Informe de METGES SENSE FRONTERES: “Morts silencioses a Gaza: la destrucció del sistema sanitari i la lluita per la supervivència a Rafah”
RESUM EXECUTIU
Sota l’amenaça dels bombardejos aeris, es calcula que 1,7 milions d’homes, dones i nens s’han vist obligats a desplaçar-se a Rafah, una petita franja de terra al sud de la Franja de Gaza. Tot i això, ni tan sols a Rafah la població civil ha trobat seguretat. Les operacions militars continuen a Rafah i l’amenaça d’una imminent incursió militar a gran escala per part de les forces israelianes plana sobre la població, que ara s’enfronta al risc de morir per malaltia o inanició en un lloc on el sistema sanitari ha estat delmat.
El 13 d’octubre del 2023, els equips mèdics de Metges Sense Fronteres (MSF), juntament amb la població civil, es van veure obligats a evacuar del nord al sud de Gaza, on van establir ràpidament respostes mèdiques d’emergència a Rafah i Deir Al-Balah. Aquest informe es basa en dades mèdiques i en el testimoni de pacients per demostrar que ni tan sols a Rafah es donen les condicions per sobreviure.
MSF ha observat un marcat deteriorament de les condicions de salut de la població a Rafah. Com a conseqüència del setge a Gaza, la desnutrició aguda apareix amb alarmant rapidesa, malgrat haver estat gairebé totalment absent abans de l’actual conflicte. Del gener al març del 2024, els equips de MSF van registrar 216 casos de desnutrició aguda moderada i greu només en dos centres d’atenció primària.
La salut mental de la població està per terra. Els equips de salut mental de MSF estan tractant amb un nombre elevat de persones que han estat exposades a nivells extrems de violència i pèrdua. Tot i això, treballar amb aquests pacients per fomentar la resiliència és difícil quan la inseguretat i la violència són constants. Les persones amb trastorns mentals greus, com ara el trastorn bipolar o l’esquizofrènia (es calcula que un 5% de la població), es van quedant sense tractament, ja que l’únic hospital psiquiàtric especialitzat de la Franja de Gaza –a la ciutat de Gaza – va cessar els seus serveis el 6 de novembre de 2023 a causa del conflicte. En alguns casos, les famílies han recorregut a sedar en excés familiars amb greus problemes de salut mental per mantenir-los fora de perill de qualsevol dany mentre viuen en refugis superpoblats.
Les vides de les persones que van fugir dels bombardejos corren ara perill a causa de l’amenaça imminent de brots de malalties a Rafah, on les condicions de vida són pèssimes, on hi ha una escassetat desesperada d’aigua potable i neta per rentar-se, i on les escombraries i les aigües residuals sense tractar s’acumulen als carrers.
Els equips de MSF atenen més de 5.000 consultes mèdiques cada setmana només a dues clíniques. Més del 40% dels pacients de MSF pateixen infeccions de les vies respiratòries superiors relacionades amb les males condicions de vida. Segons els informes, les taxes de diarrea són 25 vegades més altes que abans del conflicte i l’hepatitis A augmenta. Mentre aquesta catàstrofe avança, la capacitat de les organitzacions humanitàries per respondre a l’escala necessària s’ha vist obstaculitzada per la inseguretat i per les restriccions imposades per les autoritats israelianes a l’entrada de subministraments vitals a la Franja de Gaza.
Les necessitats de la població es disparen i el sistema sanitari ja no té capacitat de resposta. Un a un, els hospitals de Gaza estan quedant inoperatius en ser atacats, danyats o destruïts per les forces israelianes, o en no disposar de prou combustible i altres subministraments per prestar els seus serveis. MSF està seriosament preocupada pel que aquesta devastació del sistema sanitari significarà a Gaza durant els propers anys. Les poques instal·lacions mèdiques que encara funcionen estan sent portades al límit, desbordades per pacients amb ferides traumàtiques relacionades amb el conflicte. Com a conseqüència, les persones amb altres tipus de necessitats mèdiques, com les dones embarassades amb complicacions i les persones amb malalties cròniques, no poden rebre l’atenció que necessiten. Tot el sistema sanitari de Gaza ha estat delmat i la població està assetjada. Sense accés a l’atenció mèdica, es perdran milers de vides més, més enllà dels morts als bombardejos israelians que es veuen a les notícies: són les “morts silencioses” de Gaza.
