Dos estudis de “Save the Children” que cal llegir: “Per una justícia a l’altura de la infància” i “Online grooming”
Save the Children presenta una anàlisi de sentències judicials de casos recents d’online grooming contra la infància arreu de l’Estat
Les nenes representen un 57,4% del total de víctimes, mentre que els nens ho són en el 42,6% dels casos, un percentatge superior a quan es tracta d’abusos físics
Save the Children recorda la necessitat de comptar amb una justícia especialitzada que garanteixi els drets de les víctimes infantils de qualsevol tipus de violència com són els abusos sexuals a través d’internet
En gairebé de la meitat dels casos d’abusos sexuals contra la infància a través d’internet l’agressor és una persona desconeguda, i el 95,1% dels abusadors no tenen antecedents penals de cap mena. Són dades de l’últim informe de Save the Children Per una justícia a l’altura de la infància, on s’analitzen prop de 400 sentències judicials de casos d’aquesta mena de violència arreu de l’Estat, de les quals 33 són específiques d’online grooming o abús sexual a través d’internet.
Save the Children recorda que, en els últims anys, les diferents formes de violència han trobat un canal diferent pel qual exercir-se, com és internet. Els nens i nenes comencen cada vegada més d’hora a relacionar-se a través de la xarxa. L’edat de primer accés se situa ja en els 7 anys i internet és utilitzat pel 95,1% dels nens i nenes d’entre 10 i 15 anys.
Segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior, el 2022 es van presentar 954 denúncies per delictes sexuals a través de la xarxa que tenien com a víctima a un nen, nena o adolescent arreu de l’Estat. A més, les denúncies que tenen com a víctima la infància i adolescència representen el 84% del total d’aquesta mena de delictes.
A Catalunya, el 2022 es van presentar 72 denúncies per delictes cibernètics contra la llibertat sexual que tenien com a víctimes menors d’edat, 48 de les quals a nenes i adolescents, segons dades dels Mossos d’Esquadra.
“Aquestes xifres mostren que els nens i nenes són un col·lectiu especialment vulnerable enfront de la violència a través d’internet. En el cas de l’online grooming cal recordar que l’abusador es va guanyant a poc a poc la seva confiança per involucrar-los en una activitat sexual, que pot ser des de parlar de sexe i obtenir fotos o vídeos fins a mantenir una trobada sexual”, assenyala Ona Lorda Roure, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya.
En l’online grooming, les nenes representen un 57,4% del total de víctimes, mentre que els nens són víctimes en el 42,6% dels casos. Aquestes xifres contrasten amb les de l’abús sexual físic, on 8 de cada 10 víctimes són nenes. A més, també augmenta l’edat a la qual comencen a produir-se els abusos, passant d’11 anys en l’abús físic als 13 anys en l’online grooming.
Save the Children mostra també la seva preocupació pel temps de durada dels processos judicials. En el període analitzat, el 67% dels processos van durar entre dos i tres anys. Referent a les proves en els judicis, destaquen les documentals, testificals i/o pericials en gairebé 6 de cada 10 casos.
Cintia Espasa, tècnica d’Acció Social de Save the Children, explica com es va descobrir un cas d’online grooming que va tenir com a víctimes a dos nens de 14 i 15 anys que participaven als programes de l’organització a València: “Vam detectar que un suposat amic dels nens, després d’estar temps parlant amb ells i guanyant-se la seva confiança, els va començar a oferir diners a canvi de fotografies i vídeos de contingut sexual a través d’una xarxa social. Ells, a més, deien que mai l’havien vist en persona. Vam activar els nostres protocols i, després de la denúncia a la policia, vam descobrir que era un home adult que havia abusat ja de més nens i nenes a través d’internet. Podem dir que gràcies a la tasca de Save the Children aquesta persona ja no podrà abusar de més infants”.
Una justícia a l’altura de la infància
Save the Children recorda que, tal com indica la Llei orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència enfront de la Violència (LOPIVI) aprovada fa ara dos anys, és necessari que el govern espanyol desenvolupi una legislació específica que marqui el camí per a aquesta justícia especialitzada que pugui garantir els drets dels nens i nenes que han estat víctimes de qualsevol classe de violència, com és l’online grooming.
Això ha de concretar-se en les següents mesures:
-Implantació de jutjats especialitzats en atenció a la infància víctima de violència
-Creació d’una Fiscalia específica de violència contra la infància, que participi en tots els processos on hi hagi un nen o nena víctima
-Formació inicial i constant de tots els operadors jurídics
-L’assistència jurídica a les víctimes, acompanyant-les des de l’inici fins al final del procés i assegurant la seva gratuïtat en els casos que marca la llei.
“A més, és fonamental un ús segur i responsable d’internet per part dels nens i les nenes. Per la seva seguretat, hem de dotar-los d’eines suficients per prevenir aquest tipus de situacions i ajudar-los a identificar aquelles en les quals puguin estar en risc”, afegeix Lorda.
Barnahus, Casa dels infants
La Barnahus (Casa dels infants en islandès), és un model d’atenció integral on totes les institucions que intervenen en un cas d’abús sexual infantil es coordinen i treballen sota el mateix sostre per evitar la victimització secundària.
El Govern de la Generalitat va posar en marxa l’any 2020 la primera Casa dels Infants de Catalunya i d’arreu de l’Estat a Tarragona. Des de llavors està desplegant l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència i per tal de prestar una atenció correcta arreu del territori s’implementaran dotze unitats integrades més.
“La justícia especialitzada i la Barnahus són models perfectament compatibles que han d’integrar-se i que formen part d’un mateix paraigües: l’atenció especialitzada i multidisciplinària a les víctimes de violència contra la infància”, assenyala Lorda.
Des de l’obertura de la primera Barnahus el 2020 a Tarragona, d’altes territoris arreu de l’Estat com Andalusia, Euskadi, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Illes Balears o Navarra estan seguint el mateix camí. A més, el projecte conjunt de la Unió Europea i el Consell d’Europa sobre la Barnahus a Espanya per als anys 2022 a 2024 -desenvolupat en estreta col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030-, té com a objectiu millorar el marc legislatiu i de polítiques públiques per a introduir aquest model en els diferents territoris.
Recomanacions en clau catalana
Tenint en compte els esforços que s’han fet a Catalunya per protegir els nens i nenes de la violència sexual, caldria centrar-se en:
-Augmentar els recursos professionals dels equips tècnics de justícia perquè puguin atendre amb qualitat l’increment de casos de violència sexual infantil per la futura creació de jutjats especialitzats.
-Fomentar la creació de torns d’ofici especialitzats en infants víctimes als Col·legis d’Advocacia i establir una formació inicial bàsica i una altra continuada per als advocats del torn especialitzat.
-Assegurar proves preconstituïdes de qualitat, comptant amb un/a tècnic especialitzat/ a en l’equip d’enregistrament. Elaborar, també, directrius perquè els equips psicosocials dels jutjats i de l’Institut de Medicina Legal i de Ciències Forenses puguin acudir a la Barnahus per realitzar la prova preconstituïda.
Estudi: Per una justícia a l’altura de la infància … clicar aquí
Estudi: “Online grooming”… clicar aquí