OPINIÓ: “Nosce te ipsum”. Coneix-te a tu mateix
Tot llegint el llibre Lletres que parlen: Viatge als orígens del català, del Dr. Jesús Alturo i la Dra. Tània Alaix, ens vam preguntar: quin és el nostre origen lingüístic? La llengua ens defineix com som? Quan va néixer la nostra llengua? Necessitats com estem de referents lingüístics i musicals en català, hem après amb l’aventura paleogràfica que ens proposen aquests dos magnífics professors que se’ns ha fet essencial fer servir aquesta preciosa frase llatina: Nosce te ipsum.
Els paleògrafs nostrats, Alturo i Alaix, han documentat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle quart (els primers batecs del català) en els textos de sant Pacià, escriptor i bisbe de Barcelona (360-390). Han estudiat milers de documents redactats al Principat, des de la romanització fins a l’edat mitjana, i han detectat —això és molt important— les primeres paraules protocatalanes dels textos llatins.
No és banal recordar l’íntima relació entre els sistemes sil·làbics, consonàntics i alfabètics, i la notació musical; en definitiva, entre la llengua i la música.
La recerca apassionada del Dr. Jesús Alturo i la Dra. Tània Alaix ens inspira, ens interpel·la, ens fascina i desperta associacions que obren la possibilitat de reescriure la llengua del passat, la seva música.
Potser també convé advertir que, per mitjà de la paleografia musical, els músics compartim amb els lingüistes els amanuenses, els copistes, els còdexs, les edicions i, per damunt de tot, l’amor pel coneixement.
Volem destacar algunes de les troballes des del punt de vista històric i filològic que es posen de manifest en aquest magnífic assaig que no podem deixar de recomanar. En una societat àgrafa i sense lectors, les primeres manifestacions escrites en català apareixen en el període de l’anomenada proto-Catalunya.
I encara més. Alturo i Alaix han proporcionat noves datacions de la majoria dels primers textos catalans, com ara les Homilies d’Organyà, a més dels nous que han aportat; han establert que el Llibre dels jutges —que es conserva a l’Arxiu del Bisbat d’Urgell— és el primer text íntegre en català (datat entre 1066 i 1084), i han fet una llista dels primers escriptors que escrigueren en la nostra llengua. Tenim molt present la primera dona escrivent, la coratjosa i resolutiva Guidenell, «deuota» que el 1020 va signar de manera autògrafa un document amb el seu nom.
Un altre personatge que va brillar per la seva intel·ligència fou un home, Borrell Guibert (que es feia dir Berill, Beryllus), fill del gramàtic Gibert i de Guilla, una dona del país: fou un destacat gramàtic i un bon cal·lígraf, autor de la còpia del manuscrit que conté les obres completes de Virgili. De la seva germana, Alba Guibert, també Alba de Vic, escrivana professional, malauradament només s’ha conservat un únic document escrit per ella el 16 d’abril de 1044.
Sempre és bo de recordar que la paleografia musical —el llenguatge del so, la grafia sonora— ha estat i és un dels camins primordials engegats per Sonograma Magazine.
És per això que volem compartir les dades sobre la nostra identitat i harmonitzar, amb quintes i octaves, o terceres i sextes, el cant poètic de les veus vibrants i vitals del Dr. Alturo i la Dra. Alaix, dos erudits que amb el seu català fluid i viu com una flama ens han robat el cor. L’assaig Lletres que parlen: Viatge als orígens del català ens ha atansat als nostres orígens i ens ha donat el cònsol de pertànyer a una llengua que ens permet conèixer-nos a nosaltres mateixos.
Carme Miró
Directora de SONOGRAMA MAGAZINE