IDAEA- CSIC / ISGlobal: Una metodologia d’alta resolució permet quantificar els micro i nanoplàstic en aigua

La tècnica, desenvolupada per l’IDAEA-CSIC, quantifica la massa total de partícules de manera robusta, la qual cosa suposa un avanç en l’avaluació de l’exposició humana

Les quantitats detectades en aigües embotellades i en aigua d’aixeta són similars, però varia el tipus de polímer plàstic

Actualment, existeix una preocupació creixent per l’impacte que tenen els micro i nanoplàstics en la salut humana. La complexitat dels materials, la seva petita grandària i els límits en la metodologia fan que la seva anàlisi i, per tant, la seva regulació, estiguin limitades. Un nou estudi liderat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació “La Caixa”, ha desenvolupat una metodologia d’alta resolució que permet mesurar la quantitat de micro i nanoplàstics en aigua embotellada en plàstic. S’han quantificat partícules plàstiques extremadament petites, entre els 0,7 i els 20 micròmetres (µm), així com els additius químics alliberats a l’aigua. Els resultats mostren una concentració mitjana de 358 nanograms de micro i nanoplàstics per litre d’aigua, una quantitat comparable a l’obtinguda en l’aigua d’aixeta que es va trobar en un estudi previ realitzat pel mateix grup.

“La major part dels estudis quantifiquen els micro i nanoplàstics com a nombre de partícules en un volum determinat”, declara Marinella Farré, investigadora de l’IDAEA- CSIC i autora del treball. La metodologia del present estudi, basada en cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses d’alta resolució, permet quantificar-les per unitats de massa. “Aquest mètode és un gran avanç, ja que podem quantificar partícules de diferents formes i de grandàries extremadament petites, la qual cosa no succeeix amb altres tècniques”, aclareix.

L’equip va analitzar 280 mostres d’aigua de 20 marques comercials d’aigua embotellada, considerant ampolles de 1,5L i 0,5L. Considerant que un adult beu 2 litres d’aigua al dia, les autores estimen una ingesta de 262 micrograms de partícules plàstiques a l’any. “L’Agència de Seguretat Alimentària Europea no estableix cap límit sobre la quantitat màxima segura d’ingesta de micro i nanoplàstics. No obstant això, la nostra metodologia és clau perquè les futures directives estableixin aquest límit tenint en compte la massa del polímer, i no el nombre de partícules”, informa la investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora de l’estudi Marta Llorca.

Comparant els resultats d’aquest estudi amb un altre previ del mateix grup que analitzava l’aigua d’aixeta de Barcelona, la concentració de micro i nanoplàstics és similar. “La principal diferència que trobem és el tipus de polímer: a l’aigua d’aixeta hi trobem més polietilè (PE) i polipropilè (PP), mentre que a l’aigua embotellada hi hem detectat majoritàriament polipropilè tereftalat (PET), encara que també polietilè”, indica Cristina Villanueva, investigadora de l’ISGlobal i autora de l’estudi. “No obstant això, no podem passar per alt l’enorme impacte mitjà ambiental que causa l’aigua embotellada, sobretot per la immensa producció de residus plàstics, remarca Llorca.

El treball també ha detectat 28 additius plàstics en les mostres d’aigua embotellada. Aquests compostos químics són majoritàriament estabilitzants i plastificants que s’afegeixen al polímer plàstic principal per a donar-li major resistència, duresa o flexibilitat. No obstant això, aquests poden migrar del mateix plàstic a l’aigua i a més tenen una elevada toxicitat per a les cèl·lules. “El nostre estudi de toxicitat va mostrar que tres tipus de plastificants presentaven un major risc per a la salut humana i, per tant, haurien de ser considerats en les anàlisis de risc per als consumidors”, conclou Farré.

+++

Albert Vega-Herrera, Maria Garcia-Torné, Xavier Borrell-Diaz, Esteban Abad, Marta Llorca, Cristina M. Villanueva, Marinella Farré. Exposure to micro(nano)plastics polymers in water stored in single-use plastic bottles. Chemosphere (2023): doi.org/10.1016/j.chemosphere.2023.140106.

Albert Vega-Herrera, Marta Llorca, Xavier Borrell-Diaz, Paula E. Redondo-Hasselerharm, Esteban Abad, Cristina M. Villanueva, Marinella Farré. Polymers of micro(nano) plastic in household tap water of the Barcelona Metropolitan Area. Water Research (2022): doi.org/10.1016/j.watres.2022.118645