Carme Miró Directora de SONOGRAMA MAGAZINE ens ha escrit l’article: “Llibres de música en català”
Llibres de música en català
La carència de llibres sobre les diverses branques de la disciplina musical – història, assajos, diccionaris, biografies, mètodes d’aprenentatge, estudis d’interpretació, memòries, monografies, i podríem fer una llista força llarga- és un dels problemes (força invisible) que tenim els lectors.
Al nostre país i en la nostra llengua no tenim editors que publiquin regularment llibres sobre compositors o anàlisis musicals, correspondències entre músics, revisions historiades sobre instruments, sonadors i cantants, o obres escrites per músics com Wagner o Berlioz. Només tenim editorials especialitzades en contingut tècnic; publiquen partitures i llibres pedagògics, i alguna biografia. Des d’aquí agraïm la seva tasca ingrata en molts moments, perquè han de lluitar contra les còpies (i fotocòpies) no autoritzades. És fàcil d’entendre els seus enuigs particulars. Cap copet a l’esquena a aquests editors, sinó la nostra franca solidaritat i la nostra comprensió, del tot indefugible.
Però tornem al tema: la nostra biblioteca musical en català té escassos llibres representatius. Això té conseqüències previsibles, com la poca atenció lectora als temes de música. La més preocupant és que, de tant en tant, des del món intel·lectual es parli de música sense referents (en algun cas, ni tan sols musicals) en llengua catalana, amb la qual cosa creix la confusió amb què ja estem familiaritzats. I no només això: també es crea una enorme estranyesa en tot el que té a veure amb la música com a font de coneixement. Perquè s’afavoreix l’entreteniment.
El criteri econòmic (que pesa molt) i aquesta absurda moda de banalitzar el pensament musical només acondueix cap a l’infantilisme, i això ha dut a una regressió de la lectura (i cultura) reflexiva. Massa sovint ens trobem amb comentaris musicals als mitjans en llengua catalana —incloent-hi la ràdio i la televisió (dites catalanes)— amb algun error i amb no pocs comentaris d’escàs mèrit.
Davant d’aquest panorama, és evident que no surt a compte editar llibres de pensament musical en català, perquè, com que no se n’editen, tampoc no hi ha lectors. Tant el col·lectiu musical com els seus ens precaris són dirigits per persones que no tenen present la necessitat de fomentar una biblioteca musical catalana, perquè, en el fons, ja ni tenen present la mateixa llengua. Els responsables de les institucions culturals de Catalunya no han fomentat la lectura d’obres de pensament musical, i això ha portat a una concepció simplista de la música, i al mateix temps, a una visió trivial de la literatura musical, de la qual s’han degradat els contrastos, els matisos i els detalls.
Sense fer jocs de paraules: no tenim llibres perquè no hi ha «mercat», però som molts els lectors que voldríem llegir l’autobiografia de Wagner o potser la correspondència entre els germans Mendelssohn en cata
Ens preguntem si els polítics revertiran mai aquesta situació anòmala…
Carme Miró
Directora de SONOGRAMA MAGAZINE