Conclusions
El 13 d’octubre del 2023, més d’un milió d’homes, dones i nens palestins van ser desplaçats per força a Rafah, una zona que, segons les forces israelianes, seria segura. No obstant això, no només continuen les operacions militars a Rafah, sinó que no es donen les condicions bàsiques per a la supervivència de la població civil. Els habitants de Rafah estan exposats a greus riscos de patir danys mentals i físics, com han pogut comprovar els equips de MSF als centres de salut d’atenció primària a la sala de postpart on MSF presta atenció mèdica a Rafah.
Les restriccions imposades per les autoritats israelianes a l’entrada de subministraments comercials i humanitaris a Gaza han portat la població a la vora de la inanició. En un país on abans no es veia la desnutrició aguda, MSF ha registrat una tendència alarmant a l’alça en el nombre de nens, dones embarassades i mares recents afectats amb desnutrició aguda. Tot i això, els centres d’atenció primària de MSF a Rafah només donen una idea d’una part d’una crisi molt més àmplia, ja que les condicions al nord de Gaza –a les quals els equips de MSF no hi tenen accés– són, segons els informes, molt més terribles.
El nivell d’exposició a esdeveniments potencialment traumàtics ha deixat la salut mental de la població de Gaza feta esquinçades. Avui a Gaza, fins i tot els psicòlegs necessiten psicòlegs per fer front a la pèrdua i al trauma. La població ha estat exposada a sis mesos d’un conflicte demolidor, amb un nombre de morts que supera qualsevol altra guerra del segle XXI. Fins i tot els que han fugit a zones suposadament segures segueixen sense ser-ho. Tot i que els equips de salut mental de MSF segueixen recolzant aquesta població traumatitzada i mantenen l’esperança que aquestes persones acabin recuperant-se, és impossible desenvolupar la seva resiliència i mecanismes perquè aquestes persones afrontin el que ha passat fins que no es restableixi una sensació bàsica de seguretat.
L’amenaça de brots de malalties plana sobre Rafah. Les condicions de vida de la població són horribles, sobretot per la manca d’aigua potable i l’acumulació d’escombraries i aigües residuals sense tractar als carrers, conseqüència directa del bloqueig imposat per les autoritats israelianes al combustible que entra a Gaza. Les prediccions inicials anticipen que les taxes d’excés de mortalitat relacionades amb la salut causades per aquest conflicte seran de desenes de milers; són les “morts silencioses” de Gaza. Els que van fugir dels bombardejos al nord de Gaza corren ara el risc de morir per malaltia o desnutrició aguda a Rafah. La situació a Rafah no és res més que un indici limitat d’una crisi humanitària encara més horrible que es desenvolupa al nord, on hi ha 300.000 civils.
A tota Gaza, les necessitats humanitàries de la població estan augmentant ràpidament, però el sistema sanitari és incapaç de respondre. Les instal·lacions mèdiques han estat inundades de pacients amb ferides traumàtiques conseqüència del conflicte, amb el resultat que l’atenció mèdica habitual ha perdut prioritat. Per a més de 50.000 dones embarassades que hi ha actualment a Gaza, l’atenció prenatal és gairebé inexistent. Els nadons tornen de l’hospital a febles botigues de plàstic durant els gèlids mesos d’hivern i s’exposen molt aviat al risc de desnutrició aguda. Mentrestant, les persones que pateixen malalties cròniques com diabetis, hipertensió i càncer es queden sense un lloc on acudir per rebre atenció mèdica, amb el resultat que les seves malalties queden sense tractament.
