen és cabdal per dissenyar polítiques per fer-hi front.

El darrer bloc de la revista, dedicat a les experiències pràctiques, inclou una aportació que examina com està posicionada Catalunya per liderar la mobilitat elèctrica en aquest context de reptes complexos. El sector del transport és l’únic on les emissions de GEH han augmentat les darreres dècades (+33,5% entre el 1990 i el 2019). És el sector amb més pes en les emissions globals de GEH el 2020 (27%) i a Catalunya representa prop del 45% de l’energia final consumida. Una altra aportació de la revista exposa el paper de l’hidrogen en la transició energètica a Catalunya. Posar en marxa el full de ruta per desplegar la cadena de valor de les tecnologies de l’hidrogen (electrolitzadors, piles de combustibles, etc.) requereix una inversió, en una primera fase, de 7.500 milions d’euros. Finalment, en dos treballs s’aborda l’oportunitat i el repte que suposen les comunitats energètiques, una eina que permetrà als consumidors d’energia passar a ser actors proactius que consumeixen i produeixen energia, i, per tant, el sistema energètic resultant serà molt més descentralitzat i democràtic que l’actual.

Anna Monreal
Responsable de l’anàlisi de sectors econòmics de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica