EDITORIAL: Palestina i Israel
El conflicte de Palestina i Israel també està afectant les comunitats escolars i universitàries de les dues nacions.
Amb l’atac de Hamàs que nosaltres condemnem totalment i amb la “represàlia” israeliana en marxa, avui s’estan produint autèntiques barbaritats, contra la població de Palestina.
La resposta d’Israel ja no és contra Hamàs, sinó que s’està castigant a tota la població civil de Gaza.
I tot i les nostres simpaties com a premsa universitària i escolar independent per Israel, pels jueus, amb contactes constants amb grups de professors i estudiants de diferents universitats israelianes, no podem restar en silenci del càstig col·lectiu que s’està infligint a Gaza.
Ni tots els palestins son Hamàs, com ni tots els israelites son uns feixistes de dretes i racistes com és el govern actual israelita.
Hi ha bona i democràtica gent a ambdós bàndols i LO CAMPUS DIARI ens alineem amb aquells que vulguin la pau i el reconeixement dels dos pobles.
Ara d’entrada cal un alto el foc immediat que salvi les vides dels habitants de Gaza i restableixi el flux d’ajuda humanitària de què depèn la supervivència de la població.
Demanem el cessament immediat del vessament indiscriminat de sang i dels atacs massius contra Gaza que Israel duu a terme des de fa dues setmanes. Milers de persones han mort i han resultat ferides. S’han destruït els hospitals, universitats, escoles entre altres instal·lacions i habitatges civils. Avui, cap lloc és segur a Gaza.
A més el setge imposat pel govern israelià, que inclou la retenció d’aliments, aigua, combustible i electricitat, és inconcebible. És un càstig col·lectiu, prohibit pel dret internacional humanitari i pot constituir un crim de guerra. Èticament és insostenible.
I sí lector, nosaltres ho podem denunciar perquè no podem mirar, ni digerir, la massacre de tot un poble com el Palestí.
Però hi ha companys universitaris d’Israel que no poden exposar en públic el seu desacord de què està fent el seu govern. La llibertat d’expressió a Israel és víctima de la guerra de Gaza.
A Israel s’han prohibit les manifestacions contra la guerra, s’han expedientat estudiants, s’han expulsat treballadors i s’han processat més d’un centenar persones per penjar missatges de solidaritat amb els civils de Gaza.
En quinze dies almenys 80 estudiants han estat expedientats en universitats, 50 treballadors expulsats de diferents feines i 110 persones han estat detingudes.
Aquesta voràgine de crueltat directa als palestins i d’empetitir la llibertat als israelites, s’ha de parar, i per això cal entendre el problema.
Ens fem nostres les paraules del secretari general de les Nacions Unides Antonio Guterres que va dir en una sessió del Consell de Seguretat de l’ONU en què, a més de condemnar l’atac de Hamàs contra la població israeliana del 7 d’octubre passat que va deixar més de 1.400 morts, va assenyalar que les accions del grup militant palestí no van passar “del no-res”, sinó després que els palestins hagin estat “sotmesos a 56 anys d’ocupació asfixiant”.
I si avui cap ciutadà a Israel no es pot manifestar, ni reunir-se, ni escriure per criticar la invasió és perquè el fonamentalisme d’extrema dreta està incrustat en les institucions israelianes i Israel és molt més, és un poble decent que ha patit molt també i no necessita ni assassinats selectius, ni revenges, ni setges, ni “salvar-se” oprimint.
Estem amb Israel i estem amb Palestina i no estem amb el terrorisme d’Estat, ni amb el terrorisme suposadament “d’alliberament”.
