El CSIC i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya s’uneixen per desenvolupar una tecnologia que produeix neu de forma més sostenible
Desenvolupada per l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) del CSIC i TechnoAlpin, està basada en una patent del CSIC i permetrà produir neu de manera més sostenible, amb menys aigua i menys energia.
Ara, la viabilitat de la nova tecnologia es posarà a prova en un projecte de tres anys, coordinat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ofereix les instal·lacions en pistes d’esquí i personal tècnic.
Gràcies a la subvenció provinent de fons Next Generation EU atorgada per l’Agencia Estatal de Investigación, un projecte conjunt entre l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona del CSIC (ICMAB-CSIC), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) -empresa pública que gestiona sis estacions d’esquí als Pirineus catalans- i la col·laboració de TechnoAlpin -empresa líder en tecnologia d’innivació, estudia l’aplicació d’una nova tecnologia per produir neu de manera sostenible, amb menys aigua i menys energia.
La tecnologia ha estat desenvolupada per l’equip del Dr. Albert Verdaguer i TechnoAlpin. Segons els resultats de laboratori, el nou desenvolupament pot obtenir un volum de neu igual o superior a la tecnologia convencional amb menys aigua i energia i una neu molt semblant a la natural.
Al contrari que la tecnologia actual, que utilitza exclusivament aigua com a matèria primera per crear neu, la nova tecnologia simula el procés natural de mineralització de l’aigua i el reprodueix a petita escala. I és que a l’atmosfera no només hi ha gotes d’aigua, sinó també partícules en suspensió (de sal del mar, de minerals, pol·len…) sobre les quals es condensa l’aigua per donar lloc als núvols i a la neu.
La nova tecnologia imita aquest procés natural utilitzant minerals del grup dels feldespats, que són innocus per al medi ambient i són un recurs natural abundant a la Terra. Se sap també que són una de les partícules principals de l’atmosfera, que interactuen amb els núvols i indueixen la precipitació.
Experimentació en totes les situacions reals possibles
No obstant els resultats positius de laboratori, ara cal posar a prova la tecnologia a més escala. Per això, s’ha iniciat una col·laboració tripartita entre ICMAB-CSIC, FGC i TechnoAlpin. El projecte de tres anys estarà coordinat per FGC, que ofereix la seva experiència en anys d’innivació, instal·lacions de pistes d’esquí i personal tècnic, per posar a prova la viabilitat d’aquesta tecnologia.
També col·laboren la Dra. Maite Garcia Vallès de la Facultat de Ciències de la Terra i la Dra. Núria Roca Pascual de la Facultat de Biologia, ambdues de la Universitat de Barcelona (UB), que analitzaran les partícules de la neu per caracteritzar els minerals presents i les terres de les zones d’assaig per poder confirmar que no alteren el medi natural.
El projecte estudiarà l’ús de la nova tecnologia en totes les situacions reals possibles per determinar-ne la viabilitat i els beneficis en termes d’estalvi energètic, d’aigua i de capacitat d’innivació, i s’ha dissenyat per obtenir els màxims resultats universals, amb proves a diferents localitzacions.
L’objectiu és obtenir una tecnologia que es pugui utilitzar a qualsevol estació d’esquí, tant a Espanya com a l’estranger. Totes les proves es faran a zones tancades al públic, per tant, no afectaran les pistes d’esquí habituals.
Servei necessari per a un context canviant
Es preveu que Espanya, i en general tots els països mediterranis, patiran importants augments de la temperatura les properes dècades a causa de l’escalfament global, i que les pluges i nevades seran més erràtiques, alternant períodes de fortes precipitacions i de sequera.
Les estacions d´esquí de muntanya són una realitat estesa als Pirineus; fixen població i generen oportunitats d’ocupació directa i indirecta, actuant com a motors econòmics que afegeixen valor al territori. En aquesta regió, però, s’ha previst un augment d’almenys 1,6 °C d’aquí al 2050.
Tot i que no s’esperen grans disminucions en les nevades, aquestes sí que seran cada vegada més erràtiques i irregulars, de manera que les estacions dependran cada cop més dels sistemes de producció de neu per assegurar la temporada. Però l’augment de temperatures dificultarà la producció de neu mitjançant la tecnologia actual, reduint notablement les hores durant la temporada en què les condicions meteorològiques són òptimes per produir neu amb un cost energètic mínim. El principal repte és, doncs, aconseguir reduir els costos energètics i ampliar les condicions meteorològiques en què es pot produir neu de manera òptima. A més, la nova tecnologia aconsegueix un consum d’aigua menor per al mateix volum de neu ja que la neu es forma seguint un procés més semblant al natural.
Aquest tipus de tecnologia no sols augmentaria la resiliència de zones de muntanya als efectes econòmics de l’escalfament global, sinó que també podria ser respectuosa amb el medi ambient, ja que podria ajudar a preservar-lo.