El sistema sanitari de Gaza està destrossat; el seu camí cap a la recuperació serà llarg i incert: durarà anys, sinó dècades. Perquè prevalgui la humanitat, els responsables polítics han de comprendre el cost humà de destruir tot un sistema sanitari. Perquè els civils sobrevisquin, les condicions a Rafah, i a Gaza en general, han de canviar dràsticament. Rafah és avui l’últim bastió on queda algun indici d’atenció mèdica, i ha de ser protegit. Una nova invasió militar de Rafah no només seria una catàstrofe per a la població, sinó també una taca a la nostra humanitat col·lectiva. Això ja ha d’acabar. Hi ha d’haver un alto el foc immediat i durador.
Recomanacions
-S’ha d’assolir un alto el foc immediat i durador perquè les organitzacions humanitàries puguin ampliar massivament les seves activitats per atendre les necessitats de la població, i aquesta pugui recuperar-se de les traumàtiques experiències, de les pèrdues i de la devastació a la Franja. Un alto el foc és necessari per reconstruir el sistema sanitari. Les morts silencioses que es preveuen com a conseqüència dels brots de malalties i la manca d’atenció mèdica es poden evitar si s’actua ara.
-La invasió de Rafah no ha de passar. Els més d’un milió de palestins amuntegats a Rafah han de ser protegits urgentment d’una nova incursió de les forces israelianes. S’ha de protegir la limitada assistència sanitària que es presta actualment a Rafah, i la població no ha de ser desplaçada per força i il·legalment per una incursió. Cal establir les condicions per a la supervivència de la població.
-En tot moment, la població de Gaza ha de ser protegida i respectada. Tots els civils, inclosos els que han decidit romandre al nord de Gaza, han d’estar protegits i poder accedir a aliments, assistència sanitària i subministraments bàsics, siguin on siguin a Gaza.
-Cal permetre l’entrada ràpida i sense traves de l’ajuda humanitària a Gaza, inclosos els subministraments mèdics crítics i els articles logístics necessaris per ampliar la resposta humanitària. El nivell d’ajuda que entri a Gaza ha de ser suficient per fer front a les condicions de vida adverses de la població. Els controls de seguretat realitzats per les autoritats israelianes als carregaments humanitaris que entren a Gaza no han d’endarrerir o restringir indegudament l’ajuda que arriba a la població.
-S’han de prendre mesures immediatament i posar fi a les taxes creixents de desnutrició aguda. Els carregaments humanitaris i els subministraments d’aliments i productes nutricionals s’han d’incrementar massivament per fer front als nivells crítics d’inseguretat alimentària i al risc de fam. Com a potència ocupant, el govern israelià ha de fomentar les condicions que permetin que aquests carregaments arribin de manera segura i es distribueixin a qui més els necessita de manera oportuna, utilitzant tots els mitjans disponibles, com ara l’obertura de passos fronterers addicionals directament al nord de Gaza .
-Les instal·lacions mèdiques han de ser protegides i respectades per totes les parts del conflicte. S’han de prendre totes les precaucions necessàries per garantir que les instal·lacions mèdiques, el personal mèdic i els pacients estiguin protegits de l’impacte de les hostilitats. En dur a terme les seves operacions militars, les parts en conflicte han de tenir en compte no només el risc immediat de danys a les instal·lacions mèdiques, sinó també les conseqüències previsibles ia més llarg termini que les instal·lacions mèdiques deixin de ser operatives. S’han de reprendre les evacuacions mèdiques fora de Gaza. Per als pacients amb afeccions mèdiques greus que no puguin ser tractats a Gaza, les autoritats israelianes han de reprendre l’expedició dels permisos de derivació necessaris per rebre tractament mèdic a Cisjordània i Jerusalem Est. Per a totes les derivacions mèdiques fora de Gaza, cal garantir als pacients i als seus cuidadors un retorn segur, voluntari i digne a Gaza.
INFORME complet en anglès … clicar aquí
+++
Fotografies: Desplaçats a Rafah. MSF@.