La Comissió Europea presenta a Barcelona el nou instrument de finançament de la Nova Bauhaus Europea
La responsable del Centre Comú de Recerca, Alina Ujupan, exposa les novetats de la iniciativa, que destinarà 120 milions l’any a projectes basats en els principis de bellesa, sostenibilitat i inclusió fins el 2027
La Comissió Europea ha explicat avui (15/04/2024) en una jornada a Barcelona les oportunitats de finançament que ofereix la iniciativa Nova Bauhaus Europea (NEB, per les sigles en anglès de New European Bauhaus). Es tracta d’un instrument financer que destinarà 120 milions d’euros anuals entre 2025 i 2027 per impulsar projectes sota els principis de la NEB: bellesa, sostenibilitat i inclusió.
L’acte ha estat inaugurat per la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro. També ha comptat amb la participació de l’eurodiputat responsable de la ponència sobre la NEB al Parlament Europeu, Marcos Ros; el secretari general de Cultura, Jordi Foz; el Secretari General d’Afers Exteriors i de la UE, Gerard Vives; i la cap de la unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, Alina-Stefania Ujupan, entre d’altres.
Ujupan ha exposat les futures línies d’actuació de la que ha qualificat com «la més jove de les polítiques de la Comissió Europea». La nova etapa d’aquesta iniciativa, que va anunciar fa tres anys i mig la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, buscarà «consolidar i ampliar la NEB mantenint els seus principis com a moviment que s’ha creat i s’ha anat definint de baix a dalt, com un projecte de cocreació. Amb aquest objectiu de promoure la participació i la implicació de professionals, entitats, empreses i organitzacions de diversos sectors (des de l’arquitectura i el disseny a la recerca, la innovació, l’enginyeria o la construcció); la Comissió començarà ara un procés de consulta per definir l’estructura del nou instrument de finançament de la Nova Bauhaus.
Per la seva banda, l’eurodiputat Marcos Ros ha explicat que el Parlament Europeu ha impulsat un projecte pilot que oferirà un finançament complementari per a iniciatives en el marc de la Nova Bauhaus Europea.
El projecte «Horts al terrat» de l’Ajuntament de Barcelona rep un premi NEB 2024
L’acte ha posat de manifest la participació destacada que fins ara ha tingut Catalunya, juntament amb la resta d’Espanya, en el moviment de la Nova Bauhaus. Es palesa tant en la implicació inicial i molt rellevant de socis que s’han vinculat al moviment, com la Fundació Mies van der Rohe, el Foment de les Arts Decoratives, l’escola Elisava o el Barcelona Centre de Disseny, que des del començament van esdevenir socis oficials de la iniciativa; com amb l’elevada representació de projectes i iniciatives en les diferents edicions del Premis Nova Bauhaus. La darrera mostra arriba dels premis 2024, que es van decidir divendres passat i que han reconegut el projecte «Horts al terrat» de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona amb un dels guardons.
En aquest sentit, el director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya, Estanislau Vidal-Folch, ha presentat un estudi que analitza la participació catalana en la iniciativa tant pel que fa als projectes reconeguts en els premis com als resultats a l’hora d’atraure finançament de les diferents convocatòries desplegades fins ara en el marc de la NEB.
Així mateix, la coordinadora d’actuacions per al desenvolupament de les polítiques d’hàbitat urbà i territori de la Generalitat, Elisabeth Tuá Sardá, ha exposat les línies clau que el govern català s’ha plantejat de desenvolupar per contribuir a l’èxit de la Nova Bauhaus en aquesta nova etapa.
Una oportunitat per explicar i conèixer projectes NEB a Catalunya
La jornada també ha servit per donar a conèixer projectes i experiències que s’estan desenvolupant a Catalunya en relació amb la Nova Bauhaus Europea. El fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), Vicente Guallart, el coordinador general de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Francesc Gutiérrez; i la directora de la Fundación TBA21 – Thyssen-Bornemisza Art Contemporary han participat en una taula rodona moderada per la vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Greta Tressera. El projecte «Tova», desenvolupat per alumnes del IAAC i que va guanyar els premis NEB de l’any passat; la creació de l’equipament social de l’Olivera DigitALL de Sant Boi i el projecte de la Nova Bauhaus dels Oceans, on participa la Fundación TBA 21, han centrat aquesta primera taula rodona en què el debat també ha girat entorn de com els actuals desafiaments del canvi climàtic i la digitalització són alhora oportunitats per a transformar i millorar els nostres espais públics.
La segona taula de projectes de la jornada, moderada pel director general d’Afers de la Unió Europea del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Gerard Vives; ha comptat amb la participació de la directora de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), Maria Sisternas; el fundador de l’estudi Entropic, Geoffrey James Eberle; el director de l’empresa Suru de mobiliari i il·luminacio, Àlex Jiménez; i l’investigador de la unitat Smart Textiles del Centre Tecnològic Eurecat, Francesc Mañosa. Sisternas ha exposat els projectes per a la construcció d’habitatge social que tingui en compte els valors de sostenibilitat, participació i estètica de la Nova Bauhaus. D’altra banda, el projecte Nest d’Entropic, que ha estat distingit en passades edicions dels premis NEB, planteja un recobriment de façanes d’edificis que potencia la biodiversitat a les ciutats perquè permet la nidificació d’aus i insectes alhora que millora l’aïllament. Àlex Jiménez ha explicat com des de Suru es van plantejar abordar els reptes de sostenibilitat que afronta el sector del mobiliari i la il·luminació, com ara la separació de residus. L’empresa està innovant amb materials, disseny de producte i processos de fabricació per tal de promoure la circularitat i reduir l’impacte ambiental.
Des d’Eurecat, Mañosa ha explicat la participació del centre de recerca en el programa Worth de la Comissió Europea a través de dos projectes vinculats a la sostenibilitat en el sector de la moda i un tercer projecte relacionat amb la decoració. En els tres casos, es tracta de projectes que uneixen la creativitat i la innovació i que mostren la voluntat de la iniciativa de la Nova Bauhaus d’anar més enllà de l’arquitectura i l’urbanisme i d’estendre’s a nous àmbits i sectors.
Rerefons
La Nova Bauhaus Europea és una iniciativa llançada per la Comissió Europea el 2020 que vol impulsar la transformació dels espais públics en base a tres principis: bellesa, sostenibilitat i inclusió. Es tracta d’una proposta creativa i interdisciplinària que compta amb la contribució de milers d’experts i organitzacions d’arreu d’Europa i d’altres parts del món.
