24.244 estudiants es presenten a les Proves d’Accés a la Universitat del País Valencià
Els exàmens de la convocatòria ordinària es faran el 4, 5 i 6 de juny a les diferents seus de les universitats públiques
Les notes es podran conèixer el 14 de juny a partir de les 13:00 hores
Un total de 24.244 estudiants del País Valencià es presenten a les Proves d’Accés a la Universitat de 2024, la qual cosa suposa un increment del 5,62 % respecte a 2023. les proves que comencen el dimarts que veu.
“D’aquests estudiants, 59% són dones i un 41% són homes. La major part d’aquests estudiants, un 92 %, accedeix a les PAU després d’haver cursat Batxillerat, i el 8 % restant ho fa després de fer un cicle formatiu. Si bé, és rellevant que aquest any la matrícula d’estudiants que procedeixen d’un cicle formatiu s’ha incrementat en un 13 %”, ha assenyalat la secretaria autonòmica d’Universitats, Esther Gómez, qui ha indicat que aquest estudiantat només es matricula de la fase voluntària de les PAU.
Per universitats, 7.002 estudiants faran les proves a la Universitat de València (UV); 6.096 ho faran a la Universitat Politècnica de València (UPV), 4.123 a la Universitat d’Alacant (UA), 2.793 a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i 4.230 a la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH).
Les proves de la convocatòria ordinària començaran el dimarts 4 de juny amb la prova de Castellà i finalitzaran el dijous 6 de juny amb l’examen de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials i Arts Escèniques II. En cas d’encavalcament a l’horari d’algun examen, podria fer-se alguna prova el divendres 7 de juny, encara que no consta fins hui cap sol·licitud sobre aquest tema.
Les notes es podran conèixer el 14 de juny a partir de les 13:00 hores i el període de revisió serà del 17 al 19 de juny a les 14:00 hores.
Aquest curs s’ha incrementat el nom total d’assignatures que avaluaran i passin de 24 a 31 en total. Tot i aquest dat, la Comissió Gestora ha pogut mantenir la realització de les proves en tres dies, i s’ha reservat la possibilitat d’utilitzar el divendres de manera extraordinària per al cas de solapaments que no es poguessin resoldre de cap altra manera.
Així mateix, Història d’Espanya i Història de la Filosofia tornen a ser obligatòries, i cada estudiant ha de triar entre l’una o l’altra a la fase obligatòria. Aquest serà l’últim any en què es va mantenir la modalitat ‘pandèmia’ la qual cosa significa que els alumnes disposen de l’optativitat màxima a l’hora de contestar les preguntes dels exàmens.
Creixen les adaptacions en exàmens
Com a novetat cal destacar que aquest any augmenta a 289 el nom d’estudiants amb adaptacions d’exàmens, la qual cosa suposa un increment del 41 % respecte al curs passat. Per exemple, per a l’alumnat que presenta trastorn de dèficit d’atenció se li ofereix més temps per realitzar la prova. Així mateix, entre altres adaptacions, a les persones amb problemes de visió se’ls facilitaran els exàmens amb el tamany de lletra més gran.
Per part seva, les faltes d’ortografia penalitzaran amb un criteri molt menys estricte per a l’estudiantat amb adaptació diagnosticat de dislèxia. Així, els criteris de correcció no tindran en compte els errors d’ortografia natural, com l’omissió de lletres, la substitució d’uns grafems per altres amb sonoritat semblant, les transposicions de grafems o la barreja de minúscules i majúscules. Tampoc no es penalitzaran les considerades faltes arbitràries (ús de la h, b/v, g/j, ll/i i x/s).
A més, en aquestes proves els estudiants amb adaptació per dislèxia només veuran penalitzades les faltes d’ortografia reglades a les àrees lingüístiques fins a 2/3 de la puntuació total i com a màxim 3 punts. Entreu en aquest grup les regles d’ús de r/rr, m/n, c/qu, z/c, g/gu, güe/güi o -z/-d.
Finalment, aquest any cada universitat pública dotarà d’una plaça addicional a cada grau per a estudiants procedents de sistemes de protecció de menors, és a dir per a les persones que tutelades o extutelades i que no hagin aconseguit plaça a la fase ordinària.