Milers de persones es manifesten a Grècia contra l’obertura d’universitats privades
Més de 250 departaments d’universitats de tot el país són ocupats per estudiants des de fa setmanes
Milers de persones es van manifestar la setmana passada a les principals ciutats de Grècia, per quart cop des de començament d’any, contra els plans del Govern conservador de permetre l’obertura per primera vegada d’universitats privades al país.
Unes 5.000 persones van marxar pel centre d’Atenes, mentre que altres manifestacions es van produir també a la segona ciutat de Grècia, Salònica, i altres localitats del país, segons la policia.
Tot i que la protesta ha estat pacífica, s’han produït alguns incidents davant del Parlament, quan un grup de joves va intentar superar el cordó policial davant de l’edifici i els agents van respondre amb gasos lacrimògens i granades atordidores per dispersar-los.
“No som criminals, lluitem per estudis públics i gratuïts”, van cridar els estudiants a Atenes, als quals es van sumar alumnes i el sindicat de professors de secundària (OLME) i primària (DOE) que van convocar una aturada per poder participar en les mobilitzacions .
Més de 250 departaments d’universitats de tot el país estan ocupats per estudiants des de fa setmanes, fet pel qual la fiscalia va obrir una investigació preliminar la setmana passada.
El primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, ha qualificat la reforma com a “històrica” en assenyalar que Grècia és un dels pocs països al món que “posa obstacles a l’educació superior” en no permetre el funcionament d’universitats privades.
Si bé ja hi ha a Grècia algunes institucions privades d’educació superior, els seus títols no estan homologats i, per tant, són menys atractius que els de les universitats públiques.
Això canviaria amb el projecte de llei proposat pel Govern, que s’espera que sigui presentat al Parlament per a la seva votació aquest mes de febrer.
Tot i que la Constitució hel·lena prohibeix al principi la creació d’universitats privades, un apartat permet l’establiment de sucursals d’institucions privades estrangeres.
Per això el Govern planteja permetre únicament universitats “no estatals sense ànim de lucre” que siguin filials de reconegudes institucions educatives estrangeres amb “estrictes condicions”, segons el ministre d’Educació, Kyriakos Pierrakakis.
Segons l’Executiu, la reforma també tindrà beneficis per a les universitats públiques, que podran cooperar amb les privades i així promoure la investigació científica i la innovació.
Un altre dels objectius és convertir el país en un “pol educatiu” que atraurà estudiants i acadèmics dels Balcans i la resta d’Europa i posarà fre a la sortida de milers de joves grecs que cada any se’n van a l’estranger per estudiar a centres privats .
Actualment, uns 40.000 grecs estudien a universitats privades de l’estranger, 18,000 a Xipre.
Tot i això, els crítics temen que amb aquesta llei les universitats públiques, que ja van patir moltes retallades durant la crisi financera del 2010-2018, es degradaran encara més malgrat les promeses del Govern al contrari.
Segons va dir a EFE Yorgos Siakas, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Tràcia, existeix realment aquest perill si l’Executiu no té un “pla coherent” per garantir una millor educació superior “íntegrament”, sigui privada o pública.
Tot i que, segons la Classificació Mundial Universitària 2024 que publica la revista Times Higher Education, 16 universitats públiques gregues es troben entre les millors 1.904 del món, hi ha molts problemes d’infraestructura i burocràcia, una manca d’incentius i finançament estatal per a la recerca científica , així com una “desconnexió” amb el mercat laboral local, ha explicat l’acadèmic.
Així i tot, encara hi ha molts paràmetres de la reforma que no s’han aclarit per l’Executiu, per exemple, de quina manera exactament podran ingressar els alumnes a aquestes universitats i, segon, si hi haurà finançament per part de l’Estat, atès que les institucions no podran tenir fins de lucre.
