OPINIÓ al voltant de la COP28: “Com afrontar la crisi climàtica sense crear una crisi social”

A Dubai, per primera vegada en la història de la COP, els membres de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, discutiran un programa de treball de transició justa. Però, què vol dir realment “transició justa”?

El 2023 està en camí de ser l’any més calorós mai registrat. L’augment de les sequeres, els incendis forestals i les inundacions són una prova més de l’acceleració del canvi climàtic.

Malgrat l’evidència clara d’una crisi climàtica, els països no estan en camí d’assolir l’objectiu de l’ONU d’1,5 °C. Quan la COP28 s’obri a Dubai, milions de persones demanaran als líders mundials que prenguin decisions valentes per salvar el nostre planeta i assegurar la vida de les generacions actuals i futures.

A tot el món, els treballadors i les famílies estan a la primera línia del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació.

Les persones es veuen afectades no només pel canvi climàtic sinó també pels impactes de l’acció climàtica. La transició verda requereix reestructurar les economies i canvis radicals en alguns sectors per passar a la neutralitat de carboni. Si no es dissenyen i s’apliquen adequadament, les polítiques de mitigació i adaptació podrien augmentar significativament les desigualtats, dins i entre països.

La investigació de l’OCDE mostra que els impactes de la degradació ambiental es concentren entre els grups vulnerables i les llars. La desigualtat d’ingressos ja va ser el seu màxim històric als països de l’OCDE el 2017 i s’ha ampliat durant la pandèmia de COVID amb un augment dels beneficis més ràpid que els salaris. La desigualtat està posant una forta tensió social i política a molts països i el canvi climàtic corre el risc d’empitjorar-ho. L’acció climàtica ha de ser justa i garantir una distribució justa dels costos i beneficis de la transició verda és la millor manera d’aconseguir el suport popular necessari per a l’acció climàtica.

A Dubai, per primera vegada en la història de la COP, els membres de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, CMNUCC, discutiran un programa de treball de transició justa. La importància de garantir una “transició justa” ara és àmpliament reconeguda. El terme s’utilitza en un nombre creixent d’iniciatives mundials d’alt perfil, com ara les associacions de transició energètica justa i l’Accelerador global de l’ONU per a l’ocupació i la protecció social per a transicions justes. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), assegura que una transició justa es trobava en el 38% de les contribucions determinades a nivell nacional (NDC) i en el 56% de les estratègies a llarg termini per complir amb els objectius de l’Acord de París.

Però, què vol dir realment “transició justa”? Els sindicats donen suport a la definició del Preàmbul de l’Acord de París que fa referència a “una transició justa de la mà d’obra i la creació de treball digne i llocs de treball de qualitat”.

Moltes investigacions van trobar que la transició verda podria donar lloc a una creació neta de llocs de treball. Només en el sector energètic, l’any 2030 es podrien crear 14 milions de nous llocs de treball en energia neta, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE).

Però els nous llocs de treball energètics no sempre estaran al mateix lloc (passant de les regions mineres de carbó a zones més adequades per a la producció d’energia renovable) i no requeriran les mateixes habilitats que els llocs de treball que substitueixen. Hi ha preocupacions per la qualitat dels llocs de treball que es crearan, pel que fa als salaris, les condicions laborals, la protecció de l’ocupació i l’accés a la formació i la protecció social. La Llei de reducció de la inflació (IRA) dels EUA ofereix un bon exemple de com les polítiques industrials poden incloure la condicionalitat social per ajudar a assegurar el desenvolupament d’energia neta i la creació d’ocupació digne.

Les Directrius de l’OIT per a una transició justa van ser reafirmades recentment pels seus 187 estats membres. Aquest text subratlla que una transició justa ha d’assegurar el futur i els mitjans de vida dels treballadors i les seves comunitats durant la transició i garantir els drets fonamentals dels treballadors, l’accés a la protecció social, les oportunitats de formació i la seguretat laboral per a tots els treballadors afectats per l’escalfament global i les polítiques de canvi climàtic.

També demostra que una transició justa no és només un conjunt de polítiques sinó també un procés que implica els treballadors. Els plans de transició s’han d’acordar mitjançant la negociació col·lectiva i facilitar-los mitjançant el diàleg social entre sindicats, empresaris i governs, a tots els nivells.

La negociació col·lectiva pot avançar en la transició verda, adaptant els processos de treball, anticipant els ajustos esperats de la política climàtica, ajudant a dissenyar respostes polítiques adequades i fomentant la innovació i el desenvolupament d’habilitats.

És un instrument clau per adaptar-se al canvi climàtic, garantint la salut i seguretat dels treballadors i alhora assegurant l’activitat econòmica. El conveni col·lectiu del sector de la construcció a Alemanya, per exemple, preveu que les hores no treballades entre abril i novembre a causa de les condicions meteorològiques, inclosa la calor extrema, es poden compensar dins dels quaranta dies laborables següents amb un recàrrec del 12,5 per cent.

La negociació col·lectiva i el diàleg social també són eines essencials per dissenyar i implementar polítiques de mitigació adequades. Això inclou els acords d’empresa o s nivell electoral com els adoptats a Espanya i Itàlia per eliminar gradualment les indústries de combustibles fòssils.

La Canada Sustainable Jobs Act (juny de 2023) estableix el Sustainable Jobs Partnership Council (CLC) amb la participació de sindicats, i ofereix un bon exemple recent, com ho fa la Just Transition Commission a Escòcia, establerta pel Parlament escocès l’abril de 2022.

Més enllà de les polítiques del mercat laboral, una transició veritablement justa també requerirà una distribució justa del cost de les polítiques ambientals que incloguin polítiques basades en els preus, com ara la fixació de preus del carboni. El Fòrum inclusiu de l’OCDE sobre els enfocaments de mitigació del carboni (IFCMA) pot contribuir a aquest objectiu.

En confiar en l’experiència de les seves diferents direccions a través del Projecte Horitzontal Net Zero +, l’OCDE està ben posicionada per desenvolupar recomanacions de polítiques transversals sobre com assegurar-se que els costos i els beneficis es distribueixen adequadament dins dels països i entre països, fins i tot mitjançant la fiscalitat. i polítiques de desenvolupament. També seria útil garantir el compliment de les normes laborals i mediambientals per part de les empreses multinacionals i una millor integració dels principis d’una transició justa en una conducta empresarial responsable.

En definitiva, la crisi climàtica es pot fer front sense crear una crisi social i política assegurant una transició socialment justa basada en quatre pilars: la creació de llocs de treball de qualitat i treball digne, la protecció social universal, la negociació col·lectiva i el diàleg social i una distribució justa. dels costos i beneficis de l’acció climàtica.

Verònica Nilsson / Secretaria General del Trade Union Advisory Committee (TUAC) de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).